La Cap de la Unitat de Coordinació contra la Violència sobre la Dona de la Delegació del Govern a Melilla, Laura Segura, ha posat en valor la iniciativa de ‘Claustres que Coeducan’, que té per objectiu consolidar una cultura educativa que previnga les desigualtats de gènere i actue com a barrera enfront de les diferents formes de violència que pateixen les dones, des de la infància fins a la vida adulta.
La responsable de la Unitat, en una entrevista concedida a Onda Cero, s'ha referit a esta formació que s'ha dut a terme en col·laboració amb la Direcció Provincial d'Educació per a formar al professorat dels centres educatius de la ciutat en l'àmbit de la igualtat i contra les violències masclistes. “La coeducació no és una opció. És llei. I per tant és una obligació legal que el professorat es forme en igualtat i eduque des d'eixe enfocament”, ha defensat.
Segura ha recordat que el treball conjunt entre la Unitat i la Direcció Provincial d'Educació va començar en 2018 amb la creació de la xarxa Escoles per la Igualtat, una iniciativa que, amb el temps, s'ha consolidat com un senyal d'identitat del model educatiu de Melilla. “En aquell moment, jo estava en la Direcció Provincial i l'actual Directora –Elena Fernández Treviño- estava en la Unitat. Juntes impulsem una xarxa en la qual estan implicats tots els centres educatius de la ciutat, fent costat especialment als i les responsables d'igualtat que van tirar del carro des del principi”, ha recordat.
Tal com ha explicat, la xarxa ha anat creixent a través de l'impuls d'equips docents que han comprés la necessitat de convertir els centres escolars en espais igualitaris i assegurances, no sols des de la teoria, sinó des de la pràctica quotidiana.
En este context naix ‘Claustres que Coeducan’, una formació específica dirigida als claustres de professorat de 12 centres, dividits en dos torns per a facilitar la participació. El programa, iniciat al juny, es completarà al setembre i forma part d'una estratègia a llarg termini que continuarà el pròxim curs amb més centres implicats.
Formació rigorosa per a un paper clau
El contingut de la formació ha sigut dissenyat amb un enfocament multidisciplinari. Un dels blocs ha sigut impartit per Miguel Lorente Acosta, exdelegat del Govern contra la violència de gènere i reconegut expert a nivell europeu. L'altre, a càrrec de la mateixa Laura Segura, s'ha centrat en la realitat específica de Melilla, abordant tant el context social com les pràctiques pedagògiques necessàries per a una educació transformadora.
“Els i les docents tenen un paper clau. A vegades no són del tot conscients del poder que tenen ni de qui se senten cada dia a les seues aules”, ha afirmat Segura. “Hi ha xiquets i xiquetes que viuen violència a casa, xiques que seran víctimes en les seues relacions, i també xics que poden reproduir eixos patrons com a futurs agressors. Per això la prevenció ha de començar ací”, ha explicat.
Durant l'entrevista radiofònica, Segura ha defensat la necessitat d'incloure l'educació afectiu-sexual en els centres escolars, especialment quan a molts menors “el missatge que li està arribant a través de la pornografia”.
“L'accés a la pornografia s'està produint a edats cada vegada més primerenques, entorn dels huit anys. I mentre el 90% dels menors la consumeix, el 90% de les famílies pensa que els seus fills no l'han vista mai. Eixa bretxa és alarmant”, ha denunciat. Segons ha explicat, este tipus de continguts no sols cossifiquen a les dones, sinó que moltes vegades mostren violències extremes i situacions reals d'explotació sexual.
“La societat ha d'entendre que això que els menors veuen no és ficció: és violència. Moltes dones que hui apareixen en continguts pornogràfics han sigut víctimes de tràfic o prostitució, i han transitat a eixes plataformes des de l'explotació”, ha alertat.
Segura ha insistit en la importància que el professorat es forme adequadament per a no traslladar missatges erronis o contraproduents. “L'educació sexual no pot improvisar-se. Ha de ser rigorosa, conscient, i tindre la capacitat de contrarestar els discursos de la pornografia, les xarxes socials i els referents tòxics que circulen sense control”, ha deixat clar.
A més, ha cridat l'atenció sobre el paper que juguen els estereotips de gènere en la configuració de la identitat de xiquets i xiquetes, assenyalant que és necessari “bandejar estereotips, d'educar iguals, d'equilibrar les balances de gènere, potenciar aquells aspectes en els quals les xiques, dins d'eixes mochilitas de gènere, no els permet ser els qui volen ser”.
També, ha agregat, “intentar equilibrar els excessos en eixes motxilles de gènere dels xics: Excés en el risc, excés en el lideratge… per a poder contrarestar eixes desigualtats que es perpetuen després i que, en el seu grau més extrem, porten a la violència de gènere”, al mateix temps que es busca també “previndre les violències en si, tant les violències de gènere en l'àmbit de la parella, però també les violències sexuals”.
La Cap de la Unitat ha destacat que el treball contra la violència masclista no pot limitar-se a una dimensió: ha de combinar protecció, sensibilització, formació i presència pública. “Des de la Delegació del Govern treballem cada dia en coordinació amb Forces i Cossos de Seguretat, l'àmbit judicial, el col·legi d'advocats i advocades. Però també sabem que cal estar en els mitjans, a les escoles, en la societat”, ha assegurat.
Segura ha defensat que visibilitzar totes les violències que pateixen les dones -més enllà de la violència en parella- és clau per a desmuntar l'estructura masclista que les genera. “No parlem d'una violència més, parlem d'una violència estructural, cultural, que es normalitza com a societat i que moltes vegades no es veu. I aqueixa és la nostra principal batalla: visibilitzar-la i erradicar-la des de tots els fronts possibles”. Ha subratllat.