La delegada del Govern a La Rioja, Beatriz Arraiz Nalda, ha oferit una roda de premsa per a destacar la “ferma implicació del Govern d'Espanya per a donar resposta a les inquietuds i problemes d'agricultors i ramaders del nostre país i, per tant, de La Rioja”.
Com ja s'ha manifestat anteriorment, Arraiz Nalda ha assenyalat que la voluntat és continuar apostant pel diàleg amb este sector. “El Govern d'Espanya està compromés en la cerca de solucions a les legítimes inquietuds plantejades”, ha assenyalat.
D'aquesta manera, ha recordat que fruit d'este procés d'escolta i diàleg, dijous passat es va reunir el ministre d'Agricultura, Luis Planas, amb les organitzacions professionals agràries a les quals va presentar 18 mesures que oferixen solucions i que estan en línia amb els objectius de l'Executiu d'Espanya de procurar la rendibilitat i sostenibilitat de l'activitat agrària i el futur del medi rural.
Entre altres, es troben les propostes de simplificació de la Política Agrària Comuna (PAC) o les mesures proposades pel Govern a les organitzacions agràries per a una millora en l'aplicació de la llei de la cadena, una normativa que és pionera a Europa i que facilita una major transparència en la formació de preus, un major equilibri entre les diferents baules de la cadena i la protecció del més feble en garantir una retribució justa als productors primaris que repercutisca obligatòriament els costos de producció.
En este sentit, la delegada del Govern ha posat en valor esta Llei de la Cadena Alimentària, que “malgrat no ser secundada per PP i VOX, s'ha vist la seua utilitat i ha aconseguit incrementar els preus en origen del conjunt dels sectors agraris i ramaders”. Per exemple, de gener del 2022 a desembre de 2023, descomptada la inflació, han augmentat els preus en origen, com, per exemple, el de la llet que ha passat de 36 cèntims d'euro/litre a 56 cèntims d'euro/litre, “el nivell màxim de pagament de la Unió Europea”.
No obstant això, la delegada ha explicat que és necessari anar més enllà i per això, el Govern d'Espanya crearà l'Agència Estatal d'Informació i Control Alimentari, que comptarà amb més mitjans i efectius, per a posar al dia els plans d'inspecció i per a reforçar la col·laboració amb les comunitats autònomes en matèria d'inspecció.
Així mateix, ha recordat que en el Consell de Ministres d'Agricultura de la Unió Europea que se celebrarà el dilluns, 26 de febrer, el Govern d'Espanya tornarà a defensar que s'establisquen “clàusules espill” en els acords comercials amb tercers països per a exigir que els aliments importats reunisquen les mateixes condicions que s'exigeixen als produïts dins de la Unió Europea. Una altra de les reivindicacions plantejades és la que fa referència al quadern digital, l'aplicació del qual serà voluntària.
Paper de les comunitats autònomes
D'altra banda, Arraiz Nalda ha concretat que esta mateixa setmana es va celebrar la reunió del Consell Consultiu de Política Agrícola Comuna per a Assumptes Comunitaris preparatori del Consell de Ministres de la UE, en la qual el Govern d'Espanya va demanar a les comunitats autònomes col·laboració i suport per a l'aplicació de les 18 mesures compromeses per l'Executiu central en l'última reunió amb les organitzacions agràries i perquè arbitren també iniciatives complementàries.
“És fonamental que tant el Govern central com els autonòmics caminen units, siga com siga el color polític, si realment volem respondre als problemes plantejats”, ha destacat. Per tant, ha afegit que les administracions autonòmiques han molt a dir i de fer en qüestions que ara mateix estan damunt de la taula per la reivindicació dels agricultors i ramaders.
En este sentit, ha posat com a exemple el millorar la planificació i la coordinació de les inspeccions perquè una mateixa explotació agrària no reba més d'una en un any.
Quant a la confrontació entre administracions, ha criticat que “poc ajuda la utilització política que alguns executius volen fer d'estes mobilitzacions”. Així, ha assenyalat que fa dos dies es publicava en el BOE l'activació, amb caràcter d'urgència, de la mesura de collita en verd en vinyes de raïm per a vinificació per a enguany, amb una dotació pressupostària de 21,4 milions d'euros. L'objectiu principal d'esta mesura, que s'activa per segon any consecutiu, és contribuir a equilibrar el mercat del vi i dimensionar la verema de 2024 a la capacitat d'emmagatzematge i comercialització per a la pròxima campanya, per a evitar els efectes no desitjats d'una potencial sobreoferta de raïm que llastre la renda dels viticultors.
En concret, per a enguany s'ha incrementat la dotació en quasi 6,5 milions d'euros per al conjunt del país. La delegada ha qualificat este augment com una mesura positiva, encara que “al Govern de La Rioja li ha de paréixer escàs en manifestar la responsable d'Agricultura que espera que la nostra comunitat reba 10 milions d'euros en 2024, el doble de l'ajuda de l'any passat”.
Per a dimensionar la xifra sol·licitada, ha aclarit que en 2023, es van admetre 985 hectàrees de vinya de Rioja per a collita en verd per una ajuda total de 3,7 milions d'euros. Per aquest motiu haja plantejat la qüestió de si l'Executiu regional creu que les propostes de verema en verd d'enguany s'elevaran fins als 10 milions d'euros o simplement la consellera d'Agricultura volia fer utilització d'esta mesura.
“Hem de tindre present totes les administracions que els agricultors i ramaders són els primers interessats en què ningú els manipule políticament i ningú pretenga utilitzar les seues justes i legítimes reivindicacions com un element de confrontació política”, ha insistit.
Així, ha reclamat la col·laboració entre les administracions mitjançant la millora de les assegurances agràries, un dels assumptes amb els quals més s'ha compromés el Govern d'Espanya. En 2011, el pressupost destinat per a això al nostre país ascendia a 270 milions d'euros, encara que lamentablement es va rebaixar pel Partit Popular fins als 200 milions en 2018. No obstant això, el Govern d'Espanya ha dotat amb 284,5 M€ el sistema d'assegurances per a este 2024.
Per això, la delegada ha considerat que “este suport, molt necessari per al sector agrari, ha de comportar també la implicació de les comunitats autònomes que han de reforçar-lo ampliant les aportacions regionals per a complementen fins al màxim permés cada línia d'assegurances”.