- El delegat destaca que “defensar la Constitució és defensar els valors que ens uneixen com a societat”
- El conseller Dalmau defensa que la Carta Magna “ens ha donat eines per a defensar la llengua i la cultura” catalanes
Barcelona, 3 de desembre de 2024.- El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, ha advertit este dimarts que “els discursos d'odi i la desinformació són les majors amenaces per a la nostra Constitució i per a les nostres institucions”. En este sentit, el delegat ha fet esment a “episodis com el viscut ahir al Senat que demostren fins a quin punt les instruccions poden ser utilitzades per a tal fi”.
L'ha dit en la seua intervenció en l'acte del 46 aniversari de la Constitució, celebrat en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en la qual també ha participat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i en la qual Prieto ha subratllat la importància de complir la Constitució “no sols quan convé, sinó sempre”, ja que continua sent “la pedra angular de l'estat de dret” i el fonament que garanteix la convivència de tots els ciutadans.
A l'acte ha assistit la consellera d'Igualtat i Feminisme. Eva Menor, la subdelegada del Govern a Barcelona, Mari García-Calvillo, i el subdelegat del Govern a Girona, Pere Parramon, entre altres.
Prieto ha rememorat el context en el qual va nàixer la Constitució en 1978, recordant que, en un país dividit, la valentia i l'esperança d'avançar cap a un futur millor van véncer a la por. “La Constitució va ser el resultat d'un pacte entre diferents, un pacte que va permetre deixar arrere les tensions del passat i construir un marc de convivència comuna”, ha afirmat. Per a Prieto, eixa mateixa capacitat de diàleg i consens és més important que mai en la societat actual.
ARMA LLANCÍVOLA
En la seua intervenció, el delegat ha fet una crida a la unitat i responsabilitat en el compliment de la Carta Magna: “La Constitució no pot ser utilitzada com una arma llancívola. És la nostra carta de drets i deures, i ha de ser complida íntegrament, no sols de manera parcial i no sols quan convé”.
En este sentit, ha apel·lat a totes les institucions i servidors públics a treballar junts per a enfortir els principis democràtics que sustenten el país.
DRETS FONAMENTALS
En relació als drets fonamentals, Prieto ha posat l'accent en la defensa dels drets dels migrants, recordant que la Constitució obliga a protegir la seua dignitat i els seus drets. “És el nostre deure, i un mandat constitucional, defensar els seus drets perquè ningú, sense importar el seu origen, siga exclòs de la nostra societat plural i diversa”, ha destacat. A més, ha assenyalat que l'accés a l'habitatge és un dels principals reptes actuals.
Referent a això, Prieto ha invocat l'article 47 de la Constitució que establix el dret de tots els espanyols a un habitatge digne: “L'accés a l'habitatge és la principal preocupació dels catalans i catalanes, especialment dels joves”.
PROPIETARIS RICS, INQUILINS POBRES
El delegat ha destacat el recent anunci del Govern d'impulsar la creació d'una empresa pública d'habitatge, una mesura que se sumarà a la Llei d'Habitatge 12/2023. “Este Govern impulsarà la creació d'una empresa pública d'habitatge, que tindrà la missió de construir i gestionar immobles des de l'Administració General de l'Estat. No volem una Espanya de propietaris rics i inquilins pobres”, ha afirmat Prieto, reiterant el compromís de garantir el dret a un habitatge digne i adequat.
A més, ha destacat que Espanya ha aconseguit grans avanços en matèria de drets i llibertats, com la igualtat de gènere, el matrimoni igualitari i la protecció del medi ambient. “Espanya és ara una nació pionera en estos avanços, i la Constitució ha sigut el marc fonamental per a aconseguir-lo”, ha conclòs, i ha reafirmat que la Constitució continua sent la base sobre la qual es construïx una Espanya moderna, inclusiva i progressista.
DALMAU
En la seua intervenció, el conseller de la Presidència, ha destacat que la Constitució, que conviu amb l'Estatut d'Autonomia que “recull la voluntat d'autogovern del poble català, és un acord fonamentat en el respecte mutu i permet a Catalunya gestionar hui els seus propis assumptes preservant la identitat, mentre participa activament en el projecte comú d'Espanya”.
Dalmau ha subratllat que la Carta Magna “no és ni d'uns ni d'uns altres, sinó de tots” perquè recull les aspiracions colecticas d'una societat que va saber deixar arrere les divisions i els conflictes per a avançar cap a un futur comú.
Per això, ha alertat d'aquells discursos i projectes polítics que busquen “dividir en lloc d'unir amb ideologies ja superades en altres llocs d'Europa i ara tornen a ressorgir”, poque estan posant en risc els reptes futurs.
DEFENSA DE LA LLENGUA I LA CULTURA
El conseller ha expressat que, gràcies als anys de vida constitucional, Espanya ha sabut convertir-se en una societat “oberta, acollidora, capaç d'integrar i enriquir la seua diversitat sense perdre el seu caràcter propi”.
“Com a català, quan pense en la Constitució, m'imagine una casa on cadascun té el seu propi espai, un lloc on créixer, reflexionar i construir un sostre comú. Gràcies al marc legal que crea, Catalunya pot exercir les seues competències. Ens permet viure i treballar en català, una llengua que durant molt de temps va estar perseguida i ara podem usar amb normalitat”, ha assegurat.
En este sentit, ha defensat que la Constitució “ens ha donat eines per a créixer com a país, per a defensar la llengua i la cultura i per a exigir drets individuals i col·lectius”.