La Delegació del Govern ha reconegut “la labor que per a la prevenció i erradicació de la violència de gènere a la nostra ciutat així com a favor de la igualtat de l'ONG Fiet i de l'equip de Metges del Món a Melilla, amb les estatuetes ‘Meninas’ 2024.
En l'acte institucional, celebrat este matí en l'IES ‘Verge de la Victòria’, la Delegada del Govern, Sabrina Moh, ha tingut paraules de gratitud perquè han rebut el reconeixement. “Sou un exemple d'implicació, de lideratge, de compromís cívic en una de les causes més nobles que afronta la humanitat”, ha assenyalat.
La titular de la Delegació del Govern ha agraït el seu compromís i ha posat en valor el seu lliurament “en esta batalla per a erradicar d'una vegada per sempre este mal de la nostra societat”, al mateix temps que també ha traslladat la seua gratitud “a tantes persones anònimes que, dia rere dia, combaten la violència contra les dones. Persones que, davant situacions com esta, aporten el millor de si mateixes per a poder construir un futur on les dones puguem viure lliures de por i violència”.
Moh, que ha iniciat la seua al·locució referint-se als dos últims assassinats masclistes que s'han produït esta setmana, -en Estepa i Alacant- ha recalcat que ja són 42 les dones assassinades per violència de gènere en el que va de l'any 2024. “42 vides arrancades enguany i que ens han de continuar recordant que la lluita contra esta lacra és una tasca de tots i de totes pel que actes com este cobren cada dia més importància, tant pel seu significat, com per l'oportunitat de poder reconéixer i agrair, públicament, als qui hui rebeu este guardó per fer precisament això, lluitar contra esta violència estructural que és la violència de gènere”, ha assenyalat.
En la seua al·locució, Moh ha assenyalat l'especial que és esta edició, donades els 20 anys des de l'entrada en vigor de Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció Integral contra la Violència de Gènere. “Dues dècades des d'aquell primer i important pas amb el qual Espanya va traure una realitat que portava segles ocultes i patint-se en silenci”, ha recalat.
Una llei, el germen de la qual, tal com ha recordat, va estar marcat per un terrible episodi com va ser l'assassinat d'Ana Orantes, “alguna cosa que ens va fer obrir els ulls com a societat i reflexionar sobre el que estava ocorrent”. “El seu testimoniatge en televisió, només uns dies abans de ser assassinada, va despertar milions de consciències adormides i ens va ensenyar una cosa molt important i és que ni podem mirar cap a un altre costat, ni hem de ser indiferents davant esta violència que pateixen milers de dones al nostre país i milions d'elles a tot el món”, ha indicat.
“Gràcies a aquell testimoniatge vam saber que aquella violència no era un problema privat, sinó una qüestió de tota la societat”, ha evocat i ha recordat que, des d'eixe moment, “les institucions tenien clar que calia prendre mesures concretes i fruit d'això aquella llei va tirar avant per unanimitat i eixe esperit de consens va encoratjar també l'aprovació, l'any 2017, del Pacte d'Estat contra la violència de gènere, un pas transcendental i coherent amb eixa llei per a avançar en prevenció, protecció i assistència a les víctimes”.
20 anys després, ha postil·lat, “som quocients que va ser una llei pionera no solament a Espanya, sinó que ens va fer ser una referència mundial”. “Va representar no sols la culminació d'un llarg camí de reivindicacions del moviment feminista al nostre país, sinó el punt de partida de la qual hui és una de les legislacions més avançades del món”, ha subratllat.
Però, sobretot, ha ressaltat que l'aprovació d'eixa llei “va suposar tot un canvi de paradigma, perquè situava en el centre del debat una violència fins llavors confinada en l'àmbit privat i va reconéixer el seu caràcter estructural i comú a tots els estrats de la nostra societat”.
“Eixa norma va posar en la diana eufemismes denigrants com a “crim passional”, “violència domèstica” o “violència intrafamiliar”. Paraules que novament sorgeixen entre els negacionistes i els que volen ocultar esta realitat sota missatges d'odi”, ha explicat.
Moh ha apuntat que han sigut molts els avanços durant estos 20 anys, però també ha reconegut que “són bastants els reptes i desafiaments als quals ens enfrontem”. Així, s'ha referit als missatges negacionistes que han fet que es trenque eixe consens generalitzat sobre la violència de gènere i que aflore la necessitat d'impulsar i enfortir les polítiques d'igualtat, “aqueixes que qüestionen permanentment per a tractar que es torne a imposar el silenci, que les víctimes tornen a la soledat i que esta violència torne a l'àmbit privat”.
“Som moltes les persones que hem decidisc no estar ni callades ni impassibles davant esta realitat i que estem disposades a combatre este discurs amb determinació i amb més convicció que mai”, ha advertit i ha posat l'accent en la importància que tenen els nostres joves “que estic convençuda que continuaran avançant de manera majoritària en esta conquesta feminista”.
“Els passos que estem donant han permés protegir de milers de dones, salvar moltes vides. Però és evident que queda molt camí per recórrer fins a erradicar una violència que segueix arrelada en la nostra societat i que continuarem treballant de manera coordinada entre les diferents institucions, forces i cossos de seguretat i totes les entitats del sector”, ha comentat.
“Esta lluita és i ha de continuar sent una prioritat absoluta per al conjunt de la societat i, per tant, per al Govern d'Espanya, on en un dia com hui volem continuar mostrant el nostre ferm compromís amb esta causa”, ha reiterat.
Moh ha acabat la seua intervenció demanant per totes eixes dones que ja no estan perquè han sigut assassinades i per totes les que han patit i pateixen estes violències, “que fem hui i tots els dies de l'any que el seu dolor mai més ens siga indiferent”. “Per totes elles seguirem en la lluita”, ha recalcat.
Espanya, referent internacional
La Cap de la Unitat de Coordinació contra la Violència sobre la Dona, Laura Segura, per la seua part ha lamentat que la violència de gènere no cessa i ha volgut deixar clar que la Delegació del Govern a Melilla “declara la seua decidida dedicació a continuar combatent la violència contra les dones en totes les seues manifestacions i la seua condemna més rotunda cap a les actituds i actes de violència masclista, així com, la nostra solidaritat amb les víctimes”.
Així, ha recordat que la violència de gènere és una de les manifestacions més cruels de subordinació i de desequilibri en les relacions de poder entre homes i dones. “Constituïx una greu vulneració de drets fonamentals i és una de les expressions més terribles de la desigualtat que existeixen en la nostra societat”, ha indicat.
“La persistència d'esta violència estructural és una realitat que obliga als poders públics i, amb ells, al conjunt de la societat, a continuar fent passos per a aconseguir la plena igualtat entre dones i homes en tots els àmbits. I per a aconseguir-ho, l'erradicació de la violència contra la dona és una condició necessària”, ha subratllat.
Segura s'ha congratulat dels avanços que estem realitzant com a país en qüestions com la prevenció, en la resposta integral i la reparació enfront de totes les manifestacions de la violència masclista, posant sempre a les víctimes en el centre, per a garantir la seua seguretat, la seua protecció, els seus drets, el seu benestar, i les seues necessitats. Però, ha advertit que “hem de continuar avançant perquè la violència contra les dones i els seus fills i filles continua assolant la nostra realitat”.
“Hem de continuar visibilitzant i estenent l'àmbit d'actuació i d'atenció a totes les violències que pateixen les dones per ser dones, més enllà de les violències que es donen en l'àmbit de la parella o ex parella -les violències sexuals, l'explotació sexual, el tràfic de dones i xiquetes, el matrimoni forçat, la mutilació genital femenina, la prostitució, la violència online etc-”m ha reclamat.
I per a això, ha agregat, “és indispensable la implicació, coordinació i actuació de totes les institucions, administracions, entitats, organismes amb el compromís únic de la construcció d'una societat lliure de violència contra les dones. Sent un dels principals desafiaments, que com a societat tenim per davant”.
La Cap de la Unitat també s'ha referit a les dues dècades des de la posada en marxa de la Llei contra la Violència de Gènere, i també ha tingut paraules per a Ana Orantes. “Vull començar recordant aquell dia 4 de desembre de 1997 quan Ana va ser a un plat de televisió a comptar la brutal violència que havia patit durant 40 anys de matrimoni”, ha relatat i s'ha referit al seu assassinat, a les mans de la seua ex parella 13 dies després d'aquell programa de televisió perquè la decisió judicial sobre la ruptura matrimonial l'havia obligada a continuar vivint amb el seu agressor en el mateix domicili.
“Ana va traure la violència masclista de la vida privada, i la va convertir en una qüestió pública”, ha reconegut i ha assenyalat que s'iniciava així una nova etapa quant a la lluita contra la violència masclista, “entenent-la ja com una prioritat social i política i no una qüestió privada”. “I vam entendre que l'erradicació d'esta violència estructural passava per un abordatge integral. Un instrument normatiu que ens va posar a l'avantguarda a nivell mundial en la lluita contra la violència que pateixen les dones pel mer fet de ser-ho”, ha explicat.
Segura ha incidit que Espanya és hui un referent internacional en la lluita per a erradicar la violència de gènere en qualsevol de les seues formes, fruit de la intensa labor realitzada en els últims 20 anys. Però ha reconegut que “no va ser fàcil, va ser necessària la creació d'una consciència social perquè hàgem pogut arribar fins hui”.
Així, si bé ha apuntat que són molts els avanços aconseguits, ha advertit que la violència masclista “és estructural i es transforma i s'adapta a la realitat per a continuar perpetuant-se” i, per tant, “requereix de la constància i inesgotable actuació de totes les institucions i de tota la societat per a combatre-la, i negar la seua existència no ajuda”. “El negacionismo és la negació de la violència com a forma d'expressió de tota una societat, és la tolerància còmplice enfront d'esta terrible realitat”, ha denunciat.
De fet, la Cap de la Unitat ha recalcat que la violència de gènere “continua estant oculta i ocultada, es duu a terme amb total impunitat i a la gran majoria de les dones que les pateixen i als seus fills i filles no estem arribant”.
“Tenim un desafiament clau que és la ruptura del silenci que perpetua esta violència i reduir l'acceptabilitat social davant la violència de gènere, i hem de fer-ho des d'un posicionament clar i unànime contra les violències masclistes, qua supose la fi de la impunitat dels quals les exerceixen”, ha observat.
És més, ha manifestat que la vergonya “ha de canviar de bàndol i ha de caure sobre els que agredeixen, també sobre els qui miren a un altre costat i no sobre les víctimes”, i ha apuntat que “devem, com a societat, assenyalar als agressors”.
A més, ha dit que és necessari continuar impulsant avanços i mesures que permeten previndre la violència contra les dones, fomentant l'educació en valors d'igualtat i respecte des de les etapes més primerenques, la coeducació de les xiquetes i xiquets en totes les etapes educatives, i indubtablement, continuar millorant els recursos d'assistència i protecció a les víctimes.
“Contra la violència de gènere tots els organismes i institucions han de caminar junts i en el mateix sentit”, ha assenyalat. “Necessitem el compromís de la societat en el seu conjunt, perquè el compromís ha de ser compartit, en la lluita comuna per a erradicar la violència contra les dones i xiquetes, en la construcció d'una societat més justa i lliure de violència de gènere, en l'acompanyament a totes les dones, xiquetes i xiquets víctimes de la violència masclista, i en el record als qui ja no estan, als seus entorns familiars i socials, i a totes les supervivents”, ha postil·lat.
I, en este sentit, s'ha referit al fet que és clau visibilitzar davant la societat “esta tremenda realitat per a continuar avançant en la seua erradicació, realitat davant les quals no ens podem permetre reculades”.
“Ocultar esta realitat, -ha advertit- camuflant-la amb altres formes de violència suposa retornar a la dona al silenci, a la vergonya que mai degué sentir, a l'aïllament i a la soledat”.
Suposa, ha agregat, “donar l'esquena als xiquets i a les xiquetes que malviuen al costat de les seues mares en contextos de violència i permetre que se'ls robe una cosa tan preciosa com és la seua infància, suposa negar els feminicidis i els assassinats de xiquetes i xiquets amb la finalitat de fer el major mal a la mare, suposa negar l'existència de xiquetes i xiquets orfes d'esta violència, més cruel i nociva que cap”.
Per tot això ha fet una crida a continuar avançant i a buscar maneres d'incrementar el suport a les víctimes, continuar aprenent “de la complexa realitat” i evolucionar. “No ens estancem, sumem voluntat, treball i esforç, només així podrem avançar i fer-ho amb un únic objectiu, que la desigualtat i esta violència estructural desaparega de la nostra societat”, ha demanat.
Meninas i mencions honorífiques
La Delegada i la Cap de la Unitat han sigut l'encarregades de fer lliurament de les dues Meninas, com de les mencions honorífiques, que han sigut entregades a l'Institut d'Educació Secundària (IES) Rusadir i a l'equip d'ACNUR a Melilla.
En concret el reconeixement Menina a Metges del Món ha volgut posar en valor els projectes de prevenció, detecció, atenció/derivació i sensibilització/denuncia de diferents formes de violència de gènere que desenvolupen i que estan dirigits a afavorir la prevenció de situacions de violència de gènere en dones migrants en risc o en situació d'exclusió social i a millorar el coneixement de professionals que entren en contacte amb víctimes i possibles víctimes sobre les diferents violències de gènere des d'una perspectiva de gènere i drets humans dirigits a professionals sociosanitaris, professorat, organitzacions no governamentals, etc.
També han volgut reconéixer el compromís de l'equip, la seua labor a la ciutat per a la prevenció de totes les formes de violència de gènere i la millora de la situació i atenció a dones en situació de risc o extrema vulnerabilitat, i el suport i col·laboració amb la Unitat de Coordinació Contra la Violència sobre la Dona en la resposta que s'oferix a les dones víctimes i en la prevenció i sensibilització.
En representació de l'Equip de Metges del Món a Melilla, ha sigut Silvia Madejón la que ha recollit la Menina 2024 que li ha fet lliurament la Delegada del Govern.
Quant al reconeixement a FIET i el seu equip a Melilla, que ha sigut recollit per Ezequiel Escobar i Nerea Martín, s'ha destacat la seua labor en l'atenció, acompanyament i recuperació de víctimes de tràfic, dones en situació de risc o extrema vulnerabilitat, en contextos de prostitució i explotació sexual, i la seua lluita contra la violència de gènere, a la nostra ciutat, a nivell nacional i internacional.
La Delegació ha ressaltat el compromís de l'equip i la resposta que s'oferix des d'esta organització a les dones víctimes, amb acompanyament a dones víctimes en situacions de tràfic, explotació sexual, contextos de prostitució, risc d'explotació i especial vulnerabilitat. Però també la seua contribució a la formació de professionals que entren en contacte amb possibles víctimes I víctimes de diferents formes de violència sobre la dona, i especialment víctimes de tràfic i explotació sexual i en la prevenció i sensibilització, així com el suport i col·laboració amb la Unitat de Coordinació Contra la Violència sobre la Dona.
Quant a les mencions honorífiques, l'IES Rusadir se l'ha reconegut per la seua labor en el foment de la igualtat i la prevenció de la violència de gènere entre el seu alumnat, sempre des de la transversalitat, enfocant el seu treball a través de l'art i amb ArteRusadir, i implicant de la comunitat educativa i a altres agents com a ONGs, MUSe, etc.
I és que en este centre porten les seues activitats de sensibilització i conscienciació més enllà de les aules i del centre, participant de manera activa, amb les seues performances i teatralitzacions, en esdeveniments i actes que s'organitzen a la nostra ciutat.
Per això la Delegació ha volgut reconéixer la gran labor de conscienciació i prevenció de violències masclistes, així com l'esforç permanent del seu professorat, i especialment del seu responsable d'igualtat María León tant amb l'alumnat com amb les seues famílies, desenvolupant activitats coeducatives en la lluita contra la violència de gènere, no sols amb motiu d'efemèrides, sinó al llarg de tot el curs acadèmic.
“Amb este esment especial volem posar en valor la importància de la coeducació com a eina eficaç per a la prevenció i erradicació de les violències masclistes i reconéixer el treball contra la violència de gènere que es realitza és en l'IES Rusadir”, han explicat des de la institució organitzadora.
L'esment ha sigut recollida pel Director de l'IES, Miguel Ángel López, la seua Cap d'Estudis, Luisa Abderramán, i el seu responsable d'Igualtat María León.
Finalment, el segon esment s'ha entregat a l'equip d'ACNUR a Melilla, que ha sigut recollida per Lorenzo Daniele i Laura Ribera, pel seu compromís i treball per a protegir de la violència de gènere a les dones per les quals treballa, implementant programes de qualitat per a previndre i respondre als casos, mitigar els riscos relacionats i per a salvaguardar els seus drets i benestar.
La Delegació ha volgut destacar el seu treball en l'establiment d'aliances i la coordinació amb els diferents administracions, institucions, organitzacions i entitats que treballen amb dones i víctimes de violència de gènere per a poder donar lloc a solucions duradores de protecció i assistència per a les persones d'interés de l'ACNUR.
Així, han explicat que les dones sol·licitants d'asil, refugiades, apàtrides, desplaçades internament i retornades corren el risc de patir violència de gènere. Des d'ACNUR no sols s'oferix resposta a la violència una vegada que haja ocorregut, sinó també s'actua per a previndre-la abordant les seues causes fonamentals i integrant la igualtat de gènere en tots els aspectes del seu treball.
Per això esta distinció reconeix la labor de coordinació per al seguiment i implementació del Protocol de prevenció i resposta davant les violències contra les dones en el marc del Programa d'Atenció Humanitària, Projecte Llavor, així com el suport i la col·laboració amb la Unitat de Coordinació Contra la Violència sobre la Dona en la resposta que s'oferix a les dones víctimes i en la prevenció de la violència de gènere.