“Sé que ara consumiu moltes xarxes socials i estem en un moment en el qual hi ha una moda perillosa, amb discursos amb els quals anem involucionando, que llança missatges negacionistes, assegurant que el masclisme no existeix i que els qui demanem la igualtat som ‘feminazis’. No compreu eixe discurs, desenvolupeu el vostre propi pensament crític”.
La Delegada del Govern, Sabrina Moh, ha participat en un acte organitzat pel IES Enrique Nieto, amb motiu del 8M, sota el títol ‘Dones Referents’, que va tindre lloc divendres passat i al qual va assistir un nodrit grup d'alumnat de primer i segon de Batxillerat.
La titular de la Delegació del Govern ha pres part d'esta iniciativa juntament amb la Directora Provincial d'Educació, Elena Fernández Treviño; la Cap de la Unitat de Coordinació Contra la Violència sobre la Dona, Laura Segura; la Directora Territorial de l'Imserso, Verónica Aznar; i la Fiscal Cap de la Fiscalia d'Àrea de Melilla, Laura Santa Pau; en la qual alumnes i alumnes de l'Enrique Nieto han pogut formular preguntes i plantejar reflexions.
“Moltes dones que ens van precedir han lluitat per trencar sostres de cristall i amb eixe sòl enganxós. Tot eixe treball no pot trencar-se ara per una moda perillosa”, ha argumentat Moh en referència a la proliferació de discursos masclistes que poden veure's en les diferents plataformes digitals.
“El consell que us done, si em permeteu que us done un, és no que no compreu tot el que us posen per davant i que desenvolupeu el vostre propi pensament crític i que sigueu conscients que el masclisme existeix i que hem de continuar treballant per la igualtat”, ha assenyalat.
“No volem discriminar de l'home. A l'inrevés, volem tindre-ho al nostre costat, lluitant per la mateixa causa”, ha postil·lat. Aprofundint en esta idea, ha incidit que aquesta és “una lluita col·lectiva” i en la qual “hem de començar des de molt joves” pel que ha assenyalat a l'auditori que “vosaltres sou una peça clau ara mateix”.
En la seua intervenció, la màxima representant del Govern d'Espanya a la nostra ciutat ha posat l'accent que “és que és important tindre clar què significa el feminisme i què representa el feminisme”.
“No ens deixem enganyar que el feminisme implica que les dones pretenguen estar per damunt de l'home. No és veritat”, ha subratllat, i ha incidit que “fins que no entenguem que el feminisme és lluitar per la igualtat real i efectiva, que és estar en les mateixes condicions, no haurem aprés absolutament res”. Una lluita en pro de la igualtat, ha postil·lat, en la qual els homes són fonamentals.
Miratge d'igualtat
La Directora Provincial d'Educació, per part seua, ha deixat clar que abans d'arribar a les institucions ja eren persones compromeses amb la igualtat. “No ens han convençut les institucions, no ens hem tornat feministes i igualitàries quan hem arribat al càrrec, sinó que ho érem i volíem estar en el nostre lloc de treball amb eixa lluita”, ha explicat.
Una labor importantíssima, ha agregat, especialment quan la violència masclista és “una realitat que ara mateix és apressant, urgent i és necessari abordar” des de l'Educació “i des de totes les institucions unides”.
De fet, ha recordat que, des de l'any 2013, són 1.300 dones assassinades per violència de gènere i 62 els xiquets i xiquetes assassinades per violència de gènere contra la seua mare. “Hem d'actuar i prompte, i des de l'educació, per a la prevenció perquè això no ocórrega”, ha assenyalat.
En la seua intervenció, ha apuntat que, encara que la societat actual aparentment és igualitària, “viu en un miratge de la igualtat” basat en el fet que “tenim les millors lleis que ara mateix existeixen a Europa quant a la igualtat, però a nivell real, en el dia a dia, les dones encara patim moltíssimes discriminacions, moltíssimes situacions en les quals no estem equiparades als nostres homòlegs homes”.
Fernández Treviño ha apuntat que les dones pateixen el masclisme en el seu quefer diari però es viu encara més quan una dona treballa en l'àmbit de la igualtat, atés que “quan ens diem feministes en el públic, et fan un trage: ‘feminazi’, ‘radical’, ‘que té una mirada esbiaixada de la realitat’… quan no és així, no té res a veure”. “Basta acostar-se a una dona feminista i parlar amb ella per a adonar-se que no vol imposar res ni sobre ningú, sinó que reivindica una igualtat que hauríem de reivindicar tots i totes”, ha deixat clar. “I això no és ser feminazi, això és ser igualitària i justa”, ha assenyalat.
Una desigualtat que és palesa, ha agregat, especialment quan els assassinats masclistes són “l'expressió major de la desigualtat” però en el dia a dia “cobrem menys salaris, tenim dificultats amb la conciliació i la corresponsabilitat, patim abusos sexuals, estem infrarepresentades en els òrgans públics…”.
1.300 dones assassinades
En la seua intervenció la Cap de la de Coordinació contra la Violència sobre la Dona de la Delegació del Govern a Melilla, Laura Segura, ha explicat que si una part de la societat no és capaç de veure la desigualtat que existeix és precisament perquè aquesta desigualtat forma part de la realitat.
“La societat no veu la desigualtat perquè vivim una societat masclista”, ha indicat. “Tots ens hem educat en una cultura masclista. L'important és tindre la capacitat, a poc a poc, de veure la desigualtat i això el fem des de l'àmbit educatiu”, ha apuntat.
“Quan parlem de posar-nos les ulleres violetes el que fem és, a poc a poc, anar detectant eixes desigualtats que ens travessen com a societat i que ens travessen a les pròpies persones”, ha agregat.
Per això, ha defensat que, des de l'àmbit educatiu, “el que fem és intentar traure de les vostres ‘motxilles de gènere’, totes eixes desigualtats que porteu, a vegades de casa, a vegades del grup d'iguals, del que veieu diàriament en mitjans i xarxes, i intentar acabar amb eixes desigualtats”.
Així, Segura ha subratllat que la màxima expressió de la desigualtat entre homes i dones són les violències sobre les dones que, en determinades situacions acaba en violència mortal. “Són 1.300 dones assassinades al nostre país des que tenim dades. Només a Melilla tenim 245 dones amb protecció policial, és a dir dones que sí han denunciat, han demanat ajuda i tenen una protecció policial”, ha relatat.
Segura ha donat estes dades al mateix temps que ha recalcat que només denuncien un 20% de les dones que pateixen violència de gènere. Al que cal afegir que el 80% d'eixes dones que denuncien tenen fills menors d'edat.
No sols això, hi ha més de 60 menors que han sigut assassinats només per a fer el major mal possible a la seua mare i en el que va d'any ja s'eleven a 6 les dones que han sigut assassinades a les mans de les seues parelles o ex parelles.
Lluitar des del sistema
La Fiscal Cap de l'Àrea de Melilla, Laura Santa Pau, en la seua intervenció ha reconegut que, des de molt jove, “volia lluitar contra les injustícies perquè al llarg de la meua vida he vist que a les dones se'ns tracta diferent i això ens porta a una desigualtat i una discriminació”.
“Jo volia lluitar contra això. I sempre he entés que per a poder lluitar contra alguna cosa cal fer-ho des de dins. Des de dins del sistema”, ha argumentat.
Respecte al Ministeri Fiscal, Santa Pau ha explicat que la primera dona fiscal va ingressar l'any 1937, en l'època de la República, a Albacete. No obstant això, la van assassinar l'any 1938 i no va tornar a haver-hi una dona fiscal, perquè estava prohibit a Espanya, fins a l'any 1974.
En estos 51 anys “hem aconseguit que el 66% dels membres del Ministeri Fiscal siguem dones. Ja som majoria”, ha posat en valor i ha recordat que hi ha hagut tres Fiscals Generals de l'Estat que han sigut dones. La primera l'any 2015, Consuelo Madrigal. La segona en el 2018, María José Segarra i la tercera, María Dolores Delgado, l'any 2020. Al que cal sumar que s'acaba de nomenar de la primera Presidenta del Consell General del Poder Judicial, que és l'òrgan de govern dels jutges.
“En el Ministeri Fiscal, hem avançat des de fa molt temps en l'àmbit de la igualtat”, ha asseverat i, de fet, ha indicat que, en els quadres directius, actualment hi ha un 54% d'homes i un 46% de dones. I pel que fa a les Prefectures d'Àrea, “som el 65% dones”.
La suma de totes
La Directora Territorial de l'Imserso, Verónica Aznar, ha abordat el pas que va donar en posar-se al capdavant de l'entitat a Melilla i “m'ha permés el contacte amb les persones majors, amb les persones depenents, amb la discapacitat, amb col·lectius tan vulnerables i em va oferir l'oportunitat de tornar a connectar amb eixe compromís social”.
Aznar ha assegurat que quan una dona afronta una responsabilitat ha de fer-ho amb un doble esforç, tant des d'un punt de vista professional com pel fet de ser dona. Així, en la seua al·locució ha relatat com, res més accedir al càrrec al capdavant de l'Imserso, una persona li va assegurar que no anava a ser capaç d'afrontar la responsabilitat al·ludint al fet que era dona i a la seua edat.
No obstant això, eixa actitud “em va fer més forta”, ha reconegut i ha rememorat que es va posar a treballar de ple amb l'equip de professionals que té en l'Imserso, la qual cosa ha fet que es guanye el respecte de l'equip
Un treball el que desenvolupen dones al capdavant de les institucions que, ha postil·lat, serveix d'espill i referent per a les següents generacions. “Si vas sumant el treball de les dones, molts “una mica” fan un “molt”. Pel que cal tindre un compromís que va més enllà del professional en la teua vida diària”, ha assenyalat.