El Consell de Ministres ha aprovat hui la impugnació davant el Tribunal Constitucional, amb el dictamen favorable del Consell d'Estat, de la Llei de Cantàbria 1/2024, que deroga la seua Llei 8/2021, de Memòria Històrica i Democràtica de Cantàbria.
Cal destacar que la Comunitat Autònoma de Cantàbria va declinar la invitació de l'Estat per a obrir el procediment de l'article 33.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional per a intentar aconseguir un acord, a través del diàleg, en la Comissió Bilateral de Cooperació.
La delegada del Govern a Cantàbria, Eugenia Gómez de Diego, ha valorat políticament esta decisió i ha subratllat el compromís de l'Executiu amb la defensa de la memòria històrica i la dignitat de les víctimes del franquisme. "Des que la pinça PP i Vox va derogar la Llei de Memòria de Cantàbria ja anunciem que el Govern d'Espanya recorrerà a tots els mitjans de l'Estat de Dret per a protegir la memòria democràtica i la dignitat de les víctimes del franquisme", ha afirmat Gómez de Diego.
La delegada ha defensat la necessitat de garantir el compliment de la legislació estatal en matèria de memòria històrica. "El nostre deure és continuar defensant la llei i els drets humans, com dóna el mandat la nostra Constitució. Per això el Govern d'Espanya acudeix al Tribunal Constitucional per a garantir el seu compliment", ha asseverat.
Gómez de Diego ha recordat que la Llei de Memòria Democràtica cerca reparar el mal a totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. "Mentre les del bàndol guanyador van ser exhumades durant el franquisme, els qui van lluitar per mantindre l'ordre constitucional i democràtic continuen, en 2025, necessitant un govern democràtic que vetle per continuar defensant la seua dignitat", ha recalcat.
En este sentit, ha insistit en la "responsabilitat institucional" del Govern per a preservar i difondre la memòria històrica. "És la nostra responsabilitat com a Govern democràtic i com a demòcrates convençuts mantindre i difondre la memòria de la resistència enfront de la barbàrie", ha afirmat.
Així mateix, ha subratllat que "la memòria ens interpel·la a continuar construint una societat lliure de discursos d'odi i a teixir aliances basades en el respecte, els drets humans i la convivència".
Gómez de Diego ha recordat que, durant l'últim any, la Delegació del Govern a Cantàbria ha dut a terme diversos actes de lliurament de declaracions de reparació i reconeixement personal a familiars de víctimes del cop d'estat/colp d'estat. "He pogut conéixer personalment a persones increïbles que han lluitat per mantindre viva la memòria dels seus familiars, que els van ser arrabassats amb moltíssim dolor", ha assenyalat.
Finalment, la delegada del Govern ha llançat un missatge als qui minimitzen la importància de la memòria històrica. "La dreta parla de 'batallitas de l'avi'. Demane respecte a punts i tantes avis i àvies, a tantes persones que van patir la persecució i mil abusos per part d'uns colpistes i un règim dictatorial com el franquista. Com a societat, no podem permetre'ns eixa tolerància a la injustícia, eixa laxitud moral, perquè això és el germen de l'esperit antidemocràtic", ha conclòs.
Fonaments jurídics
La Llei de Cantàbria no fa una derogació tècnica o asèptica de la legislació autonòmica de memòria democràtica, sinó que elimina totes les previsions de la llei de Memòria Democràtica autonòmica, deroga totalment l'estatut jurídic de les víctimes, així com les previsions de col·laboració que permetien l'efectiva aplicació de la Llei estatal. En conseqüència, esta derogació en bloc menyscaba el compliment de Llei de Memòria Democràtica (LMD).
En el nostre Dret està clarament establit el deure de memòria en l'article 34 de la Llei de Memòria Democràtica, que es dicta a l'empara de la competència exclusiva de l'Estat per a la regulació de les condicions bàsiques que garantisquen la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals, atribuïda per l'article 149.1.1a. de la Constitució Espanyola (CE).
Este deure afecta a totes les administracions públiques, com establix l'article 14 de la Llei de Memòria Democràtica, que recull singularment els principis de col·laboració i subsidiarietat en relació amb esta Llei.
D'altra banda, cal recordar que la Llei de Memòria Democràtica es fonamenta en l'article 149 de la Constitució Espanyola, que atribuïx a l'Estat la competència exclusiva sobre les normes bàsiques per al desenvolupament de l'article 27 de la Constitució, a fi de garantir les obligacions dels poders públics en esta matèria.
Així mateix, la derogació de les previsions relacionades amb l'actualització curricular i les actuacions de formació del professorat en relació amb la Memòria Democràtica, actuacions de competència exclusiva de la Comunitat Autònoma, conduïxen novament a plantejar la inviabilitat de l'aplicació pràctica de les previsions de la Llei estatal en relació amb l'àmbit educatiu establides a l'empara de l'article 149 de la Constitució Espanyola.
El dictamen majoritari del Consell d'Estat, a més, aprecia “la procedència de la impugnació de la totalitat de la llei”.
Per tant, resulta procedent la impugnació, ja s'aprecie la vulneració únicament del deure de col·laboració establit constitucionalment, així com en la normativa estatal i especialment en l'article 14 de la Llei de Memòria Democràtica, o ja s'entenga que tal vulneració implica necessàriament la vulneració dels drets constitucionals que fonamenten en última instància les normes jurídiques que establixen les obligacions resultants de tal deure de col·laboració, a fi que es garantisca l'atenció per part de totes les administracions públiques a les víctimes de vulneracions greus dels drets humans en els termes establits per la Llei de Memòria Democràtica, d'acord amb l'article 10.2 de la Constitució espanyola, “de conformitat amb els tractats internacionals de drets humans en la matèria ratificats per Espanya”.
En definitiva, es tracta de dos arguments diferents, però connexos i que en tot cas porten a la mateixa conclusió, que és la inconstitucionalitat en el seu conjunt de la norma autonòmica.