- La declaració BIC d'este edifici suposa el màxim nivell de protecció que contempla la Llei de Patrimoni Històric Espanyol 16/1985
- El cèntric palau, al costat de la madrilenya plaça de Cibeles, es va començar a construir a la fi del XVIII com a residència de la duquessa d'Alba i des de 1982 funciona com a Caserna General de l'Exèrcit de Terra
El Consell de Ministres, a proposta del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha aprovat este matí la declaració de Bé d'Interés Cultural (BIC) del Palau de Buenavista, a Madrid, en la categoria de monument. El Ministeri de Cultura va iniciar a l'octubre de 2024 el tràmit de l'expedient per a esta declaració, que suposa l'aplicació d'esta categoria de protecció, la màxima que establix la Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol.
L'edifici, seu de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra del Ministeri de Defensa, es troba en l'arrencada del passeig de Recoletos i ocupa un dels xamfrans de la plaça de La Cibeles, on comparteix espai amb edificis emblemàtics com el del Banc d'Espanya i el Palau de Telecomunicacions, actual seu de l'Ajuntament de Madrid, i amb el Palau de Linares.
La seua construcció es va iniciar a la fi del segle XVIII amb un esquema alineat amb els grans palaus de l'època i seguint una estètica sòbria i rigorosa que, si bé és pròpia de l'estil neoclàssic, emmascara un projecte barroc. La declaració BIC també suposa la protecció de la denominada ‘zona noble’ del palau i del reixat de ferro que separa els jardins del carrer i que va ser acabada a la fi de 1873.
Un palau per a ser admirat
Les obres es van iniciar sota la direcció de l'arquitecte d'origen francés Juan Pedro Arnal, qui al seu torn va poder inspirar-se en un projecte anterior de Ventura Rodríguez, del qual encara es conserva la maqueta. Com a emplaçament es va triar un altell en un dels llocs més buidats de la Cort, per a facilitar la contemplació del monument. Al mateix temps, la panoràmica que s'abastava des del palau va ser la que va originar la seua denominació de Buenavista.
L'edifici es va projectar al costat d'un jardí i diverses fonts per a servir de residència a donya María del Pilar Teresa de Silva, duquessa d'Alba, si bé aquesta mai va arribar a habitar-lo per culpa de dos grans incendis. Malgrat les successives transformacions i remodelacions, sempre s'ha respectat l'estructura original.
Posteriorment, el palau va ser adquirit per la Corporació Municipal per a oferir-li'l a Manuel Godoy. No obstant això, el valgut de Carles IV tampoc va poder instal·lar-se en ell perquè arran del motí d'Aranjuez de 1808 li van ser confiscats els seus béns. Durant el regnat de Josep Bonaparte, per decret va tornar a ser intervenut per a ser transformat en Museu de Pintures.
A mitjan segle XIX es va reformar segons projecte de José María Aparici i com a part dels plans d'ampliació, per a incorporar l'horta del corregidor Juan Fernández, es van derrocar els murs que tancaven el solar i es va instal·lar el reixat que encara hui marca els límits del jardí. Sobre la seua porta principal encara pot veure's la figura fosa amb el bronze d'un dels canons de la guerra d'Àfrica, realitzada en 1873 per Eugenio Duque i Duc.
En 1870 es va incorporar una nova crugia, formant-se un segon pati, seguint l'estil i les proporcions del ja edificat. En l'interior del palau es distribuïxen una sèrie de sales i salons, adornats segons l'ús que se'ls va donar històricament, i amb una àmplia col·lecció de tapissos, pintures, escultures i altres béns.
El palau ha estat vinculat a l'Exèrcit des de 1816, en principi com a Museu Militar. Va passar a ser Ministeri de la Guerra en 1847, de l'Exèrcit en 1939 i de Defensa des de 1977 fins a 1981. En 1982, amb el trasllat del Ministeri de Defensa a la seua ubicació actual, en el passeig de La Castellana, es va transformar en Caserna General de l'Exèrcit de Terra, funció que conserva en l'actualitat.