La delegada del Govern a Cantàbria, Ainoa Quiñones, ha fet una crida a la societat a alçar-se per a “parar la massacre de les dones” que suposa la violència de gènere, una lacra social que en este 2023 ha deixat un assassinat a la setmana al nostre país.
Amb una mitjana de 60 dones assassinades a l'any a Espanya des de 2003, Quiñones ha considerat que esta “realitat terrible” s'imposa com “una tasca pública urgent” en la qual cal “donar major visibilitat, lluitar contra tot allò que vol equiparar violències, fer comparatives i deslegitimar la lluita feminista, mesclant-ho tot perquè no se sàpia de què parlem”.
Quiñones així l'ha assenyalat este dilluns en la presentació del balanç de la situació de la violència de gènere a Cantàbria en 2022, en la qual ha detallat que la Comunitat va tancar l'any passat amb 983 casos actius en el Sistema de Seguiment Integral en els casos de Violència de Gènere (VioGén) del Ministeri de l'Interior.
La cap de la Unitat de Coordinació de Violència contra la Dona de la Delegació, Diana Mirones; la cap superior de Policia de Cantàbria, Carmen Martínez; i el coronel cap de la Guàrdia Civil de Cantàbria, Antonio Orantos, han acompanyat en la roda de premsa a la delegada, que ha recordat que 2022 ha sigut “un any molt negre” en matèria de violència de gènere amb 49 dones assassinades i en 2023 ja s'han confirmat altres 10 assassinats.
“Totes eixes dones han sigut assassinades al nostre costat”, ha emfatitzat, i ha insistit en la importància de denunciar telefonant al 016 perquè és “un acte de responsabilitat i de defensa davant la menor sospita” que una dona puga estar “vivint en silenci eixe horror”. Ha recordat que el 016 és un telèfon que “no deixa rastre” i al qual l'any passat es van realitzar 1.238 crides pertinents des de Cantàbria enfront de les 883 de 2021, un 40% més.
983 CASOS ACTIUS AL TANCAMENT DE 2022
Respecte a les dades de 2022, Quiñones ha detallat que l'any es va tancar amb 983 casos de violència de gènere actius en VioGén, un 9,3% més que en 2021 que es va tancar amb 899. Del total, 585 tenien alguna ordre de protecció policial establida pels jutges. A més, ha destacat que, del total, en 20 casos les víctimes eren menors d'edat, enfront de les 14 de 2021, la qual cosa suposa un increment del 70%.
En este punt, la delegada del Govern ha advertit de la “necessitat d'implicar-nos tota la societat a erradicar comportaments entre els nostres joves que acaben en violència de gènere, molts derivats del contingut que consumeixen per xarxes socials i que acaben normalitzant”. Hui dia, a Cantàbria hi ha actius 15 casos de víctimes menors d'edat en VioGén i 9 d'elles compten amb protecció policial.
A més, del total de 983 casos actius al tancament de 2022, 27 tenien associats dispositius electrònics de seguiment instal·lats als agressors (4 més que en 2021) i 240 dones (11 més que en 2021) eren usuàries del Servei Telefònic d'Atenció i Protecció per a víctimes de la violència de gènere (ATENPRO), que oferix a les víctimes atenció immediata davant les eventualitats que els puguen sobrevindre, les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any.
En este punt, la delegada del Govern ha detallat també les dades actualitzades en este mes de març, indicant que hi ha en estos moments 1.006 casos actius de violència de gènere a Cantàbria, dels quals 15 són víctimes menors d'edat, 160 compten amb el dispositiu ATENPRO i 30 amb mitjans telemàtics.
“Tot el que es faça per a acabar amb la violència de gènere és poc i per a aconseguir-ho la col·laboració entre les administracions i els diferents organismes implicats és fonamental i, per això, vull destacar la labor de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, les policies locals, el govern autonòmic, els ajuntaments i a les associacions que treballen per a acabar amb esta lacra”, ha enaltit.
TREBALL CONJUNT DES D'ORGANISMES DE L'ESTAT
Quiñones ha apuntat que des de l'Estat es treballa a través de les Unitats de Coordinació de la Violència contra la Dona de les delegacions del Govern juntament amb el Ministeri d'Igualtat i la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere en el seguiment dels casos i la coordinació dels recursos per a l'atenció i ajudes a les víctimes però també col·laborant amb altres organismes i entitats per a atendre totes les necessitats de seguretat, suport psicosocial a les víctimes i menors depenents d'aquestes.
Per part seua, tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil, en col·laboració amb les policies locals, tramiten les denúncies de violència de gènere i s'encarreguen de la seguretat de les víctimes amb ordre de protecció decretades judicialment.
En este punt, ha detallat que a Cantàbria, en 2022, es van interposar 1.639 denúncies per violència de gènere.
En el cas de la UFAM, la Unitat de Família i Dona de la Policia Nacional, va tramitar en 2022 va tramitar en 2022 482 denúncies en l'àmbit de les seues competències i d'elles 235 van ser plens de gom a gom de violència de gènere i 85 per violència domèstica.
Xifres superiors a les de 2021 en l'àmbit específic de la violència de gènere (208) el que “torna a mostrar-nos la importància de conscienciar a la ciutadania a denunciar”, ha dit.
En el cas de l'Equip de Dona i Menors (EMUME) de la Guàrdia Civil, ha realitzat en 2022 un total de 603 actuacions d'assumptes relacionats amb violència de gènere, 330 d'elles per denúncies de les pròpies víctimes.
MÉS VISIBILITAT PERÒ CASOS MÉS COMPLICATS
Per part seua, Dotors ha destacat que s'està aconseguint “cada dia visibilitzar més casos” malgrat que, ha reconegut, “continuem trobant-nos amb casos molt complicats, resistents a la intervenció policial, ja que la violència de gènere és una violència estructuralment diferent d'una altra mena de violències, que sol travessar per diferents fases o cicles, i en el qual s'entrellacen variables psicològiques i emocionals molt complexes”.
Igual que la delegada el Govern, Dotors ha posat l'accent en el “increment significatiu” dels casos en menors d'edat, i que comença “moltes vegades per una violència psicològica exercida a través de les xarxes socials, que s'estan convertint en una poderosa eina dels agressors per a poder exercir el seu control”.
“Controlen els seus horaris, controlen els seus posicionaments, controlen les seues relacions familiars i socials, les humilien, les assetgen, les amenacen… tot amb la finalitat d'aïllar-les per a controlar-les, dominar-les i sotmetre-les a la seua voluntat. Podem dir que hui dia la violència masclista s'amaga en els mòbils de les nostres joves”, ha assenyalat.
Enfront d'això, ha indicat que la Unitat contra la Violència de Gènere de la Delegació del Govern està impulsant activitats sensibilització dirigida a este col·lectiu i aprenguen a “identificar les línies roges que mai s'han de sobrepassar”.
Estes activitats s'emmarquen en el Pla Director per a la seguretat en els centres educatius, que coordina la Delegació del Govern i a través del qual la Policia i la Guàrdia Civil imparteixen formació en els instituts als més joves sobre com fer un ús adequat de les xarxes socials per a evitar la violència de gènere.
D'altra banda, Dotors ha detallat que des de la Unitat també es col·labora en la formació de professionals de les Forces i Cossos de Seguretat perquè “estiguen sensibilitzats i especialitzats per a poder donar una resposta àgil i eficaç a les víctimes” i s'impulsa la coordinació no sols institucional sinó també amb les associacions per a treballar “en xarxa” perquè és “essencial” davant esta lacra.
Sobre aquest tema, ha destacat l'impuls a les Taules de Coordinació en Violència de Gènere amb els 28 ajuntaments amb conveni VioGén amb el Ministeri de l'Interior i en les quals es coordinen tots els mecanismes i recursos policials i assistencials amb la finalitat d'aconseguir una resposta més àgil i eficaç per a les víctimes, tant per a les dones com els seus fills”.