El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha posat en servei l'electrificació dels 195 quilòmetres de vies alta velocitat que uneixen Plasència, Càceres, Mèrida i Badajoz, una fita que permetrà una major fiabilitat en les circulacions, reduir alguns minuts el temps de viatge i promoure una mobilitat més sostenible per l'ús d'energia renovable.
Així, comencen a circular els primers trens Alvia amb tracció elèctrica en el tram Monfragüe-Càceres-Mèrida-Badajoz, que transporten més de 90.000 passatgers a l'any en els dos sentits. En este sentit, que estos viatgers recórreguen els més de 190 km que separen Badajoz i Monfragüe amb tren elèctric en lloc d'amb cotxe contribuirà a generar un estalvi energètic de 732 tones equivalents de petroli i evitar l'emissió de 2.674 tones de CO2 a l'atmosfera.
L'electrificació del tram Plasència-Badajoz, amb una inversió de 90 milions d'euros, es basa en un sistema en corrent altern de 2x25 kV i 50 hertzs de freqüència. L'alimentació d'energia elèctrica a la línia es realitza mitjançant subestacions de tracció que transformen la tensió de 400 kV a 2x25 kV, que és la que requereix la catenària. Este sistema d'alimentació és el desplegat en les noves línies d'alta velocitat d'Espanya.
Amb este sistema, a més, s'amplia la distància entre subestacions de tracció (a uns 60-65 km), optimitzant el desplegament d'estes instal·lacions i reduint l'impacte en l'entorn i el medi ambient.
En paral·lel, Adif AV avança en la implementació del sistema de control i comandament de trens ERTMS nivell 2 (Sistema Europeu de Gestió del Trànsit Ferroviari) i el muntatge de via i l'electrificació del baipás de Mèrida.
Instal·lacions capdavanteres i més fiabilitat
L'estesa de la catenària es va iniciar en primer lloc en 125 km entre Plasència i la Bifurcació de Penyes Blanques (a uns 18 km al nord de Mèrida), tram que inclou les estacions d'estacions de Plasència i Càceres. Posteriorment, es va desplegar entre la Bifurcació de Penyes Blanques i la frontera portuguesa i des d'Aljucén a Mèrida en 103 km, on se situen les estacions de Mèrida, Aljucén, Montijo i Badajoz.
La catenària instal·lada és interoperable, de tipus C-350, utilitzada per a les noves línies d'alta velocitat a Espanya. Per a la seua instal·lació es van hissar més de 5.000 pals al llarg del traçat.
A més, s'han electrificat alguns trams de la xarxa convencional connectats al corredor, necessaris per a aconseguir una funcionalitat integral.
El tram Plasència-Badajoz compta amb tres subestacions de tracció, situades en Canyar (Càceres), Carmonita i Sagrajas (Badajoz). A més de transformar la tensió, la seua missió consisteix a alimentar altres sistemes, com la il·luminació de túnels, la calefacció d'agulles, les telecomunicacions mòbils o els edificis tècnics.
Així mateix, disposa de 12 centres d'autotransformación, encarregats de distribuir l'energia al llarg de la catenària. Estos centres estan situats entre les subestacions de tracció, a una distància d'uns 10 km aproximadament. El tram compta també amb telecomandament d'energia, que realitza el telecontrol i la supervisió des del Centre de Regulació i Circulació (CRC) de les subestacions elèctriques de tracció i la catenària.
El primer tram del corredor d'alta velocitat
La connexió Plasència-Càceres-Mèrida-Badajoz, en servei des de 2022, compta amb 195 km de vies electrificades, que inclouen 150 km de via de nova construcció i els trams de xarxa convencional connectats a corredor que li donen funcionalitat integral. Dissenyada en ample estàndard i per a trànsit mixt (viatgers i mercaderies), compta amb doble via en la major part del seu recorregut.
El tram entre Plasència i Badajoz és el primer tram en servei dels tres que configuren el corredor d'alta velocitat a Extremadura. Mentre es treballa a completar el corredor, esta línia uneix la regió amb el centre del país, connectant des de Monfragüe amb la línia ferroviària convencional, que va ser optimitzada amb una inversió de 55 milions d'euros.
En concret, es van renovar les instal·lacions de senyalització i telecomunicacions dels 230 km del traçat de ferrocarril convencional entre Monfragüe i Humanes (Madrid) perquè els trens circulen amb els mateixos sistemes senyalització i seguretat en tot el recorregut fins a Madrid, reforçant així la fiabilitat i capacitat de circulació de la línia d'ample convencional Madrid-València d'Alcántara.
Finançament europeu
Esta actuació està cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Una manera de fer Europa.