El balanç i desafiaments 20 anys després de l'entrada en vigor de la Llei Integral contra la Violència de Gènere centren les Jornades que la Unitat de Coordinació Contra la Violència Sobre la Dona de la Delegació del Govern a Melilla ha organitzat enguany amb motiu del 25N i que s'estan desenvolupant en el matí de hui la Sala d'actes de la Comandància de la Guàrdia Civil.
Esta formació, emmarcada en les activitats que des de la Delegació del Govern es tenen programades per al mes de novembre, entorn del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència de Gènere, han comptat amb la participació del Professor Titular de la Universitat de Granada i Assessor del Vicerectorat d'Igualtat, Miguel Lorente Acosta -que ha hagut de realitzar-se de manera telemàtica després que qüestions climatològiques hagen impedit el seu viatge a la nostra ciutat - i la periodista de l'Agència EFE i responsable d'Efeminista, Macarena Baena Garrido.
La Delegada del Govern, Sabrina Moh, en l'acte inaugural ha subratllat que les xifres d'estos 20 anys -amb 1.284 víctimes mortals per Violència de Gènere des de l'1 de gener de 2003 fins al dia de hui- són alarmants però ha anat més enllà i ha posat l'accent que “darrere de cadascuna d'eixes xifres, hi ha vides i hi ha famílies trencades i, per tant, hem de ser conscients d'hem de continuar posant eixe granet d'arena necessari per a continuar lluitant contra esta lacra que és real, per molt que alguns intenten invisibilitzar-la o negar-la”.
La titular de la Delegació del Govern ha insistit que la realització de jornades com les de hui, “són imprescindibles perquè hem de continuar conscienciant a la societat, hem de continuar visibilitzant el problema per a poder erradicar-lo”.
Moh ha incidit en la rellevància de realitzar activitats com la que està acollint la Comandància de la Guàrdia Civil, emmarcada dins de totes les activitats que des de la Unitat realitzen amb motiu del 25N, “este moment quan els missatges negacionistes i involucionistas van creixent cada dia més i el que fan és continuar danyant i invisibilitzant un problema que és real”.
La màxima representant del Govern d'Espanya a la nostra ciutat també ha tingut paraules per als assoliments que la llei ha donat com ara “el marc jurídic imprescindible, no solament per a visibilitzar, sinó també per a sensibilitzar, per a protegir de les víctimes” o el fet que haja permés establir protocols, la creació de recursos específics, la formació especialitzada…”Cal tindre consciència que hem avançat molt, però també ser conscients que ens queda molt per avançar”, ha apuntat.
“Hem de continuar servint d'altaveus, hem de continuar ajudant a conscienciar a la societat que este problema és real, que este problema existeix”, ha reconegut i ha agregat que “hem de continuar implementant mesures preventives, hem de continuar acompanyant a les víctimes i, sobretot, hem de continuar sent conscients que això no és un problema individual, sinó que és un problema col·lectiu, un problema que té la societat i, per tant, que tots i cadascun de nosaltres som necessaris per a poder erradicar-ho”.
Violència estructural
La Cap de la Unitat de Coordinació Contra la Violència sobre la Dona de la Delegació del Govern a Melilla, Laura Segura, en declaracions als mitjans, ha explicat que han volgut dirigir esta jornada “a totes les administracions que d'alguna manera tenen relació directa amb la violència de gènere”. Així, ha apuntat que són presents en la jornada “pràcticament totes les institucions i administracions, així com entitats locals”.
Segura ha recalcat la importància d'esta mena d'activitats “perquè tothom entenga l'important que és esta realitat”, “un dels principals problemes que tenim com a societat i que, per tant, hem de fer front a esta realitat i afrontar-la amb totes les eines de l'Estat”.
La Cap de la Unitat ha subratllat que la violència de gènere és “una violència estructural” i per això es necessita una resposta estructural i integral”. En este sentit, ha agregat que la Llei La Integral Contra la Violència de Gènere, posada en marxa fa 20 anys, en el 2004, “suposava eixa resposta a una violència des de tots els àmbits, no sols des de la part penal”.
“La llei va suposar una resposta a la violència de gènere des de l'educació, la prevenció, els drets de les víctimes i el tractament processal, entre altres.” Per això, al llarg d'esta jornada s'ha fet un balanç dels avanços que han seguit a la posada en marxa d'esta norma.
Així, ha volgut fer especial esment a Ana Orantes, l'assassinat del qual en 1997 va marcar un abans i un després en l'abordatge de la violència de gènere al nostre país. “Quan Ana Orantes va transmetre en mitjans de comunicació l'eixida de la violència des de la seua masmorra, des de la seua presó, que en eixe moment era la seua llar, va moure sense saber-lo moltes consciències en este país”, ha apuntat.
“Mentre al nostre país hi ha una sola dona que viva violència de gènere, no sols una sola dona que és assassinada, una sola dona que viva violència de gènere, un sol xiquet o xiqueta que viva en un context de violència, haurem de continuar treballant i hem de continuar intensament lluitant en coordinació, en prevenció”, ha deixat clar.
El paper dels mitjans de comunicació
Laura Segura ha posat en valor la importància dels mitjans de comunicació i la seua contribució amb “la sensibilització, prevenció i actuació en pro de la lluita contra la violència sobre les dones”.
En esta línia, Macarena Baena, periodista de l'Agència EFE i responsable d'Efeminista, ha analitzat els mandats que els mitjans de comunicació havien d'assumir amb l'entrada en vigor de la llei. “Han passat 20 anys i és veritat que la violència de gènere és una cosa molt visible”, ha expressat al mateix temps que ha assegurat que no s'està donant compliment a la norma.
Baena ha exposat formes en les quals s'està contribuint a generar “eixe ambient de violència “en el qual moltes de nosaltres, per no dir totes, vivim el nostre dia a dia, “com a bé invisibilitzant a les dones, que és una altra manera de violentar-nos, o potser no contextualitzant les informacions que fem”.
Malgrat això, ha apuntat que “l'evolució és bona” perquè s'ha passat de no parlar-ho i no denunciar-ho a denunciar-ho i que ocupe un espai en els mitjans de comunicació. “Hem de fer un pas més i formar-nos i especialitzar-nos i saber com es narren les nostres informacions per a no revictimizar i no fer més mal a les víctimes”, ha posat l'accent.