La delegada del Govern a Cantàbria, Eugenia Gómez de Diego, i el cap provincial de Trànsit, José Miguel Tolosa, han presidit hui la Comissió Autonòmica del Consell Superior de Trànsit, Seguretat Viària i Mobilitat Sostenible, en la qual s'ha adonat del balanç de sinistralitat viària a Cantàbria corresponent a l'exercici 2023, el qual reflecteix un increment del 10% en el nombre total d'accidents respecte a l'any anterior, així com un augment en la xifra de persones mortes, que es va situar en 21, tres més que en 2022.
En 2023, a més del nombre total d'accidents (3.181 enfront dels 2.882 de l'exercici anterior) i de morts, també es van incrementar el nombre de ferits hospitalitzats -125, un 11,6% més- i de ferits lleus -1.327, un 8,9% més-.
A tenor d'estes dades, el balanç realitzat en la Comissió quant a la sinistralitat viària és “clarament negatiu”. Així, tant Gómez de Diego com Tolosa han lamentat el “repunt” dels accidents de trànsit en les carreteres càntabres i especialment l'augment de persones mortes i ferits hospitalitzats, i han assenyalat que l'inici d'este 2024 “tampoc està sent positiu”, havent-se registrat cinc accidents mortals en els quatre primers mesos de l'any.
Per això, han coincidit a fer una crida a "prendre consciència de l'increment de la sinistralitat, respectar els límits de velocitat, evitar la distracció al volant i l'ús del mòbil, mantindre la distància de seguretat i no conduir si s'ha ingerit alcohol". "Hem de revertir la tendència d'accidents de trànsit i cada conductor renovar el nostre compromís amb la seguretat viària, amb la seguretat de tots però començant per la d'un mateix", ha manifestat la delegada.
L'informe també ha posat en relleu l'augment dels accidents que involucren a motocicletes i ciclomotors, la xifra dels quals s'ha duplicat respecte als últims anys. Així, s'ha passat de registrar entre 100 i 150 accidents a l'any en 2019, 2020 i 2021 a superar els més de 300 en 2022 i 2023. En conseqüència, també s'ha incrementat notablement el nombre de ferits i el de persones mortes.
En esta línia, Cantàbria segueix la mateixa tendència que s'observa a nivell nacional, amb un fort increment en morts en el col·lectiu de vulnerables (vianants, ciclistes i motoristes). A este col·lectiu pertanyien 15 dels 21 morts en 2023: 5 vianants, 2 ciclistes, 1 ciclomotor i 7 motocicletes.
Referent a això, Tolosa ha anunciat que la DGT incrementarà durant este any les mesures encaminades a la conscienciació i sensibilització en la prevenció d'esta mena de sinistres. De fet, segons ha avançat, al començament d'este mateix mes de maig es durà a terme una campanya temàtica sobre la sinistralitat en ciclomotors i motocicletes, creant-se a més un grup de treball específic per a abordar este preocupant increment de l'accidentalitat.
Descens de les infraccions i radar de Saltacaballos
En termes d'infraccions, l'informe reflecteix un descens del 2,8% en les denúncies interposades (121.667), encara que les sancions per excés de velocitat han experimentat un lleu increment del 1,2% (78.652 en 2023 enfront de les 77.674). Actualment, Cantàbria compta amb nou equips fixos de radar i s'està preparant la instal·lació d'un nou radar de tram en l'A-8, a l'altura de Saltacaballos, el que s'espera contribuïsca a una millor regulació de la velocitat en eixa àrea i a una reducció de la sinistralitat, registrant esta zona una de les més altes de la Comunitat.
Una vegada que este equip estiga operatiu (s'espera puga ser a l'estiu), existeix acord entre la Demarcació de Carreteres de Cantàbria i la DGT, per a variar la velocitat específica del tram de 80 Km/h a 100 Km/h. Esta instal·lació implicarà la desaparició dels 2 equips radar actualment instal·lats en aquesta zona.
Tolosa ha mostrat confiat que este canvi tinga efectes positius en la sinistralitat d'esta zona, igual que ha succeït en la carretera N-629 entre les localitats de Netes i Ampuero. "Esta via presentava unes xifres de sinistralitat molt elevada, i des de la instal·lació i senyalització del citat radar de tram en 2018, s'ha produït una reducció molt significativa, sense cap víctima mortal des de la seua instal·lació", ha assenyalat.
Més de 364 milions d'inversió
D'altra banda, la Comissió ha abordat inversions significatives en infraestructures per a millorar la circulació i la seguretat viària, incloent l'ampliació de l'Autovia A-67, el condicionament del Congost de L'Hermida o el ramal de Sierrapando, amb un pressupost conjunt de més de 364 milions d'euros.
A més, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible està duent a terme millores en interseccions i la construcció de glorietes en carreteres clau amb un pressupost total de 2,49 milions d'euros, així com obres de millora per valor de més de 12 milions d'euros en els túnels de les autovies i projectes denominats de ‘humanització’ en diferents carreteres nacionals, que busquen calmar el trànsit i garantir itineraris segurs per a vianants i ciclistes.
Somnolència i Conducció
A causa del paper significatiu que juga la somnolència en els accidents, Gómez de Diego ha informat que la Comissió ha acordat crear un Grup de Treball sobre Somnolència i Conducció, enfocat a desenvolupar estratègies per a mitigar este problema.
La somnolència i el cansament s'esmenten com a factors importants en molts accidents, presents en el 7% dels sinistres mortals en 2021 i el 8% en 2022. Els accidents típics associats amb la somnolència solen ser eixides de via i col·lisions contra elements fixos, especialment en autopistes durant la matinada
"Este grup, coordinat per la DGT i format per experts de diversos sectors, treballarà a millorar el diagnòstic, tractament i prevenció de la somnolència al volant", ha explicat la delegada.
En la Comissió han participat representants de diferents Unitats de l'Administració General de l'Estat amb competència directa o indirecta relacionada amb el Trànsit i la Seguretat Viària com el tinent coronel del Sector de Trànsit de la Guàrdia Civil, Rubén Flores, o el fiscal de Seguretat Viària, Jesús Arteaga.
També han participat representants de les àrees de Foment, Transports, Indústria, Presidència, Sanitat o Biodiversitat del Govern regional, així com representants de les policies locals de Santander, Torrelavega i Castro Urdiales.