Rasines ha acollit esta vesprada un emotiu acte de reparació i memòria en homenatge als germans Alfonso i Felisa Montes Maza, els qui van haver d'exiliar-se a França al costat de la resta de la seua família com a conseqüència de la dictadura i la repressió franquista, sent Alfonso assassinat en el camp de concentració de Mauthausen en 1942.
Organitzat per la Delegació del Govern a Cantàbria, en col·laboració amb el Col·lectiu Memòria de Laredo i l'Ajuntament de Rasines, l'acte ha comptat amb la presència del secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, i l'alcalde, Sergio Castro, i s'ha desenvolupat en les Antigues Escoles d'Ojébar, on va estudiar Alfonso Montes Maza, una de les víctimes homenatjades.
Durant la cerimònia, celebrada en la vespra del Dia de Record i Homenatge a les Víctimes de l'Exili, s'ha descobert una placa commemorativa en la façana del centre social del municipi, antic edifici escolar on va estudiar Alfonso, i s'ha fet lliurament a la família de la Declaració de Reconeixement i Reparació Personal expedit pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.
Alfonso Montes Maza, natural d'Ojebar, es va exiliar a França en 1939, on va ser detingut i reclòs en el camp de treballadors estrangers de Septfonds. Posteriorment va ser deportat al camp de presoners d'Altengrabow (Stalag KSI-A, Alemanya) i finalment traslladat al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria. Allí va ser assassinat el 10 de juliol de 1942 en el subcampo de Gusen.
Al costat d'ell, la seua germana Felisa Montes Maza també va patir les conseqüències de l'exili. En 1939, sent a penes una xiqueta, va abandonar Espanya al costat dels seus pares, José Montes Mazmule —exalcalde pedani d'Ojebar— i Joaquina Antonia Maza Sáenz. La família va partir amb vaixell des de Santander rumb a Pauillac, a França, i després d'un breu pas per Catalunya, va tornar a creuar la davantera establint-se definitivament al país veí. Hui dia, Felisa, amb 97 anys, continua residint a França. La seua filla Claudie ha assistit hui des del país veí a l'homenatge en representació de la seua mare.
"Este reconeixement més que per a la meua mare és per als qui van perdre la vida, i encara que jo no vaig poder conéixer al meu oncle, és com si l'haguera fet, perquè ella va mantindre visca la seua memòria", ha manifestat.
El secretari d'Estat, Fernando Martínez, ha assenyalat que este acte serveix de record als més de 500.000 espanyols que van haver d'exiliar-se davant la repressió i no arriscar-se no solament a la presó, sinó també a perdre la vida. "L'exili va suposar molt de dolor i sofriment; imaginen-se haver d'abandonar el teu país; aprendre una altra llengua; perdre als teus amics... I sempre pensant en la teua pàtria i en la teua identitat", ha relatat davant el centenar de persones que han presenciat a l'acte, entre elles, la directora general d'Atenció a les Víctimes, Zoraida Hijosa.
Així mateix, ha encoratjat a sentir-se "orgullosos" de l'important paper que van exercir els demòcrates espanyols exiliats en la liberalització de França enfront del nazisme i, amb això, en la construcció de la llibertat i la democràcia a Europa.
"Cal fer que estes històries es coneguen i especialment entre la gent jove. Són el millor antídot enfront de l'ona reaccionària", ha afegit fent al·lusió al relat de la família Montes Maza. "Memòria i democràcia estan vinculats. I l'oblit és incompatible amb la democràcia", ha postil·lat.
"Respecte, reconeixement i afecte"
Durant la seua intervenció, la delegada del Govern a Cantàbria, Eugenia Gómez de Diego, ha agraït l'"incansable treball" dels col·lectius memorialistes i ha subratllat que este acte representa "un acte en favor de la justícia, la veritat i la reparació". "Des del més profund respecte, reconeixement i afecte, homenatgem sentidament als qui van haver de deixar la seua pàtria i van ser perseguits per la barbàrie totalitarista de la dictadura franquista i hui, especialment, als empresonats, represaliats, exiliats i assassinats en l'àmbit rural, tantes vegades oblidats", ha declarat, posant en valor la perseverança dels qui lluiten per mantindre viva la memòria democràtica.
Gómez de Diego ha recordat que esta mateixa setmana es commemora el 80 aniversari de l'alliberament dels camps de concentració de Mauthausen i Gusen, i ha esmentat la recent obertura d'una recerca per part de la Fiscalia de Memòria Democràtica per a esclarir la possible col·laboració entre el règim franquista i l'Alemanya nazi en la deportació de milers d'espanyols a camps d'extermini. "S'estima que més de 10.000 espanyols van ser deportats i que 4.435 van ser torturats i assassinats", ha assenyalat.
Valors democràtics
Amb este acte, el Govern d'Espanya dóna compliment a la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica, que reconeix el dret a la reparació moral i a la recuperació de la memòria personal i familiar dels qui van patir persecució per motius polítics, ideològics o religiosos durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
“Farà falta més que memòria per a no repetir els errors del passat, però la memòria és un dels ingredients imprescindibles”, ha conclòs la delegada, en un missatge de ferm defensa dels valors democràtics enfront del negacionismo i l'auge de la ultradreta
La història de la família Montes Maza, profundament marcada pel sofriment de l'exili, ha sigut hui recordada públicament com a part d'un exercici de justícia històrica i reparació institucional.