El delegat del Govern d'Espanya a Andalusia, Pedro Fernández, ha presidit hui la inauguració de la rehabilitació del conjunt fortificat de La Guàrdia de Jaén, unes obres d'adequació, consolidació i conservació que han comptat amb una aportació del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) --amb càrrec a fons del programa del 1,5% Cultural-- de 617.468,22 euros, la qual cosa suposa el 70% del pressupost total de l'actuació, que ha ascendit a 882.097,45 euros.
Fernández, que ha estat acompanyat de la subdelegada del Govern a Jaén, Catalina Madueño; del president de la Diputació jiennense, Francisco Reyes, i de l'alcalde de La Guàrdia, Juan Morillo, ha explicat que esta actuació “demostra el compromís del Govern de recuperar i protegir el Patrimoni Cultural jiennense, perquè “s'inclouen en els més de 5 milions d'euros en 7 actuacions de rehabilitació a la província dins del Programa del 1,5% Cultural, 2,28 milions d'euros corresponents a les quatre ja finalitzades més altres tres projectes que actualment estan en desenvolupament, amb una inversió de 2,8 milions”.
En concret, es tractada de les obres per a la restauració, consolidació i posada en valor de les cisternes romanes de ‘La Calderona’, en Porcuna (1,13M€), la restauració de les cobertes i rehabilitació de l'ala este del Palau Vázquez de Molina d'Úbeda (1,59M€) i la restauració i condicionament de la Torre de l'Homenatge en Figuera de Calatrava (73.598€).
“Gràcies a l'aposta del Govern per destinar el 1,5% dels contractes de les obres públiques a la conversa del patrimoni, podem rescatar i gaudir la nostra història, autòctons i forans, donant-li un valor afegit als nostres pobles, generant ocupació en el sector de la construcció i ampliant el seu atractiu turístic”, un doble objectiu que, en paraules de Fernández, “es veurà incrementat pròximament després de l'acord entre el Mitma i el Ministeri de Cultura i Esport per a augmentar del 1,5% al 2% el finançament d'estos treballs”.
El Govern d'Espanya finança un total de 74 actuacions de rehabilitació que sumen 62,7 milions en els últims cinc anys. Del total, 32 projectes estan en actius, per valor de 23,2 milions d'euros, als quals se sumen els 29,8 milions de les 39 actuacions finalitzades des de 2018 i tres més en tramitació per valor de 9,27 milions.
L'actuació finalitzada al castell medieval ha consistit en la neteja, consolidació i estabilització dels elements existents en els edificis pertanyents a l'alcàsser i església de Santa María, així com d'alguns trams de muralla, tant emergents com resultants de la intervenció arqueològica. Estes actuacions han sigut supervisades en tot moment per l'equip arqueològic, efectuant-se el pertinent i preceptiu seguiment de la retirada d'arrebossats i elements constructius.
El Castell de La Guàrdia de Jaén
El castell, declarat Bé d'Interés Cultural amb la categoria de monument en 1993, s'assentisca sobre el vessant del Turó de Sant Marcos. Es tracta d'un enclavament estratègic que alberga nombroses troballes arqueològiques i monuments que componen el seu ric patrimoni històric i cultural, testimoniatge dels pobles i cultures que, al llarg de la història, des del Neolític fins a l'actualitat, van decidir establir-se en ella.
L'època de construcció del conjunt fortificat possiblement és anterior al segle XI, però és d'este període del qual es conserven les restes arquitectòniques més antigues. L'estudi arqueològic documenta quatre fases històriques: Emiral, Almohade, Cristiana i Renaixentista.
La fortalesa s'estructura en dos espais ben definits i clarament diferenciats: d'una banda, el castell o alcàsser; i, per un altre, un recinte de muralles que el circumda. Així mateix, el recinte extern està format per una sèrie de llenços de muralla amb traçat fet fallida, la qual cosa crea multitud d'angles de defensa, fent innecessària la construcció de torres, excepte la que protegia la porta principal. Per part seua, conformen el recinte interior l'aljub, una torre de planta quadrada, una torre de planta circular, els cellers i la torre de l'homenatge.
La fortalesa va estar habitada fins a la Guerra de la Independència, quan, en 1812, va ser assaltat, ocupat i incendiat per les tropes napoleòniques.