El delegat del Govern a Galícia, Pedro Blanco, va repassar este matí els avanços i millores que el Govern de Pedro Sánchez va impulsar en este primer semestre de l'any a Galícia, “fent d'ella una terra amb més oportunitats, amb més inversió pública, amb millors serveis i amb més drets”. El va fer a través de les dades oferides en l'anàlisi semestral de rendició de comptes del Govern d'Espanya, l'informe Cumpliendo, presentat esta mateixa setmana pel president del Govern.
Pedro Blanco va donar suport a eixe compromís profund i sostingut del Govern amb Galícia en xifres, subratllant que en estos set anys de Govern de Pedro Sánchez, la comunitat va rebre 18.300 milions d'euros més que en els set anys anteriors, corresponents a governs del Partit Popular. “Estos fets donen bona mostra del treball del Govern a Galícia, evidenciant el nostre ferm compromís amb la millora d'esta terra”, va destacar el delegat. Referent a això, va indicar que Galícia rebrà l'any 2026, a més dels fons del Pla de Recuperació, Transformación i Resiliència (PRTR), “els majors lliuraments a compte de la seua història, però per segon any consecutiu”, que ascendeixen a 10.878 milions d'euros i representen un 6,2% més que en el 2025, quan ja s'havia aconseguit la fita dels 10.239 milions d'euros en lliuraments a compte. Això se suma a la liquidació de 2024, que situa la suma total que rebrà Galícia l'any vinent en 11.582 milions d'euros.
“Però esta inversió sense precedents del Govern d'Espanya en la nostra terra de poc serveix si els fons destinats a la Xunta de Galícia no s'executen o tarden massa a fer-ho”, va lamentar Pedro Blanco, qui va demanar a l'administració autonòmica celeritat en la tramitació dels fons del Pla de Recuperació: “Galícia no pot permetre's tindre una Xunta amb la meitat dels fons del Pla de Recuperació del Govern sense executar, perquè parlem de més de 900 milions d'euros que no estan arribant als gallecs i gallegues”. És per això que el delegat li va sol·licitar al president gallec “que deixe d'exigir i comence a executar el que té, amb menys queixes i més gestió, ja que no és admissible bloquejar recursos a Santiago i culpar a Madrid del succeït”.
Per això, va apel·lar a la responsabilitat del Partit Popular gallec perquè arribat el moment done suport als comptes que elabora el Govern “perquè el contrari seria votar contra Galícia”. El delegat va recordar votacions en el Congrés com la del decret antiapagones, quan el PP va votar negativament a unes mesures desenvolupades pel Govern que beneficiarien a Galícia i a la seua indústria electrointensiva.
Con tot, creu que Galícia té encara moltes oportunitats per davant per a continuar transformant la seua economia i consolidant la creació d'ocupació de la mà del Pla de Recuperació, que es va demostrar com “una eina imprescindible del Govern per a millorar Galícia i impulsar-la cara el futur”. Pedro Blanco va destacar que “el Govern està portant estos fons a tots i cadascun dels ajuntaments gallecs malgrat l'escassa agilitat de la Xunta”. En este sentit, va ressaltar que ja són més de 60.000 els beneficiaris i beneficiàries del Pla, elevant-se la seua inversió en el territori fins als 4.124 M€. A més, va posar l'accent en el profund suport del Govern al teixit productiu gallec, perquè el 42% d'eixos beneficiats i beneficiades del PRTR són petites i mitjanes empreses. Entre els restants es troben pràcticament tota la resta d'entitats possibles, des d'empreses més grans fins a fundacions o ajuntaments “garantint un repartiment equitatiu i multipolar d'estos fons”.
“Quan hi ha voluntat, diàleg i responsabilitat, s'avança”, va reivindicar Pedro Blanco fent referència a estes dades i el positiu impacte que tenen a Galícia. A més, va incidir seguint esta línia en què “de la mà d'este Govern, Galícia continuarà transformant-se i millorant si més no durant els pròxims dos anys de legislatura, perquè la política està per a transformar la vida de les persones i no per al soroll i els crits”.
Dinamització i impuls econòmic
El delegat va informar que, a l'empara del Pla de Recuperació, els projectes estratègics per a la recuperació i la transformació econòmica (PERTE) del Govern van deixar a Galícia més de 811 milions d'euros en ajudes a empreses de la comunitat.
En eixa aposta per la sostenibilitat i la digitalització juguen un paper clau el turisme i comerç. A Galícia, un de cada dos ajuntaments s'estan beneficiant ja dels més de 200 milions d'euros del Govern per a la transformació i modernització del sector turístic, mentre que en el camp del comerç es van impulsar projectes per a fer més sostenibles els mercats urbans i rurals i enfortir l'activitat comercial en zones turístiques, amb una aportació que suma 23,29 milions d'euros.
Així mateix, el delegat va posar l'accent en el suport del Govern a sectors estratègics com el naval gallec que ressorgeixen de la mà de contractes com això de les fragates de la sèrie F-110 per a l'Armada espanyola, amb més de 4.300 milions d'euros per a Navantia, als quals cal afegir els 440 milions compromesos per a la construcció d'un Vaixell d'Aprovisionament en Combat (BAC) també en la drassana pública, que rep 170 milions d'euros dins del seu pla de transformació digital per a la construcció del taller de blocs. Això suma una inversió total per a Ferrol de més de 5.000 milions d'euros.
Otro dels eixos clau d'actuació és la transició cara un model més eficient, social i sostenible. En este àmbit, el Govern destina més de 300 milions a Galícia al desenvolupament de projectes d'energia verda per a reindustrializar la Comunitat, donant suport a iniciatives d'hidrogen verd, producció tèrmica amb energia solar o geotèrmica, o l'aprofitament de l'energia eòlica o eòlica marina, entre altres. 181 M€ d'ells corresponen al PERTE EHRA i 30 al programa RENMARINAS, en Arteixo, a través del PRTR. La Comunitat Autònoma va rebre en este camp 17,5 M€, dels quals va executar un 38%. A més, va rebre 106,9 M€ per a impulsar l'autoconsum i l'emmagatzematge residencial, dels quals va executar el 65%.
Protecció de l'Estat del Benestar
A més d'impulsar la transformació del model productiu, uns altres dels eixos d'actuació del Govern és donar resposta a les necessitats de la població i millorar la vida de les persones. En este aspecte, el delegat va recordar que l'Executiu de Pedro Sánchez va comprometre 526 milions d'euros per a impulsar polítiques d'habitatge a Galícia, una inversió que possibilitarà la construcció de 1.406 habitatges públics i la rehabilitació de més de 18.000 habitatges en la comunitat. Així, porta transferits a l'Administració gallega un total de 92 milions per a construir i rehabilitar poc menys de 4.000 habitatges. Són importants les novetats al respecte de l'habitatge, perquè la Corunya acaba de ser declarada la primera ‘zona tensionada’ de Galícia, la qual cosa beneficiarà la baixada dels preus dels lloguers limitant els habitatges d'ús turístic, topant les rendes i impulsant beneficis fiscals i ajudes, en poder acollir-se esta ciutat a la Llei d'Habitatge desenvolupat pel Govern, “que aprofundeix a garantir que a Espanya l'habitatge és un dret i no un bé de mercat”. No és l'única ciutat gallega que persegueix este objectiu, perquè Santiago de Compostel·la també aspira a aconseguir este estatus.
Gracias a l'aposta del Govern de lligar l'increment de les pensions a l'IPC, les prop de 800.000 pensions per jubilació dels gallecs i gallegues pugen més en un any que en tots els anys junts dels executius del PP. D'aquesta manera, l'ingrés mig mensual d'un jubilat gallec és 386 euros superior hui dia que en el mateix moment del 2018, aconseguint actualment els 1.290 euros enfront dels 904 d'aquell temps.
I igual que van créixer les pensions, el van fer els salaris. Així, va apuntar el delegat que des que governa Pedro Sánchez, el salari mínim va pujar quasi 400€, més d'un 54%, respecte als 736 euros que va deixar el PP. Ara, els 135.900 treballadors i treballadores gallecs que perceben el mínim legal cobren al mes 1.134 euros. A Galícia hi ha quasi 90.000 beneficiaris de l'Ingrés Mínim Vital, que, igual que les pensions, es va revaloritzar enguany un 2,8%.
I en matèria de dependència, el Govern va duplicar l'aportació de fons a Galícia, cobrint ja el 40,7% de la despesa total en este àrea. Només en l'últim any va transferir 221 milions d'euros a la Xunta, va apuntar Blanco: 172 milions de nivell mínim i 49 de nivell acordat. “Cal no oblidar, en este aspecte, que el Govern acaba de destinar en este passat mes de juliol una partida rècord de 52 milions d'euros a Galícia per a continuar enfortint el sistema gallec”, va recordar el delegat.
En materia de educació, el delegat va subratllar l'increment de les bosses i de la seua quantia, amb 132 milions d'euros (un increment del 59% en huit anys de Govern) la beques per a ajudar la 54.000 xics i xiques amb els seus estudis. A més, més de 15.300 joves i xiques gallecs de 18 anys es van beneficiar del Bo Cultural.
Aun sent una competència autonòmica, el Govern va destinar en el 2024 més de 90 milions d'euros per a transformar i modernitzar el servei de salut públic de Galícia i també va transferir a la Xunta 40,1 milions per al desenvolupament de les polítiques de corresponsabilitat.
Per a finalitzar este bloc, Pedro Blanco va fer referència al compromís del Govern en la lluita contra la violència de gènere, amb 84 milions destinats a Galícia a la prevenció i lluita contra la violència masclista. D'ells, 73 M€ van ser destinats a la Xunta i 11 als ajuntaments.
Infraestructures i transició verda i digital
La dotació i millora d'infraestructures és un altre dels eixos que marca l'acció del Govern a Galícia, sense deixar d'avançar en l'aposta pel ferrocarril. Es van posar en servei els trens Avril, que des que connecten Vigo i la Corunya amb la Meseta sumen més de 1,5 milions d'usuaris. Es va avançar en el traçat entre Lugo-Monforte-Orense, amb 550 milions per a renovar la línia ferroviària; en les intermodals de les grans ciutats (més de 250 milions en inversió) i es va finalitzar la de Santiago de Compostel·la este mateix juny, sense oblidar els accessos ferroviaris als ports exteriors de Ferrol i la Corunya, que sumen altres 200 milions.
En el camp de les carreteres, després d'un prolífic 2024 que va portar amb si una inversió de 650 milions d'euros en millores com el primer tram de la A-57 a Pontevedra; l'Orbital, a Santiago; l'enllaç de ‘Sol i Mar’, en l'àrea metropolitana de la Corunya, o l'obertura en temps rècord dels viaductes d'O Castro en l'A-6, es continua avançant en el 2025.
En l'actualitat el Govern està executant a Galícia 50 km de noves carreteres que suposen una inversió de 387 milions d'euros, incloent la remodelació d'Alfonso Molina a la Corunya o humanitzacions com les d'O Milladoiro (Estimes) o la finalitzada esta mateixa setmana en As Piules (Ferrol). A més, va informar que el Ministeri de Transports contempla invertir 4.561 milions fins a 2030 en el Corredor Atlàntic a Galícia. En el que va d'any, el Govern va licitar 1.789 milions d'euros per a desenvolupar-lo a Galícia, representant esta fita “un esforç sense precedents”.
Al mateix temps, Pedro Blanco va posar en valor els més de 375 milions d'euros destinats al pagament de bonificacions en l'AP-9. A més, estes ajudes arriben per primera vegada a l'AP-53, on s'invertiran en el 2025, 2026 i 2027 un total de 14,3 milions d'euros. “D'aquesta manera, el Govern assegura beneficis per als usuaris i usuàries a través de polítiques útils que caminen cap a gratuïtat de les autopistes”.
A més, en 2025, tot el territori gallec comptarà amb connexió a internet d'alta velocitat gràcies a que el Govern va invertir 275 milions d'euros en l'extensió de la banda ampla.
En cuestión de sostenibilitat, el Govern va concedir ajudes per valor de 51,2 M€ a municipis gallecs de menys de 5.000 habitants per a projectes d'eficiència energètica dins del programa DUS-5000 i té en marxa o compromesos inversions per valor de 138 milions d'euros per a obres de millora de sanejament i de proveïment d'aigua, entre les quals destaca la de l'EDAR de Silvouta, en la capital gallega, amb 48 M€ d'inversió.