La Delegació del Govern ha reconegut “el ferm i incansable compromís” demostrat a favor de la igualtat i en l'erradicació de la violència de gènere de la Fiscal Cap de la Fiscalia d'Àrea de Melilla, Laura Santa Pau; el Cap de l'Equip Dona Menor (EMUME) de la Guàrdia Civil, Salvador Vargas; i de la Unitat Família i Dona (UFAM) de la Prefectura Superior de Policia de Melilla, amb les estatuetes ‘Meninas’ 2023.
En l'acte institucional, celebrat en l'IES ‘Verge de la Victòria’, la Delegada del Govern, Sabrina Moh, ha destacat “la important labor dels qui fan del seu treball un compromís ferm amb l'erradicació de la Violència de Gènere, més enllà de les seues obligacions laborals i amb una implicació que, sens dubte, mereixen del nostre reconeixement públic”.
La màxima representant del Govern de la Nació a la nostra ciutat ha mostrat el seu orgull pel lliurament d'este reconeixement als guardonats. “Per a esta Delegació del Govern és un honor concedir tan merescuts reconeixements i distingir així la vostra contribució a l'eliminació de la violència de gènere en la nostra societat”, ha exposat.
“Estic convençuda que este compromís i lliurament servirà de manera efectiva en la lluita contra la violència masclista que s'enceba, danya i, desgraciadament, mata a les dones pel mer fet de ser-ho i també als seus fills i filles”, ha assenyalat.
Implicació i proximitat
Tal com ha explicat la Cap de la Unitat de Coordinació Contra la Violència Sobre la Dona de la Delegació del Govern a Melilla, Laura Segura, Laura Santa Pau Vázquez, que, a més de Fiscal Cap de la Fiscalia d'Àrea de Melilla és Fiscal Especialista en Violència de Gènere, Tràfic de Persones i Estrangeria “ha demostrat durant el seu exercici professional un compromís diari i incansable per a l'erradicació de les violències que pateixen les dones pel fet de ser-ho i el foment de la igualtat”.
En la seua labor, ha afegit, ha destacat per postular els drets de totes les víctimes de violència de gènere i dels seus fills i filles, al mateix temps que s'ha referit a “el seu suport incondicional, assessorament, atenció especialitzada, immediatesa i implicació cap a totes les víctimes de violència de gènere”, així com “la seua proximitat des de la Institució, que representa feia la resta d'institucions i les organitzacions i entitats locals”.
Quant a Salvador Vargas, Cap 1r de la Guàrdia Civil i Cap de l'EMUME i de l'Àrea de Delictes Contra les Persones de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Comandància de la Guàrdia Civil de Melilla, Laura Segura ha posat en valor el desenvolupament del seu exercici professional “demostrant un ferm compromís per l'erradicació de la violència de gènere i el foment de la igualtat, destacant la seua atenció especialitzada a les víctimes i als seus fills i filles, amb especial sensibilitat i empatia”.
A més, la Cap de la Unitat també ha incidit en el paper que ha jugat Vargas facilitant “des de la proximitat i professionalitat”, la coordinació i immediatesa del treball diari de l'equip que compon l'EMUME de Melilla, “treballant en contacte directe amb les dones i les seues famílies, acompanyant-les en el dur procés vital pel qual passen, i fent-les sentir en un entorn segur”.
Segura ha subratllat el desenvolupament de les seues funcions en matèria de protecció, assistència i recuperació de dones víctimes de qualsevol forma de violència sobre Dona i dels seus fills i filles, la seua col·laboració estreta i directa amb la resta d'institucions, entitats, i ONG´s relacionades amb la violència de gènere, així com, l'impuls d'iniciatives de formació que han creat un impacte positiu en la igualtat i en l'erradicació de qualsevol tipus de discriminació en la Comandància. Però, a més de la seua labor professional, laura Segura ha ressaltat la seua labor humana i “sensibilitat per la igualtat contra la violència de gènere”.
Respecte a la UFAM de la Prefectura Superior de Melilla, unitat enquadrada en la Brigada Provincial de Policia Judicial, Segura ha explicat que es tracta del grup operatiu encarregat de la recepció de denúncies referides a violència de gènere, violència domèstica i delictes contra la llibertat sexual, així com a la protecció de les víctimes.
La Cap de la Unitat ha assenyalat el seu ferm compromís per l'erradicació de la violència de gènere des de la seua creació, assumint les competències de recerca i persecució de les infraccions penals en l'àmbit de la violència de gènere i delictes contra la llibertat sexual, juntament amb l'activitat de protecció de les víctimes.
També ha posat en valor la proximitat, garantint que tota víctima d'esta mena de delicte siga atesa per personal especialitzat, oferint un servei policial integral, afavorint una intervenció coordinada, ràpida i eficient i el desenvolupament de les seues funcions facilitant, des de la implicació, proximitat i professionalitat, la coordinació i immediatesa del treball diari de tot l'equip i la col·laboració amb la resta d'institucions.
Per tot això, ha deixat clar, els i les agents que componen la UFAM Melilla “són un exemple de compromís amb la defensa de la Dona, els principis bàsics de la Igualtat i la no discriminació, treballant en contacte directe amb les dones i les seues famílies, amb especial sensibilitat, acompanyant-les fent-les sentir en un entorn segur, la qual cosa fa a esta unitat mereixedora d'este distingit reconeixement”.
Mencions honorífiques
L'acte també ha acollit el lliurament de tres mencions honorífiques per al Centre d'Educació Infantil i Primària (CEIP) ‘Lleó Solá’, l'ONG Fiet Gratia, i el Centre Penitenciari Melilla.
En concret, la Delegació ha volgut reconéixer la labor incansable del claustre del CEIP Lleó Solá per traslladar la importància i necessitat d'una educació igualitària per als xiquets i xiquetes, en un ambient de difícil acompliment i per a aconseguir una escola lliure de violències masclistes. “Amb este premi es reconeix la labor de l'equip docent del centre, el seu responsable d'igualtat i l'obstinació i participació del seu alumnat”, ha explicat Segura.
L'ONG Fiet Gratia, és una organització especialitzada en tràfic d'éssers humans i explotació sexual, que té com a principal objectiu crear oportunitats de desenvolupament integral per a les persones més desfavorides que incórreguen en situacions de vulnerabilitat.
La Delegació ha volgut reconéixer el seu defensa i treball amb víctimes de tràfic i la seua lluita contra la violència de gènere a la nostra ciutat i a nivell nacional. “Volem destacar la seua labor per a la prevenció de la violència de gènere i la millora de la situació i atenció a dones en situació de risc o extrema vulnerabilitat, en contextos de prostitució, explotació sexual i tracta”, ha puntualitzat Segura.
I la tercera menció honorífica s'ha concedit al Centre Penitenciari Melilla, atesa de la labor que els i les professionals del Centre vénen desenvolupant en matèria d'igualtat, tant amb víctimes, familiars i penats.
“El Centre Penitenciari realitza una labor essencial per a previndre la futura comissió de nous delictes i erradicar les violències de gènere amb programes específics”, ha assenyalat Segura, que ha recordat que l'administració penitenciària no sols actua una vegada que s'han produït les violències, sinó que el fa també des de la prevenció primària i, en qualsevol cas, amb tota la població reclusa.
52 dones assassinades en 2023
La Delegada del Govern ha recordat que la violència de gènere no cessa, al mateix temps que ha declarat el decidit compromís de la institució “de continuar combatent la violència contra les dones en totes les seues manifestacions” i la seua condemna “més rotunda” cap a les actituds i actes de violència cap a les dones per motius de sexe raones de gènere, així com la seua solidaritat amb les víctimes.
Moh, en la seua intervenció, ha indicat que, malgrat els grans avanços que s'estan realitzant com a país en la lluita contra la violència de gènere, la violència contra les dones i els seus fills i filles continua assolant la nostra realitat, i que, per a la seua eliminació, “necessita del compromís de totes les institucions públiques i de la societat en el seu conjunt”.
“L'erradicació de la violència contra les dones no pot aconseguir-se sense abordar les actituds socials que la toleren o justifiquen”, ha assenyalat i, per això, ha incidit que, per a previndre-la, “és fonamental un canvi en la cultura, les actituds i els comportaments masclistes que la fomenten”.
“Tenim un desafiament clau que és la ruptura del silenci davant la violència de gènere, així com el posicionament clar i unànime contra les violències masclistes”, ha recalcat i, per això, ha posat l'accent que és necessari continuar impulsant mesures que permeten previndre la violència contra les dones, fomentant l'educació en valors d'igualtat i continuar millorant els recursos d'assistència i protecció a les víctimes.
En la seua intervenció, la titular de la Delegació del Govern, ha recordat que, des de l'any 2003 han sigut assassinades per la violència masclista 1.237 dones, 52 dones en el que va d'any 2023.
I, des que en el 2013 van començar a comptabilitzar-se als i les menors, són 49 els menors assassinats, dels quals un ha sigut enguany. A més, la violència masclista ha deixat 428 orfes des de l'any 2013. I en el que anem d'any ja són 51 els orfes.
Seguint amb les dades, ha explicat que 13 són els feminicidis comptabilitzats en el primer semestre i que, una de cada dues dones residents a Espanya de 16 o més anys ha patit algun tipus de violència masclista al llarg de la seua vida.
“La violència sexual afecta desproporcionadament a les dones i és una forma de violència contra la dona molt estesa en la societat”, ha denunciat. I és que, segons la Macroencuesta de Violència contra la Dona 2019, el 13,7% de les dones residents a Espanya de 16 o més anys ha patit, al llarg de la vida, violència sexual i només un 8% es denuncia.
Per això, Moh ha subratllat que “és clau visibilitzar davant la societat esta tremenda realitat per a continuar avançant en la seua erradicació”. Realitat, ha agregat, “davant les quals no ens podem permetre reculades”. “No podem donar ni un sol pas arrere en la conquesta dels drets de les dones, no podem permetre parades ni reculades en els assoliments aconseguits en la lluita contra la violència de gènere”, ha insistit. “Només podem avançar i fer-ho amb un únic objectiu, que la desigualtat i esta violència estructural desaparega de la nostra societat”, ha postil·lat.
Discursos negacionistes
En la seua intervenció, Laura Segura ha assenyalat que si hi ha alguna cosa que caracteritza a la violència sobre les dones “és la seua persistència i la seua extensió”. “Les dones pateixen violència en totes les parts del món, és una violència sistèmica i estructural”, ha apuntat.
És per això, ha afirmat, que contra la violència de gènere “tots els organismes i institucions hem de remar junts i en el mateix sentit i no podem permetre els discursos negacionistes que estan posant en risc tot l'aconseguit i que posen en perill les vides i la llibertat de les dones”.
“Necessitem el compromís de la societat en el seu conjunt”, ha incidit, atés que “el compromís ha de ser compartit, perquè homes i dones visquem en igualtat i llibertat i mirant-nos en un únic espai, el del respecte, entenent com a principi fonamental el dret a una vida lliure de violències masclistes”.