- El recorregut ha començat en la Institució Lliure d'Ensenyament, passant per la Residència de Senyoretes i l'Institut Internacional
El delegat del Govern d'Espanya en la Comunitat de Madrid, Francisco Martín Aguirre, ha participat hui al costat de treballadors i treballadores de la Delegació del Govern en una ruta guiada pel barri de Chamberí a la recerca de les petjades de dones que la Història ha invisibilitzat però la vida i l'obra de la qual ha contribuït a la construcció de la identitat del Madrid i l'Espanya actuals.
El recorregut s'ha iniciat en la Institució Lliure d'Ensenyament i ha acabat en el despatx de Victoria Kent, passant per la Residència de Senyoretes i l'Institut Internacional, espais on van estudiar, van viure, van lluitar o van treballar.
El recorregut ha seguit el rastre de dones rompedores com van ser Maruja Mallo, Concha Méndez, Jane Whitney, María de Maeztu, Alice Gordon Gulick, Rafaela Ortega y Gasset, Delhy Tejero, Ángeles Santos, Josefina Carabias, Carmen Castro, Victoria Kent, etc., de la mà de la guia Eulalia Ramírez Nueda, investigadora de la invisibilización de la dona.
Tres rutes per Madrid
Amb la finalitat de traure a la llum les seues històries, a més d'esta ruta, hi ha altres dos itineraris disponibles.
Un d'ells és la de «Les Matildas», pel Barri de Justícia, sobre dones els assoliments científics de les quals, obres d'art, filosòfiques, literàries… van ser menysvalorades i relegades o simplement usurpades per un home. També es parla d'aquelles que, pressionades pel «dúmping amorós», van immolar ─a vegades d'una manera involuntària i inconscient─ la seua vida científica, artística o literària a l'èxit dels seus marits, tot això amb l'aprovació de la societat.
També es parla sobre la primera ambaixadora plenipotenciària espanyola, o la primera arquitecta. Es visita, entre altres, la Fundació per a l'Ensenyament de la dona, el Lyceum Club Femení, en companyia de María Goyri, María Lejárraga, María Teresa León, Zenobia Camprubí, Marta Gil Roësset, Matilde Huici, Isabel de Palència, Elena Fortún, Margarita Nelken o Carmen Baroja.
El tercer, dedicat a pioneres, heroïnes i alguna bruixa, pel Barri d'Universitat, se centra en les heroïnes del Dos de maig, de les Tretze Roses, de les primeres que van poder anar a la universitat sense un permís especial, de les primeres que van poder treballar allí, d'alguna que va haver d'exiliar-se per denunciar un cas que hui denominaríem com a «ramat».
Espais com la plaça del Dos de Maig, el primer col·legi Model de Madrid, la Gota de Llet, l'antiga Universitat Central, Presó de dones… permeten parlar d'Emília Marró Bazán, Carmen de Burgos, Clara Campoamor, Julia Conesa, Clara del Rei, Manuela Malasaña, Rosario d'Acuña, Joana Capdevielle, la «Verge Roja», Clara Stauffer o Rosa Chacel.