“Este any 2025 ja tenim 11 dones assassinades en l'àmbit de la violència de gènere. És fonamental fer els minuts de silenci, que posen sobre la taula una realitat que, a vegades, continua estant bastant amagada”.
La Cap de la Unitat de Coordinació contra la Violència sobre la Dona de la Delegació del Govern a Melilla, Laura Segura, en una entrevista concedida a Onda Cero hui ha lamentat que s'estiga normalitzant el fet d'una que dona haja sigut assassinada: “No obri les portades dels mitjans de comunicació, no està en el debat dels ciutadans i les ciutadanes, en les converses, en el dia a dia”.
No obstant això, ha recalcat que “és un dels grans problemes que té la nostra societat, ara com ara” especialment quan al nostre país una dona és assassinada cada sis dies.
“Hauria de ser el principal problema per a la ciutadania”, ha assenyalat i, no obstant això, segons reflecteix el CIS la ciudanía percep este problema en un lloc molt baix. “Jo sempre, quan parle d'esta realitat, em vaig a les enquestes del CIS de l'any 2017, perquè estem pitjor en la valoració sobre la realitat de la violència de gènere”, ha relatat, any en què esta qüestió ocupava el lloc 19.
“Hem de veure que la realitat de la violència de gènere és una realitat terrible i que ha de preocupar de la ciutadania espanyola, perquè si no el treballem des d'ací i no estem conscienciant a la societat, continuarem fent que siguen estes pròpies dones les que hagen de demanar ajuda, i no siga la societat la que botiga eixa mà amiga i comence a canviar de manera estructural perquè la violència no acabe en la violència més extrema, que són els assassinats”, ha advertit.
Negacionismo i xarxes socials
En l'entrevista radiofònica, Segura ha abordat la realitat de la violència de gènere entre les i els joves. Així, ha informat que, segons l'últim estudi realçat sobre violència sobre les dones menors, revela que un 6,5% de dones joves que han patit violència física.
Això sí, ha assegurat que, “quan treballem amb elles, en àmbit educatiu i parlem d'una espenta, no el consideren una violència física, per tant, no estan verbalitzant violències que sí que el són. Per tant, hem de veure ací de quina manera es reflecteix veritablement en les dades”.
El que sí que oferix esperança, ha postil·lat, és el fet que les xiques joves sí que consideren violència sobre les dones “alguns aspectes que fins fa molt poc no es consideraven” així com que “comencem a veure com les xiques ens parlen del feminisme com una realitat que canvia per a bé les seues vides”.
L'altre costat de la moneda, l'oferixen aquells xics joves que “comencen a veure el feminisme com una amenaça”, alguna cosa que “a les administracions ens preocupa”. Arribats a este punt, la Cap de la Unitat ha incidit en la importància de fer pedagogia amb els joves.
“El treball que fem des de diferents espais, sobretot des de l'educació formal, és fonamental, però tot educa, i encara que anem a donar xarrada als centres, encara que existisquen plans d'igualtat, encara que el professorat estiga format, tot ha d'educar i ha d'anar a l'una”, ha argumentat.
No obstant això, “les xarxes socials estan educant per si soles, i potser una xarrada d'una hora pot ser molt poc si el comparem amb la informació que li està arribant contínuament a través de les xarxes, amb un missatge molt masclista i que, a més, és molt contrari a la igualtat”.
Una realitat que també es produïx en l'àmbit polític. “Estem veient una polarització també política en alguna cosa en el qual el teníem tots molt clar, que era la lluita per la igualtat”, ha apuntat. Uns missatges que estan arribant de determinats espais polítics “i que van molt en la línia amb eixos missatges de negacionismo de les xarxes socials”.
“De nou renovem el Pacte d'Estat, però és cert que ara tenim a un partit com Vox, que no dóna suport a esta realitat”, ha explicat mentre que abans totes les formacions polítiques estaven per a acabar amb la violència sobre les dones.