27 de desembre de 2023.- El Consell de Ministres, a petició del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha inclòs hui en un Reial decret llei la pròrroga de diverses de les mesures temporals establides per a fer front a la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna, la vigència de la qual acabava el pròxim 31 de desembre, reforçant així la protecció de les famílies i de les empreses. Igualment, la norma inclou disposicions per al foment de les renovables i la competitivitat de la indústria –inclòs l'autoconsum–, així com actuacions per a afrontar els efectes de la sequera.
En vista de la persistència de les tensions inflacionistes i de la incertesa que continua afectant dels mercats internacionals, ara també per la guerra a Gaza, l'Executiu ha decidit prolongar, durant sis mesos amb caràcter general, la prohibició de tallar els subministraments bàsics de llum, aigua i gas als consumidors vulnerables; els descomptes reforçats del bo social i les tres categories de beneficiaris; una fiscalitat reduïda per a gas i electricitat; els vigents càrrecs de l'electricitat; les ajudes per a les tarifes regulades de gas (TUR) o l'exempció del 80% dels peatges elèctrics a la indústria electrointensiva, entre altres mesures.
Estes disposicions de protecció es finançaran amb càrrec al superàvit registrat en el sistema elèctric durant 2022 –i el que puga registrar-se en 2023– així com amb partides específiques recollides en els pròxims Pressupostos Generals de l'Estat.
Igualment, amb l'objectiu de potenciar la generació d'energia renovable i la indústria associada a la transició ecològica, ha estés de manera voluntària fins a huit anys el termini de tramitació de nous projectes de renovables; ha incorporat criteris qualitatius en les subhastes de renovables que reconeguen el valor afegit social i ambiental de la indústria europea; ha continuat impulsant l'autoconsum; i ha introduït l'emmagatzematge d'energia entre els usos de l'aigua, adaptant a esta finalitat les concessions de les centrals hidroelèctriques de bombament.
D'altra banda, en relació amb la sequera, particularment notable en les conques del sud i l'est –com la del Guadalquivir o les internes de Catalunya–, i amb la intenció d'evitar problemes de subministrament d'aigua, s'adopten noves mesures urgents d'índole tributari i administratiu, que permeten pal·liar l'impacte de la falta d'aigua i repartir el recurs de manera solidària i equitativa entre tots els sectors afectats.
PRÒRROGA DE L'ESCUT SOCIAL
Entre les disposicions que es mantindran fins al 30 de juny de 2024 figuren la prohibició d'interrompre per impagament els subministraments bàsics d'electricitat, aigua i gas natural als consumidors vulnerables, així com els descomptes del bo social elèctric del 65% per als consumidors vulnerables, del 80% per als consumidors vulnerables severs i del 40% per a les llars treballadores amb baixos ingressos.
També es mantenen els límits aplicats al creixement de la Tarifa d'Últim Recurs de gas (TUR), que impedeixen un increment de cost de la matèria primera per damunt del 15%, limitant la pujada trimestral aproximadament al 5%, així com l'existència de la TUR veïnal, al qual poden acollir-se les comunitats de propietaris amb calefacció central de gas natural. El preu màxim que podrà aconseguir el butà seguirà establit en 19,55 euros per bombona.
Beneficiant a tots els consumidors, els càrrecs de l'electricitat es mantindran en el mateix nivell que ara durant tot 2024, això és, al voltant d'un 55% per davall del nivell que tenien en 2021, abans de l'esclat del conflicte a Ucraïna.
D'altra banda, s'estén sis mesos més la reducció del 80% dels peatges de la indústria electrointensiva, així com la flexibilització per a modificar la potència elèctrica contractada i els contractes de subministrament de gas.
FISCALITAT ENERGÈTICA REDUÏDA
En matèria de fiscalitat energètica, es fixen tipus impositius reduïts sobre els subministraments d'electricitat, gas natural, combustibles de biomassa emprats per a la calefacció –com a pèl·lets o briquetes–, així com per als subministraments de calor.
En el cas de l'electricitat, l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) se situarà en el 10% durant tot 2024; l'Impost Especial de l'Electricitat (IEE) estarà en el 2,5% durant el primer trimestre de l'any i en el 3,8% durant el segon; i l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica (IVPEE) tindrà un tipus del 3,5% fins a març, passant a tindre un 5,25% fins a juny.
En el cas dels subministraments de gas natural, l'IVA se situarà en el 10% durant els primers tres mesos de 2024, mentre que es mantindrà en eixe mateix nivell per als combustibles de biomassa durant sis mesos. Els subministraments de calor seguiran eixa mateixa pauta, depenent del seu origen fòssil o renovable.
MÉS SUPORT A LA INDÚSTRIA RENOVABLE
La UE ha donat senyals clars perquè els estats membres incrementen el suport a la indústria europea de renovables, clau per a garantir l'estabilitat i la seguretat de subministrament, per a aconseguir els objectius climàtics i per a reforçar el seu rellevant impacte en l'ocupació i en el teixit empresarial, en un moment en què està reduint la seua quota en el mercat global.
Concretament, el recent Paquet Europeu sobre l'Energia Eòlica planteja una millora del disseny de les subhastes de renovables perquè, a més dels criteris econòmics, incloguen criteris qualitatius que ponderen els elevats estàndards mediambientals i socials dels productes europeus, que reconeguen el valor afegit de la producció europea.
En conseqüència, les subhastes per a atorgar el Règim Econòmic d'Energies Renovables podran incloure criteris d'adjudicació no econòmics amb una ponderació màxima del 30%, com la contribució a la resiliència, la sostenibilitat ambiental, la innovació, l'impacte socioeconòmic del projecte o altres aspectes que milloren la integració de les renovables en el sistema elèctric.
HUIT ANYS DE TRAMITACIÓ PER A PROJECTES DE RENOVABLES
Amb la intenció de potenciar la indústria europea associada a la transició energètica i d'evitar tensions en la cadena de valor que poden encarir els projectes i augmentar les importacions de béns d'equip, l'Executiu ha modificat les fites de la tramitació administrativa que han de complir els nous projectes d'energies renovables que va establir el Reial decret llei 23/2020.
Amb esta modificació també es propicia una incorporació ordenada de les noves instal·lacions que augmente la visibilitat de la senda per a complir els objectius nacionals de producció d'energia neta fixats per a 2030 i beneficiar més a tota l'economia en un context de creixent electrificació.
Per tant, el termini per a obtindre l'Autorització Administrativa de Construcció del projecte s'incrementa sis mesos, fins als 49 mesos. A més, els promotors podran prolongar des dels cinc fins a un màxim de huit anys el termini per a obtindre l'Autorització Administrativa d'Explotació; només hauran d'indicar el semestre en què preveuen l'entrada en servei de la instal·lació, amb caràcter vinculant. El termini total màxim de tramitació per als parcs eòlics marins i els bombaments hidroelèctrics passa a ser de nou anys.
MÉS CAPACITAT DE XARXA PER A AUTOCONSUM
Amb un avanç addicional de la política de foment de l'autoconsum, i afavorint particularment a les instal·lacions de gran escala, lligades a l'activitat industrial, el 10% de la capacitat de tots els nusos de la xarxa de transport d'electricitat reservada per a celebrar concursos d'accés, queda al seu torn reservat per a garantir l'evacuació dels excedents de les instal·lacions d'autoconsum.
Així mateix, es facilitarà l'accés als fons per a autoconsum del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència amb modificacions puntuals en el Reial decret 477/2021, habilitant a les comunitats autònomes –encarregades del repartiment de fons territorialisats– a reduir la documentació acreditativa del compliment dels criteris d'adjudicació.
RETRIBUCIÓ A LA COGENERACIÓ
Amb l'objectiu d'aportar certitud a les instal·lacions de cogeneració, biomassa i tractament de residus, els costos d'explotació dels quals depenen essencialment del cost del combustible, el Govern ha aprovat els valors de referència per a calcular els seus ingressos regulats a partir del pròxim 1 de gener, com el preu de l'electricitat i el gas en els mercats majoristes.
La retribució a l'operació que percebran estes d'instal·lacions durant el primer semestre de 2024 ascendeix a 685 milions per a la cogeneració i el tractament de residus, i 2,23 milions per a la biomassa. Estes xifres no impliquen sobrecost en relació amb les estimacions de la proposta de metodologia per a actualitzar la retribució a l'operació que va iniciar la seua tramitació al novembre.
IMPULS A L'EMMAGATZEMATGE HIDROELÈCTRIC D'ENERGIA
L'emmagatzematge d'energia és fonamental per a la integració de grans volums de producció renovable i l'electrificació accelerada de l'economia. En este sentit, el Govern ha integrat l'emmagatzematge entre els usos de l'aigua, situant-lo en tercer lloc en l'ordre de preferència establit, per darrere del proveïment a poblacions i l'ús agrari, i per davant de la producció d'energia elèctrica i d'altres usos industrials. Igualment, s'adapten les concessions de les centrals hidroelèctriques de bombament perquè es consideren com a emmagatzematges hidràulics d'energia i es propicie la seua repotenciació.
DISTRIBUCIÓ SOLIDÀRIA I JUSTA DELS RECURSOS HÍDRICS
La norma aprovada també inclou dos tipus de mesures per a afrontar la sequera, d'exempció tributària i de tipus administratiu, per a corregir o mitigar la situació.
D'una banda, durant 2024 es concedeixen exempcions sobre el cànon de regulació i la tarifa d'utilització de l'aigua per a les explotacions agràries beneficiàries de les obres hidràuliques en les següents quanties: el 50% de reducció de la quota si s'ha produït una baixada de la dotació d'aigua superior al 40% i inferior al 60%. I del 100% de reducció de la quota si la baixada de la dotació d'aigua és igual o superior al 60%.
D'altra banda, les confederacions hidrogràfiques podran establir les reduccions de subministrament necessàries per a la justa i racional distribució dels recursos, modificar els criteris de prioritat en les assignacions o suspendre cautelarment l'atorgament de títols que implique l'increment del consum. A més, es reforça el règim sancionador per a les infraccions relacionades amb estes mesures.
Als usuaris de les obres hidràuliques de la conca Guadalquivir se'ls concedeix una reducció del 50% al cànon de regulació i la tarifa d'utilització de l'aigua. I als regadius de la conca del Segura que usen l'Aqüeducte Tajo-Segura, se'ls eximeix de les aportacions corresponents al cost de les obres i les despeses fixes de la tarifa de conducció de les aigües, entre altres facilitats.