Con motiu del strong<> Dia de Record i Homenaje a totes les víctimes del colp militar, la guerra i la dictadura, establit per la ‘Llei de Memòria Democràtica’, la subdelegada del Govern a la Corunya, María Rivas, es va desplaçar hui fins a l'ajuntament de Camariñas per a participar en l'acte “Que la història no oblide els vostres noms”, en el qual es va homenatjar dels habitants del municipi que van ser represaliats durant la Guerra Civil. En l'acte, la subdelegada va estar acompanyada per l'alcaldessa de Camariñas, Sandra Insua.
En la seua intervenció, la subdelegada va destacar la importància de la celebració d'esta mena d'actes, que constituïxen “ un acte de reparació, justícia i dignitat i que reconeix el compromís amb la llibertat i amb els valors democràtics del veïnat d'esta vila”.
María Rivas també va subratllar l'oportunitat que ens brinda este dia per a recordar i rebutjar el fosc període que va suposar la Dictadura Franquista del 36 per a Galícia i per a tota España, que va provocar que “moltes persones visqueren amb por, condemnades a amagar-se fins i tot a oblidar i renunciar públicament a la seua ideologia, a les seues creences i a la seua orientació”
Con això, la subdelegada va posar en valor l'esforç del Govern per a lluitar contra l'oblit històric, ja que “l'oblit no és una opció per a millorar la nostra democràcia”
En este sentit, la subdelegada va recordar que hui fa un any de l'aprovació de la ‘Llei de la Memòria Democràtica’, abans ‘Llei de Memòria Històrica’, que va nàixer amb l'objectiu de donar compliment als principis de la carta internacional dels Drets Humans de justícia, veritat, reparació i garanties. “Esta llei s'assentisca sobre la convicció que el reconeixement del passat ajuda a conformar la convivència sobre bases més sòlides; solament aprenent del nostre passat podem evitar repetir-lo”, va assenyalar Rivas.
En l'acte, l'ajuntament va col·locar dues plaques en dos llocs emblemàtics que representen la lluita contra el franquisme dels veïns i veïnes del municipi.
La primera es va col·locar en la Posa't de Porto, davant de la casa de Mazaeda, on va viure el conegut sindicalista local Rogelio Mazaeda Novais, que va passar catorze anys en la clandestinitat en ser perseguit pels seus ideals esquerrans durant el franquisme, fins que va aconseguir escapar a Cuba i començar una nova vida.
Esta primera placa es va col·locar en record de Ramón Carballo Tajes, Andrés Celestino Balsa Bello, Manuel Carracedo Balsa, Constante Campos Santos, Antonio Santos i Adolfo Antonio Grela; veïns originaris de la vila portenya que van ser assassinats per defensar la democràcia i la llibertat.
En el cas de la segona placa, el lloc triat per l'ajuntament va ser davant dels jardins de la dàrsena, on en els anys previs a la dictadura havia estat el ‘Liceu’, una societat per a mariners i obrers. En este cas, els homenatjats són Jacinto Campaña Martínez, Faustino Dios Vila i Juan Morandeira Fernández, veïns que van ser assassinats pel règim franquista i enterrats en una fossa comuna.
Homenaje a Castelao
Con motiu del Dia de Record i Homenaje a totes les víctimes del colp militar, la guerra i la dictadura, el Govern va organitzar ahir un acte encapçalat pel president Pedro Sánchez en el qual van homenatjar de 18 persones que van jugar un important paper en la lluita contra el feixisme i la defensa de la cultura pròpia a Espanya, entre els quals es trobava el polític i il·lustre galeguista Alfonso Daniel Rodríguez Castelao.
Castelao és un símbol del nacionalisme gallec, que amb la seua labor en els camps de l'assaig, en la novel·la, el teatre, el dibuix la medicina i la política, va arribar a ser una de les figures més importants del segle XX a Galícia. L'homenatjat va ser una figura històrica que va lluitar per un país i una Galícia més democràtica i plural, i que per la defensa dels seus ideals es va veure obligat a emigrar a Buenos Aires.