- El Consell de Ministres sol·licita la impugnació dels articles 1 i del 6 al 18, així com de les Disposicions Addicionals de la 1a a la 4t, la Disposició Transitòria 1a i la Disposició Final 4a lletra b
- La decisió es produïx després de no haver aconseguit un acord amb la Generalitat en el marc de la Comissió Bilateral prevista en l'article 33.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional
- La decisió està avalada per l'informe favorable del dictamen del Consell d'Estat; a més, el Consell de Garanties Estatutàries va establir en el seu dictamen criteris relatius a la inconstitucionalitat de diferents preceptes de la llei impugnada
- El termini per a la interposició de la impugnació davant el Tribunal Constitucional finalitza el 21 de juny
El Consell de Ministres ha acordat interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei 11/2020 del Parlament de Catalunya, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge i de modificació de les lleis 18/2007, 24/2015 i 4/2016, relatives a la protecció del dret a l'habitatge.
Se sol·licita la impugnació dels articles 1 i del 6 al 18; les Disposicions Addicionals de la primera a la quarta; la impugnació de la Disposició Transitòria primera i la Disposició Final quarta lletra b, en considerar que vulnera les competències estatals en esta matèria.
La decisió de recórrer la llei es produïx després de no haver aconseguit un acord amb la Generalitat en el marc de la Comissió Bilateral prevista en l'article 33.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.
El Govern planteja que l'article 1 de la llei autonòmica, que recull com a objecte de la llei “regular la contenció i moderació de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge (…)”, vulnera la competència estatal exclusiva sobre legislació civil, recollida en l'article 149.1.8a de la Constitució Espanyola. També es vulnera la Llei d'Arrendaments Urbans, que establix el règim jurídic aplicable als arrendaments de finques urbanes que es destinen a habitatge o a usos diferents del d'habitatge.
A més, en els articles 1, del 6 al 12, del 14 al 16 i en la disposició transitòria 1a es vulnera la competència estatal sobre les bases de les obligacions contractuals. La norma autonòmica regula a través d'estos articles i disposicions la determinació inicial de les rendes en els arrendaments d'habitatge, el preu de referència, la seua actualització, el règim de determinades despeses, serveis i obres, el règim especial per a habitatges nous o rehabilitats i el reembossament de quantitats percebudes en excés.
Així mateix, en els articles 17 i 18 i en la Disposició Final 4a lletra b, es vulnera la competència estatal sobre legislació processal (article 149.1.6 de la Constitució).
Elements essencials
El recurs es fonamenta en entendre que estos són elements essencials d'esta mena d'arrendaments, vulnerant la sentència del Tribunal Constitucional 132/2019, que determina, sobre la base de l'article 149.1.8é de la Constitució Espanyola, que la renda dels contractes d'arrendament d'habitatge és un dels elements essencials de competència estatal.
La decisió està avalada per l'informe favorable del dictamen del Consell d'Estat. Així mateix, el Consell de Garanties Estatutàries va establir en el seu dictamen criteris relatius a la inconstitucionalitat de diferents preceptes de la llei impugnada.
Estos dictàmens parteixen del fet que encara que en alguns territoris ja existiren drets civils autonòmics quan va entrar en vigor la Constitució Espanyola això no significa el reconeixement d'una competència legislativa civil il·limitada a disponibilitat de les Comunitats Autònomes.
Per això, la competència estatal de les “bases de les obligacions contractuals” que recull la Constitució hauria de ser entesa com una garantia estructural del Mercat únic i suposa un límit en si a la diversitat reguladora que poden introduir els legisladors autonòmics.
El termini per a la interposició de la impugnació davant el Tribunal Constitucional finalitza el 21 de juny.