La delegada del Govern a La Rioja, Beatriz Arraiz Nalda, ha criticat que el Govern de La Rioja estiga utilitzant com a arma llancívola la implantació de les targetes moneder per a generar conflicte amb el Govern central, en un procés de política partidista a curt termini perquè a partir de gener seran les comunitats autònomes, com a administracions amb competència en exclusiva per a això, les encarregades de gestionar en solitari les targetes moneder.
Arraiz Nalda ha comparegut davant els mitjans de comunicació este matí per a aclarir tota la informació que s'està generant entorn de la implantació de les targetes moneder.
La delegada ha explicat que les targetes moneder són un nou model d'ajuda per a famílies en situació d'extrema vulnerabilitat, que cobren menys del 40% de la mitjana estatal -per davall dels 6.725 euros anuals- i tinguen al seu càrrec xiquetes, xiquets o adolescents. Amb la implantació d'aquestes, es complix amb l'objectiu prioritari de lluitar contra la pobresa infantil, fi que va fixar la Comissió Europea amb el Fons Social Europeu Plus (FSE+) que finança el programa de les targetes moneder.
Per a facilitar la transició cap a este nou model, el Govern d'Espanya ha posat en marxa el sistema enguany, de manera transitòria i extraordinària fins a gener de 2025, per a facilitar i donar temps a les comunitats autònomes, administracions competents d'això, a implantar els seus sistemes de gestió i donar continuïtat al programa d'Assistència Material del Fons Social Europeu Plus.
Els governs autonòmics, per part seua, havien de dissenyar un sistema d'ajudes que incorpore este sistema de gestió i done seguretat a totes les persones que el necessiten.
Així mateix, la delegada ha aclarit que és important tindre en compte que les targetes són un mitjà que ha de sumar-se a uns altres amb els quals ja compten les comunitats autònomes. Per tant, “és un sistema complementari als quals ja existeixen i han arribat per a convertir-se en un reforç de l'ajuda que s'oferix actualment, no per a substituir-la”, ha afegit.
El mes de gener passat es va aprovar un Reial decret perquè Creu Roja posara en marxa el sistema de les targetes moneder i esta entitat ja va licitar a l'abril un total de set cadenes de supermercats on es podran usar estes targetes. En eixe moment, es va comunicar als governs autonòmics que el sistema ja estava a la seua disposició perquè començaren a identificar a les famílies que complixen els requisits d'accés a estes targetes i derivar-les a Creu Roja per a autoritzar el repartiment d'eixes targetes.
Arraiz Nalda concreta que li consta que hi ha governs autonòmics que ja tenen molt avançat este treball. No en va, Cantàbria ja ha començat a derivar a algunes famílies a Creu Roja i, molt prompte, hi haurà altres comunitats.
Sense comunicar les derivacions
No obstant això, la delegada ha mantingut este matí una reunió amb Creu Roja per a conéixer la situació en la nostra comunitat autònoma. De moment, el Govern regional és de les poques administracions regionals que encara no ha comunicat quan començarà a derivar els beneficiaris de la targeta moneder a esta entitat.
Per a Arraiz Nalda, és preocupant que el Govern de La Rioja estiga eludint les seues obligacions i posant com a excusa la falta d'informació. En este sentit, ha aclarit que el Govern d'Espanya, a través del Ministeri de Drets Socials, va mantindre el 4 i el 19 d'abril dues reunions amb els equips tècnics de totes les comunitats autònomes per a informar-los dels últims detalls per a la posada en marxa d'este sistema i resoldre algunes qüestions.
Se suma a això que la setmana passada es va celebrar una altra reunió tècnica entre el Govern d'Espanya i les comunitats autònomes per a continuar abordant detalls sobre la implementació del programa, a la qual es van absentar quatre comunitats, una d'elles La Rioja.
Per tant, la delegada ha subratllat que és el Govern de La Rioja qui ha de donar explicacions de per què no va ser present en esta reunió per a la implementació d'este nou sistema. Per això, ha exigit a l'Executiu de La Rioja al fet que done explicacions perquè “és una clara mostra de falta de coherència que es queixe que manca d'informació i al mateix temps, no assistisquen a una reunió en la qual es va repassar tota la informació tècnica sobre este programa”.
Ha apuntat que no és cert que no s'haja informat de les comunitats autònomes, ja que s'han celebrat reunions per a la implantació de les targetes moneder i el Ministeri de Drets Socials ha mantingut un contacte permanent amb els grups tècnics autonòmics per a respondre qualsevol dubte que s'ha plantejat,
A més, per part del Ministeri s'ha respost també a les cartes enviades per governs autonòmics sobre la base d'esta qüestió i, finalment, s'ha convocat per a este divendres, 24 de maig, el Consell Territorial Extraordinari sol·licitat per les comunitats presidides pel PP per a avaluar la posada en marxa d'este sistema de targetes moneder que han de gestionar els governs autonòmics en col·laboració amb Creu Roja Espanyola.
Quant a este Consell, ha explicat que no es prendran decisions referides a canvis en el programa de targetes moneder perquè és únicament informatiu. Les comunitats autònomes ja saben que no es poden produir canvis perquè el programa ja es va tancar fa dos anys, quan es van aprovar els requisits generals per a accedir a les targetes moneder que es van establir en el Programa Bàsic del FSE+ en 2022 i que es fonamenten en l'objectiu prioritari que va fixar la Unió Europea de lluita contra la pobresa infantil.
Per això, la delegada ha manifestat que la convocatòria sol·licitada per les comunitats autònomes del PP d'este Consell Territorial Extraordinari és, lamentablement, només un ardit més per a no assumir la seua responsabilitat, que és identificar i derivar a les famílies que tenen dret a rebre les targetes.
Un nou model
El sistema de targetes moneder forma part del Programa Bàsic d'Assistència Material del Fons Social Europeu Plus, adoptat per totes les comunitats autonòmiques de manera unànime a la fi de 2021 i que oferix als executius autonòmics una nova eina per a reforçar la cartera de serveis i prestacions amb els quals ja compten per a l'atenció a famílies en extrema vulnerabilitat.
Les tres línies de finançament del programa del FSE+ són:
1. La recàrrega de les targetes, que és el gruix del finançament, el 88% del total, i és els diners que va destinat als aliments i productes bàsics, i que enguany rebrà només Creu Roja.
2. Assistència tècnica, el 5%, i que, durant 2024, es destina també únicament a Creu Roja per a gestionar este sistema.
3. Mesures d'acompanyament, el 7%, que es destina per a les comunitats autònomes i que han de justificar posteriorment en auditories.
En el seu moment es va decidir que el programa es finançara únicament amb el tram estatal del FSE+ per a alliberar el tram autonòmic i, d'esta manera, oferir més recursos als governs autonòmics. D'esta manera, cada comunitat autònoma disposa del 7% del Fons Social Europeu Plus per a, si fóra necessari, reforçar els seus serveis socials o programes d'atenció social o incrementar el finançament a Bancs d'Aliments, i, d'aquesta manera, fer possible que este sistema de repartiment alimentari servisca de complement als quals ja existeixen actualment.