El Govern ha aprovat hui l'increment retributiu del 0,5% per al conjunt d'empleades i empleats de les Administracions Públiques recollit en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat 2023 com a fórmula per a compensar la pèrdua de poder adquisitiu per la inflació. Esta alça salarial es produïx per la situació de l'Índex de Preus al Consum Harmonitzat (IPC), segons les dades comunicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La mateixa tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener de 2023 i es començarà a percebre en la nòmina del mes d'octubre, complint així amb els pactes entre el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública i les organitzacions sindicals en el ‘Acord marc per a una Administració del Segle XXI”.
Este increment retributiu s'executa per complir-se el que s'estableix en la llei de PGE corresponent a 2023, que recull aquesta possibilitat quan la suma de l'IPC Harmonitzat (IPCA) de 2022 i de la dada d'IPC avançat per l'INE del mes de setembre de 2023 fóra superior al 6%. En el primer cas, l'IPCA de 2022 va ser del 5,5%, mentre que el segon ha aconseguit el 3,2%. Això dóna com a resultat un percentatge del 8,7%, la qual cosa dóna el mandat a dur a terme eixa pujada de mig punt.
Amb este Acord del Consell de Ministres, el Govern persevera a donar una resposta social a la crisi econòmica provocada per l'espiral inflacionista mundial. Així, no es deixa arrere als empleats i empleades públiques, que passen de perdre poder adquisitiu en crisis anteriors a comptar amb una actualització de les seues remuneracions. Un reconeixement que es produïx en un període com l'actual, marcat per les conseqüències de la pandèmia de coronavirus i l'alça de l'energia i les matèries primeres provocat per la guerra a Ucraïna.
La pujada beneficiarà a més de 10.000 empleats públics a Melilla i a prop de 3,5 milions de persones que exerceixen la seua labor per a les Administracions Públiques en el conjunt del país. La majoria d'elles treballen per a les Comunitats Autònomes, que ocupa a quasi el 60% de tot el personal que treballa per a l'Estat. A estes li segueixen per número de personal les Entitats Locals i l'Administració Central. La inversió per a aplicar la mesura serà de 791 milions d'euros, amb una mitjana d'increment de 180 euros en la nòmina anual.
Este Acord evidencia la predisposició de l'Executiu a garantir el poder adquisitiu del personal dedicat al servei públic. Això s'ha traduït que en els últims cinc anys s'han produït pujades de les retribucions per a empleades i empleats públics, fins i tot en un context de crisi i d'inflació extremadament elevada. En 2020, any del coronavirus, l'alça va ser del 2%, mentre que en 2022 es va aconseguir una pujada del 3,5%, després de l'acord signat per Govern i sindicats.
Que es duga a terme esta mesura mostra també l'aposta pel diàleg social del Govern presidit per Pedro Sánchez, que ha arribat a nombrosos acords amb les centrals sindicals per a donar el major reconeixement possible a funcionaris, personal laboral i altres persones que treballen a nivell estatal, autonòmic o local. Alguna cosa que va culminar amb eixe Acord marc per a una Administració del Segle XXI, que a més de qüestions retributives recull mesures per a modernitzar el servei públic.
En este 2023 ja s'han abordat altres reformes relacionades amb la millora de les condicions del personal al servei de les Administracions. Entre elles està l'actualització de la compensació per despeses de quilometratge per als qui treballen amb vehicle propi, que va passar de 0,19 euros a 0,26 euros per quilòmetre recorregut. A més, es va actualitzar a eixa mateixa xifra la quantia exceptuada de les despeses de locomoció i de les dietes en l'IRPF.
La senda de millores retributives culminarà l'any 2024, on el Govern complirà amb el recollit en eixe acord en l'àmbit salarial. Llavors, es produirà una actualització de retribucions del 2% de manera fixa i es fixarà un 0,5% opcional que estarà vinculat a l'IPCA, tal com ha succeït ara.
Per a llavors, l'alça total en el període 2022-2024 haurà superat el 8%, podent aconseguir el 9,5% en eixos anys, en funció de les variables contemplades en les clàusules de revisió. En termes reals, la revaloració pot aconseguir un 9,8%, ja que l'increment salarial de cada exercici es consolida.
Actualització del règim retributiu en la Justícia
El Consell de Ministres també ha abordat hui l'actualització del règim retributiu en l'Administració de Justícia. Jutges, fiscals i lletrats de l'Administració de Justícia veuran incrementades les seues retribucions amb efectes retroactius des de l'1 de gener de 2023 després dels acords aconseguits amb les associacions judicials i els sindicats durant este any. Una circumstància amb la qual es reconeix la importància dels qui treballen en l'àmbit judicial i s'avança en les reformes organitzatives i en la modernització del sistema recollit en les lleis d'eficiència judicial.
En el referit a jutges i fiscals, s'aprova l'actualització del complement de destinació per representació, que serà d'entre 440 i 450 euros mensuals en funció de l'òrgan i la destinació dels professionals. Això s'executarà de manera gradual entre 2023 i 2024, abonant un 40% amb efectes a 1 de gener de 2023, un altre 40% a partir de l'1 de gener de 2024, i el restant 20% tindrà efecte des de l'1 de juliol de 2024. Un increment salarial realitzat sobre la base del recollit en la Llei 15/2003, de 26 de maig, reguladora del règim retributiu de les carreres judicial i fiscal.
Quant a les retribucions de lletrades i lletrats de l'Administració de Justícia, el Govern reconeixerà la seua labor amb un complement específic transitori de 430 euros mensuals l'any 2023. Este es reportarà de manera progressiva amb efectes a 1 de gener de 2023, a partir de l'1 de gener de 2024 i, finalment, des de l'1 de juliol de 2024. Per a dur a terme l'alça salarial, es modifiquen tant el Reial decret 1130/2003, de 5 de setembre, pel qual es regula el règim retributiu del Cos de Secretaris Judicials, i el Reial decret 2033/2009, de 30 de desembre, pel qual es determinen els posats tipus adscrits al Cos de Secretaris Judicials.
Totes estes actualitzacions tenen caràcter no absorbible per altres conceptes retributius, i seran compatibles amb altres increments que puguen recollir-se en futures lleis de Pressupostos Generals.