“En el moment en què sabem que un home és agressor i que hi ha hagut una denúncia sobre ell, hem de prendre totes les mesures de protecció sobre eixos menors i sobre la víctima”, ha explicat la Cap de la Unitat de Coordinació contra la Violència de Gènere de la Delegació del Govern, Laura Segura.
En una entrevista concedida a cadena COPE ha assenyalat que el sistema ha de protegir de la víctima i actuar des de tots els àmbits, en concret des del judicial, al mateix temps que ha defensat que el Sistema de Seguiment Integral en els casos de Violència de Gènere (Sistema VioGén), és “un sistema que no falla”. D'aquesta manera, ha detallat que, quan una dona denuncia, es fa una valoració del risc que té de tornar a ser agredida i en funció d'això s'oferix un seguiment de “risc no benvolgut”, “baix”, “mitjà”, “alt” o “extrem”.
En paraules de Segura, “això és matemàtica pura”, encara que ha apuntat que és imprescindible tindre en compte els diferents tipus de percepcions en el moment en què una dona denuncia. Per això, ha posat en valor que una de les últimes instruccions del sistema, el Protocol Zero, permet obtindre informació de l'entorn, “perquè la víctima a vegades no percep la situació de risc com la pot percebre la resta”. “Si la informació ens arriba només d'ella, potser tenim una informació esbiaixada”, ha advertit.
La Cap de la Unitat ha revelat que en estos moments hi ha 235 casos a Melilla amb protecció oficial dins del sistema VioGén, entre les quals s'inclouen quatre menors d'edat com a víctimes de violència de gènere. “Hem tingut una evolució important en el nombre de dones a les quals estem fent seguiment, un augment que ha de veure amb les últimes instruccions del sistema que permeten que siguen més les dones que estiguen amb protecció”, ha apuntat. “En 2019 teníem una mitjana de 190 dones amb protecció policial, hui dia tenim 235 casos a Melilla”, ha comparat.
Avançar en el sistema de protecció
“La societat falla i fallem tots com a sistema en el moment en què una dona denuncia i el sistema no ha sigut capaç de protegir-la”, ha reconegut. En referència al nombre de casos de dones assassinades, ha exposat que en els gabinets de crisis valoren sempre quines ha pogut passar i en què s'ha fallat. “En els últims casos que tenim, la major part dels problemes que ens hem trobat han sigut finalment, o bé sentències absolutòries, o bé mesures civils acordades amb els menors malgrat haver-hi hagut situacions de violència, acords mutus”, ha explicat. Així, ha manifestat que no es poden permetre acords en situacions de violència, “ni tan sols per a les mesures civils”.
Per això, Segura ha deixat clar que a Melilla sempre valoren a l'alça el risc que una dona puga tornar a ser agredida. “El sistema permet a la persona augmentar el nivell de risc sobre la valoració inicial per a establir majors mesures de protecció”, ha detallat. “En el que puguem, per part de les persones, hem d'avançar més enllà del sistema, perquè això suposa un avanç en la protecció”, ha subratllat.
Melilla facilita la coordinació
“Des de Melilla, amb 235 casos actius, es pot tindre un seguiment diari de cadascun dels casos i veure què està passant a cada moment”, ha apuntat. En este sentit, ha recalcat que “Melilla facilita la coordinació” i ha defensat que “l'estructura està ben establida”, amb taules de coordinació, que es convoquen des de la Unitat, on estan totes les administracions i les institucions que d'alguna manera formen part de l'estructura de violència de gènere i de protecció, seguiment, acompanyament a les víctimes.
Laura Segura ha posat en valor la taula d'associacions, entitats i organitzacions a nivell local perquè en ella es treballa amb dones que no han denunciat, dones que estan decidint si interposar o no una denúncia o que consideren que no denunciaran, però necessiten un acompanyament. “A més, proporcionen espais de detecció i prevenció de la violència de gènere i oferint tota informació sobre telèfons d'atenció i drets de les víctimes”, ha explicat.