- Prieto destaca el paper del legislador per a desenvolupar el text de la Carta Magna
Barcelona, 4 de desembre de 2023.- La consellera permanent d'Estat, María Teresa Fernández de la Vega, i el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, han reivindicat que la Constitució va nàixer de “un pacte entre persones diverses que pensaven de manera diferent”. L'han dit en l'acte de celebració del 45 aniversari de la Constitució Espanyola que s'ha celebrat este dilluns a l'auditori del Museu Marítim de Barcelona. L'acte ha comptat amb les intervencions de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.
La consellera permanent d'Estat, María Teresa Fernández de la Vega, ha manifestat que la Constitució és “un dels majors èxits col·lectius de la nostra transició” perquè “va fer realitat la llarga aspiració d'un model de societat amb igualtat de drets i oportunitats” que ha servit de “base per al progrés i benestar dels ciutadans”. De la Vega ha assegurat que l'estat de les autonomies ha sigut un èxit perquè “dóna resposta a l'anomenat problema regional” i “a la descentralització” i perquè ha portat a la “realitat institucional” un “arranjament entre el patriotisme espanyol i els nacionalismes regionals temperats”. En este sentit, ha puntualitzat que, “encara que les minories territorials no van participar, no significa que no se'ls tinguera en compte” i ha sentenciat que “en la Constitució només hi ha un titular de màxim poder que és el poble espanyol”.
De la Vega també ha dit que, a Catalunya, la Carta Magna va donar resposta a aspiracions bàsiques: la “autonomia política” que ha permés que la Generalitat anara adquirint cada vegada més competències i la “declaració del català com a llengua oficial” que es va fer “compatible amb la cooficialitat del castellà”.
La consellera permanent també ha defensat la importància de la “quarta Revolució Industrial” basada en les tecnologies de la informació i de la comunicació i en la intel·ligència artificial. Ha considerat que han de ser abordades per la Constitució perquè oferixen “reptes nous que incideixen en la persona”. “Aprofitar les tecnologies, però també preservar els drets fonamentals que són sagrats” és una qüestió que ha d'estar protegida per la Carta Magna, ha explicat, “per a viure en un món on visquem millor i més segurs”.
Per part seua, el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, ha recordat com “fa 45 anys s'obrien pas el diàleg i l'enteniment, s'imposaven la raó i la voluntat d'acordar, de conviure, de compartir” quan es va aprovar la Constitució Espanyola. Prieto ha assegurat que “la Constitució és el pilar fonamental on ha descansat la construcció de l'Espanya de hui, de l'Espanya moderna, diversa, solidària i justa” perquè “va nàixer d'un pacte entre persones diverses que pensaven de manera diferent”. El delegat ha explicat que amb la Carta Magna “s'ha saldat un deute històric amb les dones” i ha defensat “el pluralisme cultural i lingüístic” que “és part indissociable de ser espanyol, part constituent i constitutiva de les moltes Españas que formen Espanya”.
AMPARO DEL DISSENS
Segons Prieto, “el text constitucional dóna cabuda a totes les maneres de ser, de sentir-se, de pensar” i “permet i empara el dissens i la crítica que són imprescindibles per a avançar col·lectivament”. El delegat ha dit que “la Constitució dóna drets, no els retalla, porta amb si progrés i no immobilisme, no és estàtica, és dinàmica, perquè així ens els exigeix la societat i així hem de respondre des de les institucions”.
“Hem d'honrar cada dia amb les nostres accions als qui van tindre la valentia i el coratge necessaris per a renunciar, per a cedir i pactar en nom d'un bé comú, d'un interés superior: la convivència democràtica” ha sentenciat Prieto en la seua intervenció.
LA CONSITUCIÓN I EL LEGISLADOR
El delegat del Govern, ha destacat que “la Constitució és un text amb tapes fermes i fulles flexibles” i ha posat l'accent en l'esperit aperturista que els pares de la Constitució van voler atorgar-li a la Carta Magna. En este sentit ha destacat el paper que van donar al legislador per a desenvolupar-la: “La flexibilitat li la van donar els pares de la Constitució, que van confiar en el legislador el desenvolupament del seu contingut i van permetre amb el seu redactat que poguera respondre sempre als reptes del present, com va donar resposta llavors als reptes del seu temps”.
COLLBONI I MORET
Per part seua, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reivindicat la “normalitat institucional” d'este acte organitzat entre diverses institucions, mostra de la “fermesa de la democràcia”. Per a l'alcalde, l'assoliment de la Constitució és “haver superat una divisió profunda al nostre país, haver superat una dictadura”, i “haver normalitzat un model de convivència entre espanyols”.
Finalment, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha defensat la Carta Magna per ser “un gran pacte que va sorgir del diàleg, la negociació i la generositat entre espanyols”. “Eixe esperit d'igualtat, justícia i llibertat han d'estar més vigents que mai”, ha dit Moret. La presidenta ha assegurat que la Constitució ha de ser “el marc on han de donar-se els avanços i els nous reptes que cal complir com a societat i país”. “És el punt de referència que compartim tots els demòcrates”, ha sentenciat.
A l'acte, han assistit els exdelegats del Govern a Catalunya Joan Rangel, Teresa Cunillera, Ferran Cardenal i Montserrat Garcia; el líder de l'oposició, Salvador Illa, i el secretari primer de la Mesa del Parlament, Ferran Pedret. Els senadors Gabriel Colomé i Manuel Cruz; l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i els tinents d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona Maria Eugènia Gay--també exdelegada del Govern a Catalunya--, Albert Batlle i Jordi Valls.
També han acudit el fiscal superior de Catalunya, Francisco Banyeres de Mariola; el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos; el cap superior de la Policia Nacional, Luis Fernando Pascual; el general de divisió cap de la Zona de la Guàrdia Civil, José Luis Tovar; i el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, entre altres.