- El delegat del Govern a Cantàbria i la directora general d'Atenció a les Víctimes de Memòria Democràtica han visitat el cementeri de Dotors on la societat Aranzadi desenvolupa els treballs
El Govern d'Espanya, a través del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, promou i finança la cerca, exhumació i identificació de les restes de tres combatents republicans que van ser assassinats en 1937 i enterrats en una fossa comuna al costat del cementeri parroquial de la localitat de Dotors, en el municipi de Miera.
Els treballs, encarregats pel Govern a l'Associació Herois de la República i desenvolupats per la societat científica especialitzada Aranzadi, han començat esta setmana en el cementeri de Dotors i busquen donar “dignitat, justícia i reparació” a les víctimes i les seues famílies.
El delegat del Govern a Cantàbria, Pedro Casares, i la directora general d'Atenció a les Víctimes de Memòria Democràtica, Zoraida Hijosa, han visitat este dijous el cementeri de Dotors al costat del president de l'Associació Herois de la República, Jorge Suárez, i el fiscal delegat de Derechos Humanos i Memòria Democràtica en la Fiscalia de Cantàbria, Carlos Yáñez.
Casares ha detallat que en la fossa comuna del cementeri de Dotors es busca a “tres soldat en republicans que van ser afusellats, que van ser assassinats en la Guerra Civil l'any 1937” i amb estos treballs de cerca, exhumació i identificació es tracta de “donar-los la dignitat que es mereixen, a ells i a les seues famílies”.
Ha indicat que l'Associació Herois de la República va sol·licitar la realització d'estos treballs al Govern d'Espanya però, inicialment i en diverses ocasions, el va demanar a l'Executiu regional que “no ha fet res”, alguna cosa que el delegat ha lamentat perquè “la senyora Buruaga va dir que la derogació de la Llei de Memòria de Cantàbria no anava a parar les exhumacions i va ser una mentida”.
A més, ha advertit que a Cantàbria s'està incomplint la llei autonòmica perquè, ha recordat, la Llei de Memòria Històrica i Democràtica està “plenament vigent” en decretar el Tribunal Constitucional la suspensió de la llei de derogació d'aquesta.
“El Govern d'Espanya està complint amb la seua obligació, complint amb les víctimes, complint amb els que van ser assassinats durant la Guerra Civil per la dictadura del franquisme”, ha emfatitzat Casares, que ha posat en valor de totes les associacions que treballen per recuperar la memòria.
COMPROMÍS AMB LA MEMÒRIA I ELS DRETS HUMANS
Per part seua, la directora general d'Atenció a les Víctimes de Memòria Democràtica ha reivindicat el “ferm compromís” del Govern d'Espanya amb “la memòria i els drets humans” i ha destacat que, amb treballs com els que es desenvolupen en Dotors, es pretén atendre de “famílies que porten 80 anys esperant a recuperar als seus sers estimats”.
En el cas de la fossa comuna de Dotors, Hijosa ha explicat que els tres joves combatents republicans (Cecilio Romaña, Luis Portillo i Alejandro Miquelarena, veïns de Castro Urdiales) van ser assassinats i tirats al riu, d'on els veïns del poble van recollir els seus cossos i els van enterrar “extramurs” del cementeri.
La directora general del Ministeri de Memòria Democràtica ha emfatitzat que recuperar els cossos d'estos tres homes “no ha de veure amb la ideologia política, ha de veure amb els drets humans i amb dignificar a les víctimes i reparar a les famílies que porten tants anys volent tindre als seus familiars i tancar el seu duel”.
Ha apuntat que el Govern d'Espanya finança este projecte de cerca, exhumació i identificació sol·licitat per Herois de la República amb més de 13.000 euros i que desenvolupa la societat Aranzadi.
Per a finalitzar, ha detallat que a la regió hi ha 150 fosses i ha tendit la mà al Govern de Cantàbria perquè “col·labore” amb el Govern d'Espanya i les associacions com s'està fent en la majoria de les comunitats autònomes.