“Hem de tindre molt clara la premissa que l'única manera d'acabar amb el tràfic i l'explotació sexual és acabar amb el negoci. I la forma més contundent és promovent un procés de transformació social. Si ningú consumeix, per a què es produirà?”. La reflexió la feia durant la seua ponència la Vocal Assessora en el Gabinet Tècnic de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), Miriam Benterrak, en les III Jornades sobre Tràfic i Explotació Sexual.
L'experta, en la seua intervenció, ha abordat el tema d'esta edició: les noves realitats en l'abordatge integral de la lluita contra el tràfic d'éssers humans i explotació sexual. Sobre esta qüestió ha assenyalat que hi ha hagut una evolució en matèria de cooperació, encara que ha reconegut que encara queda molt per fer.
Així, ha manifestat que este assumpte ha d'abordar-se a nivell intern i extern: “No podem perdre eixa idea que estem davant un problema transnacional en el qual s'impliquen de molts països amb sistemes molt dispars”.
La ponent creu rellevant que hi haja un coneixement sobre este assumpte a Europa, buscant una fórmula de cooperació més eficaç. “Cooperar no és només posar en comú les dades recollides o les situacions oposades, sinó que també cal establir un sistema de recollida de dades comparables en el qual es recopilen les situacions vulnerables de les dones; com la seua situació familiar, econòmica o procedència”, ha reflectit.
Benterrak ha manifestat que no és fàcil establir un treball en conjunt en este assumpte i ha posat l'accent en la importància que no sols les entitats especialitzades assistisquen a les víctimes, sinó també les que no el són per a garantir els seus drets. “Hem de començar a ‘posar l'accent’ on la legislació és ‘tèbia’, no podem donar l'esquena al context de prostitució d'eixos perfils, i cal previndre esta lacra”.
La prostitució a Melilla
El Cap d'Àrea de Delictes Contra les Persones de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Comandància de la Guàrdia Civil de Melilla, Salvador Vargas, ha sigut la primera a intervendre en la taula redona sobre la ‘Realitat de les dones en la situació de prostitució a Melilla’, assenyalant que “la prostitució a la ciutat és un problema complex que involucra qüestions econòmiques, socials i de gènere”.
Igual que Benterrak, considera imprescindible la coordinació i la suma de reforços de totes les institucions per a protegir els drets i la dignitat de les dones que són víctimes de tràfic i explotació sexual.
“Des que va afectar la pandèmia, es va tancar les fronteres i es va canviar el model de prostitució. Desapareix la prostitució de carrer i clubs d'alternació i apareix un nou model dels habitatges prostíbuls”, ha explicat el Cap de la UCRIF de Brigada Provincial d'Estrangeria i Fronteres de la Prefectura Superior de Policia de Melilla, Antonio José Alonso. Ha assegurat que durant la situació de la Covid-19, en la seua majoria dones marroquines, quedaven atrapades a Melilla. “La majoria vivien situacions irregulars i els proxenetes aprofitaven la seua situació delicada perquè treballaren amb ells”, ha indicat.
Per part seua, la Coordinadora del Projecte de Detecció de Fiet Gratia, Noelia Jiménez, al fil d'altres participants de les Jornades, ha reiterat que l'actual prostitució a Melilla “s'amaga i, com a resultat, és més difícil el contacte amb les dones que estan en risc de tràfic i explotació sexual”.
Ha puntualitzat que s'està fomentant cada vegada més una barrera que provoca que les víctimes no parlen de les seues situacions i no denuncien el que han patit. “Sense demanda no hi hauria tracta, ni explotació sexual, ni prostitució”, ha finalitzat.
L'advocada i coordinadora de Fundació Cruz Blanca Melilla, Hakima Bachir, ha explicat les funcions primordials que poden ajudar a les víctimes de tràfic i explotació sexual: “Conscienciar, previndre i detectar casos de possibles casos de prostitució o fins i tot d'intents de captacions en els centres de menors”. A més, ha puntualitzat que la seua entitat tracta de ser un suport per a l'administració pública i posar ulls on no n'hi ha per a previndre la tracta i l'explotació sexual.
Protecció jurídica de víctimes
L'advocada del Despatx Solidari de Fiet Gratia, Hanna Sant Just Kumin, ha començat l'última taula sobre la protecció jurídica a víctimes de tràfic d'éssers humans i dones prostituïdes, en la qual ha parlat sobre la dificultat per a ajustar els criteris de l'exempció de responsabilitat penal i administrativa a la realitat dels delictes de tràfic. “És important que les víctimes coneguen els seus drets abans, durant i després del procediment”, ha agregat respecte a esta qüestió.
“Hem de ser capaços de tindre una perspectiva victimocéntrica en el procés i procediment judicial, entenent que la protecció de la víctima és un valor mateix i ha de ser el propòsit de la pròpia acció processal”, ha manifestat la Fiscal Cap de la Fiscalia Àrea de Melilla, Laura Santa Pau, que ha posat, a més, en rellevància la valoració judicial de mesures específiques, de les declaracions de la víctima i la col·laboració d'altres entitats i operadors jurídics en el cas.
L'Assistent Sènior de Protecció de base comunitària d'ACNUR, Laura Ribera, veu necessari que hi haja un protocol local per a abordar la protecció de les víctimes de tràfic i explotació sexual. “Per a això és necessari tindre uns indicadors de si són homes, dones, xiquets o xiquetes; tindre en compte el context geogràfic de Melilla; saber quines organitzacions intervenen en la identificació; posar el focus en la identificació de víctimes infantils perquè prevalguen l'interés superior del menor; i el vincle entre la protecció internacional i el tràfic d'éssers humans”, ha exposat.
“Els advocats som els primers a arribar i els últims a anar-nos”, ha comentat la Secretària de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Melilla i membre de la Subcomissió de la Violència sobre la Dona del Consell General de l'Advocacia, Francisca Mª Gómez. L'advocada ha finalitzat les III Jornades recordant els drets que tenen les víctimes: assistència, suport i protecció; indemnització, dret a la integració i drets laborals; i un dret a un període de reflexió i la targeta de resident”.