“Amb l'aplicació de la Llei de Memòria Democràtica busquem que llocs com Víznar es convertisquen en espais de reflexió i de reparació per a les víctimes”, ha argumentat el ministre, que s'ha compromés a col·laborar amb la resta d'administracions públiques per a continuar amb el rescat de la memòria.
Torres ha assenyalat que el projecte, finançat amb 190.000 euros per la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, no culminarà fins que no es rescaten totes les restes. “Continuarem excavant fins a l'última fossa del Barranc de Víznar per a restituir la dignitat d'aquells que van ser assassinats per defensar la llibertat”, ha afirmat.
A la visita a les fosses i al laboratori on es processen les restes van acudir també el subdelegat del Govern a Granada, José Antonio Montilla; la fiscal de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado; el secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez; la directora general d'Atenció a Víctimes i Memòria Democràtica, Zoraida Hijosa; l'alcalde de Víznar, David Espigares; el president de l'Associació Granadina de la Recuperació de la Memòria Històrica, Rafael Gil; així com el director de l'excavació, el professor Francisco Carrión, de la Universitat de Granada, i familiars dels represaliats.
Dels 114 assassinats les restes dels quals han sigut rescatats fins hui, 34 van ser dones. Els treballs es realitzen des de l'any 2021, en el marc del pla quadriennal d'exhumacions impulsat per la SE De Memòria Democràtica, que ja està en la seua fase final, amb la col·laboració de la Junta d'Andalusia. S'estima que les exhumacions es prolongaran fins a juny del present any.