La protecció i atenció a víctimes a través de la col·laboració entre els diferents agents implicats és un dels eixos que s'estan abordant en la ponència de la Vocal Assessora en el Gabinet Tècnic de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), Miriam Benterrak, en la sessió de hui de les III Jornades de tràfic de dones i xiquetes amb finalitats d'explotació sexual.
La Cap de la Unitat de Coordinació Contra la Violència Sobre la Dona, Laura Segura, ha informat que la jornada de hui, a més de l'esmentada ponència, comptarà amb dues taules, una taula centrada en la realitat de les dones que estan en contextos prostitucionales on prendran la paraula Policia Nacional, Guàrdia Civil i organitzacions especialitzades en la lluita contra la tracta de l'explotació sexual. I una segona taula sobre Protecció Jurídica on participen entitats especialitzades, organitzacions locals i el Col·legi d'Advocats i Advocades de la nostra ciutat.
“Quan parlem de violència de gènere, parlem d'una violència estructural, una violència sistèmica”, ha recordat Segura, que ha assenyalat que esta lacra “és potser la violència més estesa i la més persistent que existeix en les nostres societats”.
“En totes les societats del món les dones pateixen violència de gènere i és per això fonamental abordar este delicte amb eixa perspectiva, amb una perspectiva de gènere perquè afecta de forma desproporcional a les dones”, ha argumentat.
I és que, tal com ha explicat la Cap de la Unitat estan immensament relacionades la tracta, l'explotació i la prostitució amb la desigualtat que existeix en la nostra societat i amb la posició de les dones en estes societats, així com amb la feminització de la pobresa.
Segura ha deixat clar que no existeix un perfil de dona víctima de tràfic ni un perfil de dona víctima d'explotació sexual o prostitució. “Les dones podem ser víctimes d'este delicte i això és important destacar-ho perquè existeix una consciència que és un problema que el pot afectar només a determinats col·lectius”, ha recalcat.
No obstant això, tal com s'ha vist en estes Jornades, existeix un abordatge diferent i noves realitats que posen el focus en el fet que, hui dia, existeixen nous mitjans de captació, noves xarxes socials, plataformes que posen a totes les dones en risc de patir estes situacions de violència.
Treball coordinat
Per la seua part Miriam Benterrak, gràcies a la seua experiència durant més d'una dècada en el Ministeri d'Igualtat, on tenien encomanada la promoció de la coordinació interinstitucional i de la cooperació en tràfic de dones i xiquetes amb finalitats d'explotació sexual com un dels eixos bàsics per a poder treballar contra este delicte, ha avançat que va aponer sobre la taula quins són els reptes i els desafiaments i quines són les principals crítiques a la forma de cooperació que hi ha.
“La tracta i la tracta amb finalitats d'explotació sexual és una forma de violència contra les dones que està globalitzada, que és transfronterera, transnacional i que no es concep sense la cooperació que implica de moltíssims agents a l'hora de previndre, a l'hora d'assistir, de protegir, de perseguir esta lacra… però que no poden actuar en compartiments estancs”, ha explicat.
La seua experiència, que es remunta des de l'any 2009, moment en el qual es va aprovar el Primer Pla de Lluita contra el Tràfic amb finalitats d'Explotació Sexual, “ha consistit sempre a treballar de manera conjunta i consensuada”, ha relatat i ha reconegut que “hem evolucionat molt” encara que “crec que estes situacions de tràfic i d'explotació sexual evolucionen molt més ràpidament amb el tema de les tecnologies i les xarxes socials”.
Benterrak, en declaracions als mitjans de comunicació, s'ha fet eco de l'aprovació, per una àmplia majoria, este passat 14 de setembre d'una resolució per part del Parlament Europeu “en la qual es parlava precisament que, a pesar que hi ha elements comuns en la legislació i malgrat tot este procés de cooperació, hi ha legislacions dispars amb conseqüències per a les víctimes i a l'hora de parlar de demanda de prostitució, molt diferents”. “Cal parar-se a analitza això i veure en quin punt podem convergir”, ha subratllat.
Menors víctimes i prostituidores
Gloria Lozano, Directora Tècnica de l'Àrea de Gestió i Projectes de Fiet Gratia, entitat que col·labora en l'organització d'estes jornades, ha posat l'accent que l'objectiu principal és visibilitzar “esta greu vulneració dels drets humans, com és la tracta i la prostitució de dones, xiquetes i xiquets”.
Concretament, han volgut en esta edició centrar-se en les noves realitats, “enfocant-ho en l'ús de les noves tecnologies que, a més, introduïx especialment als menors en este món tant com víctimes com prostituidores”.
És més, segons ha informat, l'augment de víctimes menors d'edat està ocorrent a tot el món, tal com reflecteix la Nacions Unides, segons la qual en els últims 15 anys s'ha triplicat el nombre de menors víctimes, sent una de cada tres víctimes detectades menor d'edat.
En estes III Jornades s'han centrat en la realitat de Melilla, “en com estan les dones ací, a través del treball que realitzem les diferents organitzacions de l'àmbit civil, acostant-nos a la realitat d'elles i coneixent de primera mà la seua situació”, ha relatat, així com en la coordinació de les entitats i les administracions públiques.