Lehendakaria, agintariak, zuzendariak eta PAPRESAko jabeak, lagunak, egun on.
Gaur, PAPRESAren industria-birmoldaketa eta modernizazio prozesuaren inaugurazio-ekitaldia egiten ari gara. Errenteriako konpainia historikoa da, 1868 urrunean sortua, eta paperaren ekoizpen-prozesuan abangoardian egon da, teknologiari dagokionez. Lurrun-sorgailuetatik, zentral termiko propiotik, destintatze-instalazioetatik eta kogenerazio-ekipo berrienetatik.
Bide luzea orain arte, non ekonomia zirkularra kudeaketaren funtsezko elementua den. Horretarako, ezinbestekoa da ekipoak modernizatzea eta urak tratatzeko planta berria egitea.
PAPRESA forma part de la indústria del paper. Una indústria que treballa, des del seu origen, amb matèries primeres renovables i els productes de les quals es reciclen una vegada i una altra. Per això és un paradigma de l'economia circular.
Un sector important, la cadena de valor del qual suposa prop del 3% del PIB espanyol i que té una facturació superior als 31.000 milions d'euros.
PAPRESA fabrica anualment al voltant de 400.000 tones de paper premsa i paper per a embalatges. Per a això usa paper recuperat i no utilitza clor en el seu procés productiu. Amb els seus més de 200 ocupacions és, ara mateix, un actor rellevant en la seua àrea i també un factor de desenvolupament i ocupació a la comarca d'Oarsoaldea.
En el sector del paper la sostenibilitat resulta ser l'element clau, i ara és el moment de fer un gran pas avant juntament amb les Administracions Publiques. Així, es podran abordar processos d'aprofundiment en la dinàmica de l'economia circular. Un model de producció i consum en el qual els residus es transformen en recursos, buscant l'eficiència al llarg de tot el cicle.
Eredu honetan, birziklatzeak erraz birzikla daitezkeen produktuak, jatorrizko bereiztea, lehengaia biltzeko eta tratatzeko sistema eraginkorrak, dakar berekin. Baina paradigma berri hau tradizionalki birziklatzea deitu dugunetik haratago doa, eta produkzio-ziklo osoa hartzen du: lehengai berriztagarriak, tokiko baliabideak, ekodiseinua, fabrikazio-prozesuen eraginkortasun handiena, kontsumo-eredu berriak… Baita fabrikazio-prozesuko hondakinen aprobetxamendua ere, hala nola erregaia fabrikan bertan edo inguruko industria-instalazioetan.
Des del Govern d'Espanya, conscients de la importància del sector i de la factoria PAPRESA en particular, hem buscat en tot moment acompanyar a l'empresa en el seu procés de modernització i d'adaptació als nous reptes, com el de la nova planta de depuració d'aigües.
Des de la Delegació del Govern hem col·laborat en les gestions davant el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme així com davant el Ministeri de transició Ecològica i l'IDAE. Així, hem pogut facilitar l'accés als fons del Pla de Transformació Recuperació i Resiliència, que han proporcionat fins al moment més de tres milions d'euros de subvenció i una mica més de 13 milions d'euros en préstecs subvencionats.
Un treball i un esforç d'aportació de recursos financers que s'estén a altres sectors industrials molt rellevants en l'economia de Guipúscoa. És el cas del vehicle elèctric amb els 32,8 milions destinats a SAPA, els 24,2 d'IRIZAR o els 8,8 de FAGOR ELECTRONICA.
Oro har, Espainiako Gobernuak 584 milioi euroko kopurua lortu du Euskadin, hainbat Ministeriok zuzenean gauzatutakoak, trantsizio ekologikorako eta eraldaketa digitalerako bidean milaka enpresari mesede egin dieten ekintza ugaritan.
Com a part de la representació del Govern d'Espanya agraïsc precisament la presència hui en este acte del Comissionat per al PERTE de la descarbonització que aglutina bona part de les inversions en la indústria procedents dels fons Next Generation.
Gainera, Berreskuratze, Eraldaketa eta Erresilientzia Planaren inbertsioen hedapenari esker, Eusko Jaurlaritzak 838 milioi euro bideratu ditu bere eskumeneko eremuetan erabil ditzan. Horiei gehitu behar zaizkie Estatuak zuzenean gauzatutako 584 milioi euroak, milaka enpresari mesede egin dieten ekintza ugaritan.
El paper és fill dels arbres, que van ser la primera llar de la nostra espècie i, potser, un dels més antics recipients de les nostres paraules escrites. En llatí, liber significa ‘llibre’ i també la pel·lícula fibrosa que separa l'escorça de la fusta del tronc.
Un material perible i fràgil, que no sobreviu en climes humits més enllà de 200 anys, però al qual hem confiat tota la saviesa que no estem disposats a perdre. I amb la seua ajuda, tots continuem vivint una fabulosa acceleració de la història, aconseguint més desenvolupament i més progrés.
Sobre les seues pàgines hem preservat les nostres millors idees. Sense ell, tal vegada, hauríem oblidat a aquells grecs que es van llançar a l'experiment de responsabilitat col·lectiva al qual van anomenar ‘democràcia’. En la seua superfície hem sigut capaces de registrar les troballes dels nostres ancestres conservant així idees tan inusuals en el regne animal com els drets humans, la confiança en la ciència, la llibertat, la sanitat universal, l'educació obligatòria, el valor d'un judici just i la preocupació social pels febles.
Gaur egun, paperezko lantegi produktibo honen eraldaketak guztiok biltzen gaituela, eta teknologiak milaka urteko formatu hori, papera, baztertu nahi duela dirudien garaian, uste dut badela zerbait bere oinarrizko diseinuan eta sinpletasunean iraultza handirik behar ez duena, eta horrek esan nahi du orain bultzatzen ari garena bezalako modernizazio eta iraunkortasun ekintzekin urte askotan jarraituko duela.
Eskerrik asko zuen arretagatik.