La Cap de la Unitat de Coordinació Contra la Violència Sobre la Dona de la Delegació del Govern a Melilla, Laura Segura, ha avançat que el nombre de denúncies per violència de gènere en 2024 s'ha vist incrementat respecte a l'any 2023 a la nostra ciutat.
En una entrevista concedida a Cadena COPE, Segura ha explicat que el nombre de denúncies ha anat augmentant des de l'any 2019, una realitat que també està donant-se a nivell nacional. En este sentit, ha apuntat que Espanya va tancar l'any 2023 amb el major nombre de denúncies registrades en tota la sèrie històrica, més de 190.000 denúncies en tot el país.
Mancant conéixer les xifres finals, a Melilla s'ha donat un augment gradual fins a superar les 300 denúncies este passat any. “Estem en una mitjana que quasi arriba a les 30 denúncies mensuals”, ha expressat. “El balanç és d'una denúncia diària a la nostra ciutat per violència de gènere”, ha apuntat.
Doble balanç
La Cap de la Unitat ha convidat a reflexionar sobre el significat d'este increment. “Jo sempre faig eixe doble balanç, d'una banda hem de pensar en positiu en el sentit que s'està verbalitzant la realitat d'una violència amagada; o si, d'altra banda, reflecteix un increment de la violència”.
Arribats a este punt, ha recordat que tan sols es denuncia entorn a un 25%, per la qual cosa confia que eixe augment de denúncies estiga relacionat amb el fet que les dones estiguen denunciant més eixes violències que no es denunciaven i no que s'estiga donant un increment en les violències. No obstant això, ha advertit que hi ha experts alertant que s'està donant una violència més intensa i més greu, tal com estan veient amb els casos de risc més alt.
Per això, Laura Segura ha valorat que “caldrà veure si eixe balanç en denúncies suposa la verbalització de la realitat d'una violència amagada o si suposa un increment de la violència, que esperem que no siga així”.
Eixir de la situació de violència
“És important que les dones comprenguen que eixir de la violència és fonamental per a després també poder interposar una denúncia”, ha emfatitzat. Referent a això, ha assenyalat que “l'acompanyament les prepara al seu torn per a denunciar”.
La Cap de la Unitat ha insistit en la importància que la societat es posicione en contra de les violències masclistes i que els missatges “no sols vengen des de les institucions” o “des de les persones que estem implicades directament en el treball en violència de gènere”.
“És important que sapiem que qualsevol persona pot ser una mà amiga per a una víctima de violència de gènere, així com la importància de no qüestionar i, sobretot, que intentem posicionar-nos en contra dels agressors i que assenyalem a aquells que violenten a les dones”, ha deixat clar.
Denunciar facilita trencar amb la violència
Segura ha expressat que la denúncia permet a les dones eixir de la violència d'una forma molt “més fàcil”, quant a trencar amb la realitat de la violència i el vincle amb l'agressor. “Quan hi ha una ordre d'allunyament imposada des de la justícia, aconseguim trencar eixe cercle de la violència i aconseguim frenar eixa etapa del penediment que suposa eixes recaigudes en les situacions de violència”, ha subratllat.
Referent a això ha referit a la Macroencuesta de Violència contra la Dona 2019, que assenyala que “aquelles dones que han patit violència i que han eixit de la violència, els ha sigut més fàcil trencar amb l'agressor quan hi ha hagut una denúncia”. Així i tot, des de les institucions, ha apuntat, s'ha d'informar de les víctimes sobre tots els recursos i alternatives que posem a la disposició de tota la societat, “independentment que decidisquen o no fer el pas de denunciar”.
“Cal fer eixa crida a les víctimes, que l'important és eixir de la violència, amb o sense denúncia, però existeix una realitat que és que la ruptura és més fàcil en eixe sentit”, ha manifestat.
Finalment, ha recordat que el telèfon 016, i els altres serveis per a l'atenció i l'assessorament estan a la disposició de tota la societat. Estos mitjans d'assistència poden ser activats per la víctima i també per qualsevol persona que conega o sospite d'un cas de violència de gènere.