“El pes de la denúncia no pot caure sobre l'esquena de les dones, perquè la resta de la societat segueix sense denunciar la violència de gènere. Qui anomena al 016 són les dones, qui decideix anar-se a un jutjat a denunciar-lo o a les Forces i Cos de Seguretat, són les dones. Quan una dona no denúncia, continua sent igual de valenta que quan denúncia”.
La Cap de la Unitat de Coordinació Contra la Violència de Gènere, Laura Segura, en una entrevista concedida a Televisió Melilla, ha explicat que les dones víctimes de violència de gènere poden denunciar o no sobre la base de molts factors però “la nostra obligació com a institució és secundar-les sempre, animar-les a denunciar, per descomptat, perquè això servirà per a perseguir del delicte i a l'agressor, i informar-los de tots els recursos que hi ha a la seua disposició”. “La nostra obligació, com a institució, és fer costat a totes elles, vulguen o no vulguen denunciar”, ha recalcat.
I és que, tal com ha relatat, hi ha ocasions que s'acullen a la dispensa a no declarar “perquè no estan preparades, perquè tenen por, perquè existeixen pressions, perquè segueixen dins d'eixe cercle de la violència, perquè continuen pensant que tenen una dependència cap a l'agressor, continuen pensant algunes que estan enamorades, i que l'única cosa que volen és que canvie”.
“En moltes denúncies assenyalen que no volen que l'agressor vaja a la presó, atés que és el pare dels seus fills, i que només volen que les deixen en pau”, ha revelat, i ha insistit que, en qualsevol cas, “hem d'ajudar-les a eixir de les situacions de violència”.
Violència, poder i control
En la seua intervenció, la Cap de la Unitat també ha volgut abordar la figura del maltractador i corregir errors en els quals solem caure sobre ells. “No són monstres, són masclistes”, ha apuntat. “Són persones que actuen socialment amb normalitat, estes persones a qui decideixen maltractar és a les seues dones i als seus fills, no a la resta de la societat”, ha apuntat.
És més, ha deixat clar que pot haver-hi situacions que han de veure amb la drogoaddicció o amb l'alcoholisme “però eixos elements són desinhibidores i la violència, que és independent de totes eixes circumstàncies alienes, ja era ací”.
Segura ha incidit que la violència “ha de veure amb el masclisme, amb el poder i el control i amb la subordinació”. “La violència de gènere és això. Si no tinc el poder i control, agredisc, i si seguisc sense tindre el poder i el control, puc acabar assassinant”, ha explicat.
“Hi ha molts pilars que sustenten la violència de gènere i, a part, el masclisme té una capacitat sorprenent de transformar-se, camuflar-se i fer-nos creure que tot s'està acabant quan, realment, el jou del sistema continua estant”, ha explicat. Segura ha assenyalat que esta violència és una de les més perilloses cap a la dona, perquè es dóna en la pròpia llar. “Hem d'ajudar-les a eixir d'esta mena de situacions”, ha incidit.
La Cap de la Unitat ha recordat que en el que va d'any, 55 dones han sigut assassinades fins ara, incloent a dos menors, i ha posat l'accent que que hi haja una sola víctima d'esta violència cap a la dona, Espanya necessitarà continuar millorant.
No obstant això, també ha volgut llançar un missatge en positiu: “El nostre país és pioner en l'àmbit de la violència de gènere, en poder previndre i actuar davant este problema; a diferència d'altres països que no comptabilitzen les víctimes”. És més, hi ha unes 166.000 denúncies anuals, encara que també ha reconegut que només es denuncien al voltant del 25% dels casos i que la realitat és que a Espanya “una de cada dues dones ha manifestat patir esta violència”.
Feminisme és igualtat
Durant l'entrevista, Laura Segura s'he referit a la importància de la prevenció i, sobretot, de l'educació i la necessitat d'incidir en valors d'igualtat entre els més joves.
Respecte a esta qüestió, ha apuntat que els estudis assenyalen que, entre els joves, pel que fa a les relacions de parella, “les xiques sí que perceben, en un percentatge alt, la violència de gènere i l'entenen com a tal, i fan al·lusió a la importància del feminisme i a la importància de la igualtat com a mitjà per a salvar vides”.
El problema, ha postil·lat, és que “els xics cada vegada senten el feminisme com una cosa més allunyada, ni tan sols entenen el que és la realitat del feminisme”.
Així ha fet al·lusió a la gastada frase de ‘jo ni feminista ni masclista’, quan “el feminisme defensa la igualtat i el masclisme és un sistema de superioritat que ha de veure amb tota una estructura cultural i patriarcal”, ha deixat clar.
Per això ha avançat que “hem de continuar treballant” més encara quan “existeixen relacions de parella entre xics i xiques joves, on està totalment normalitzat el control, on existeix una geolocalització contínua a través de les xarxes socials, on es continuen entenent la gelosia com una mostra d'amor, on la masculinitat hegemònica es continua desenvolupant absolutament en les relacions de parella…”.
Laura Segura creu que s'ha anat avançant molt i que basta mirar de cinc anys cap endarrere per a comprovar que és així. “El ‘es va acabar’ que hem viscut enguany no sols ha vingut de les dones, també ha vingut de la societat”, s'ha congratulat. “La societat ha vist determinades situacions com a violència i ha entés la realitat del consentiment i amb això ens hem de quedar”, ha conclòs.