• El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica visita el Destacament Penal de Barraques de la Serra (Soto del Real), acompanyat pel delegat del Govern en Madrid
• Ángel Víctor Torres anuncia que hi haurà també un cens de les persones que van patir les conseqüències del presidi i del Patronat Per a la Redempció de Penes pel Treball
• En estos destacaments penals de la Comunitat de Madrid més de 6.000 presos republicans van ser forçats a treballar en la construcció del tren entre Chamartín i Lozoya
• Els presos i les seues famílies van viure en barraques en condicions duríssimes d'aïllament i misèria
El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha anunciat este dimecres que impulsarà una recerca sobre els treballs forçats a Espanya amb l'objectiu de l'elaborar un cens de víctimes i un inventari d'edificacions construïdes amb treballs forçats durant la dictadura: “Se'ns fa fallida l'ànima quan escoltem els testimoniatges de filles i nétes dels qui van patir presidi per defensar la democràcia i que van ser obligats a treballar forçosament en condicions de misèria i aïllament inhumanes”.
Són declaracions que ha fet Torres en el transcurs d'una visita a les ruïnes del Destacament Penal de Barraques de la Serra, en el qual durant la dictadura van estar confinats més de 2.000 presos republicans dels 6.000 que van treballar en la construcció de la línia del tren entre Chamartín i Lozoya, del ferrocarril Madrid-Burgos.
Juntament amb l'alcaldessa de Soto del Real, Noelia Barrado, el delegat del Govern en la Comunitat de Madrid, Francisco Martín i representants de l'Associació Cultural Barraques de la Serra, el ministre ha recorregut este emplaçament de la Serra de Madrid “que es descobrix com un dels episodis més foscos i oblidats de la història d'Espanya. Van ser persones que van defensar la democràcia i que, per això, van patir presidi i treballs forçats. El silenci no pot ser la resposta i per a restituir la seua memòria disposem d'una Llei de Memòria Democràtica que continuarem desenvolupant i impulsant, i espere que totes les ciutadanes i ciutadans demòcrates estiguen del costat d'eixa llei perquè tinguem un país de concòrdia i paraula per a les generacions futures”, va assenyalar.
En l'entorn es poden veure les restes de barraques construïdes pels presos on, en poc més de quatre metres quadrats, dones i xiquets sobrevivien amuntegats, prop dels seus marits, pares o fills i filles, com Lucía Díaz, que va nàixer en eixe destacament i que hui ha participat també en la visita.
El ministre ha assegurat que els treballs continuaran “perquè són de justícia” i ha explicat que des de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica s'estan impulsant estudis de recuperació d'esta part de la memòria oblidada en Barraques de la Serra, Bustarviejo i Les Jarillas de Colmenar Vell. En concret, s'han concedit subvencions a l'Associació Els Barracons de Bustarviejo i a l'Associació Cultural de Barraques de la Serra per a estudis de recuperació de la memòria d'estos destacaments.
70 quilòmetres de vies amb treballs forçats
En la construcció de la línia ferroviària Madrid-Burgos van treballar i van viure presos i les seues famílies, reclosos en nou destacaments: Barraques de la serra, Bustarviejo, Gola dels Montes o Lozoyuela, Valdemanco, Miraflores de la Serra, Colmenar Vell, Fuencarral, Chamartín i Les Fregues.
Amb els treballs forçats entre 1941 i 1955 es van alçar 70 quilòmetres d'infraestructura ferroviària. La via es va projectar en 1928, però les obres van patir retards durant la II República. Es van reprendre les obres després de la Guerra Civil. Encara que es van finalitzar en 1955, el ferrocarril no es va inaugurar fins a 1968.