Canàries ha rebut una inversió d'uns 2.400 milions d'euros de fons europeus dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) posat en marxa pel Govern d'Espanya per al rellançament de l'economia després de la pandèmia de la Covid-19, dels quals s'han beneficiat més de 25.500 perceptors en l'Arxipèlag.
Dels 2.372 milions d'euros comptabilitzats fins al 30 de novembre de 2024, 727 milions d'euros corresponen a convocatòries i licitacions directament gestionades per l'Administració General de l'Estat i 1.645 milions d'euros corresponen a fons assignats en les diferents conferències sectorials a la Comunitat Autònoma de Canàries.
“És prioritat per al Govern d'Espanya mantindre la bona marxa de l'economia, una economia sostenible que fomente a més la justícia social. Per a això ha jugat un paper molt important el pla de recuperació posat en marxa després de la pandèmia amb fons europeus. Tan important ha sigut que hui no parlem ja de rellançament de l'economia, sinó directament de la consolidació d'un creixement del nostre PIB per damunt de les grans economies europees”, afirma el delegat del Govern a Canàries, Anselmo Pestana.
“El nostre arxipèlag figura dins d'eixes prioritats per al Govern d'Espanya i exemple d'això és l'increment en el finançament de Canàries, no sols pel que fa a la gestió directa de l'Estat, sinó també i fonamentalment en la distribució de fons cap a l'Administració autonòmica”, afig.
En 2025, de fet, la Comunitat Autònoma de Canàries rebrà els majors lliuraments a compte de la seua història amb 6.594 milions d'euros, un 8,6% més que en 2024, rebent un total de 7.524 milions d'euros incloent la liquidació de 2023, atès que l'Arxipèlag rebrà a més 2.785 milions d'euros de fons de cohesió europeus en el Marc Financer Pluriennal de la Unió Europea 2021-2027, un 14,3% més que en el període anterior.
Execució de l'Administració General de l'Estat
D'eixos fons del PRTR per a Canàries, l'Administració de l'Estat ha gestionat directament la inversió de 5 milions d'euros per a adequació i millora d'infraestructures en ports canaris, així com la distribució de 44,5 milions d'euros per a projectes de mobilitat sostenible i digital a Lanzarote, Gran Canària i Tenerife.
Referent a diversificació energètica, s'han destinat, entre altres, 106 milions d'euros per a l'impuls de sondejos de geotèrmia profunda a la Palma, Tenerife i Gran Canària, així com 45,4 milions d'euros per a projectes d'energia renovable marina, com el d'actualització de la xarxa elèctrica de suport en el banc d'assajos nord de PLOCAN, que ha rebut 20 milions d'euros.
També de gestió directa de l'Estat han sigut els 79 milions d'euros destinats a 9 projectes per a eficiència, digitalització i sostenibilitat de regadius mitjançant convenis signats per Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, a través de la Societat Mercantil Estatal d'Infraestructures Agràries (Seiasa).
Entre eixos projectes figuren els 24,4 milions d'euros per al projecte del nord-est de Lanzarote (Tinajo i Teguise), els 13,25 milions d'euros per al projecte de la zona centre sud de Fuerteventura (Tuineje i Pájara), i els 11,23 milions per a tres projectes a la Palma.
A més, les dues convocatòries del PERTE del cicle urbà de l'aigua han tingut com a adjudicataris els projectes de l'Empresa Mixta d'Aigües de Las Palmas de Gran Canaria i de Santa Cruz de Tenerife (8,8 milions d'euros) i el projecte Digital Island per a balanços hidràulics, optimització de recursos i reserves de les Illes Canàries (8,4 milions).
Quant al comerç, l'Administració General de l'Estat ha gestionat directament la distribució de 5,1 milions d'euros per al programa de suport a mercats i comerços en zones urbanes i rurals i de 1,7 milions d'euros per a ajudes a l'enfortiment de l'activitat comercial en zones turístiques.
Els fons del PRTR del Govern d'Espanya han arribat també a les illes de La Gomera i El Ferro a través de la gestió directa de l'Estat, amb, entre altres, projectes de modernització i millora de la xarxa de reg del Golf, per valor de 3,9 milions d'euros, la rehabilitació d'edificis públics herreños per valor de 1,3 milions d'euros, i un projecte d'energia renovable en sòl gomer per valor de 2,7 milions d'euros.
El gruix dels fons europeus canalitzats a Canàries a través del PRTR del Govern d'Espanya s'han gestionat per la Comunitat Autònoma, entre ells els 38,5 milions d'euros per a instal·lar equips d'alta tecnologia en 9 hospitals del Servei Canari de Salut (SCS), els 24,8 milions d'euros del PERTE Salut d'Avantguarda, els 41,7 milions d'euros del PERTE Economia Social o els 116,5 milions d'euros per a executar Plans de Sostenibilitat Turística en Destinació.
Una gestió econòmica per al progrés social
Les bones dades d'ús de l'economia espanyola també es registren a Canàries, que va tancar 2024 amb 940.689 afiliacions a la Seguretat Social, 127.702 més que les registrades al desembre de 2018, comptant a 1 de gener de 2025 amb 309.854 contractes indefinits, un 217% més enfront dels 97.627 de 2019, últim any anterior a la reforma laboral que no va estar marcat per factors externs en el mercat de treball, com va ser la pandèmia.
A més, la pensió mitjana s'ha incrementat a Canàries prop de 300 euros al mes fins a arribar als 1.335 euros enfront dels 1.036 euros que es percebien de mitjana en 2018 i 76.503 persones es beneficiaven de l'Ingrés Mínim Vital al desembre de 2024, havent-se registrat 107.605 perceptors des de juny de 2020.
Canàries és a més la segona Comunitat Autònoma amb un major percentatge d'incidència (21,5%) de la pujada del salari mínim interprofessional aprovada pel Govern d'Espanya en els últims anys (només superada en dues dècimes per Extremadura), un increment del qual s'han beneficiat 174.900 treballadores i treballadors. A data de 30 de novembre de 2024, l'Arxipèlag registrava a més 43.386 beneficiaris del bo social elèctric.