• Els set agents assassinats eren de Pobla de Valdivia, Villambrán de Cea, Frechilla, Cillamayor, Ampudia i dues de Palència capital • La delegada del Govern ha destacat que la societat espanyola no oblida a aquells que van ser assassinats per “protegir la nostra llibertat i democràcia”
Virgínia Barcones assisteix en la Comandància de Palència a l'homenatge als Guàrdies Civils palentins assassinats per la banda terrorista ETA
29/09/2023
Els edificis de l'aquarterament palentí han sigut designats amb el nom dels Guàrdies Civils palentins assassinats
29 de setembre de 2023.- La delegada del Govern a Castella i Lleó, Virgínia Barcones, ha assistit en la Comandància de Palència a l'homenatge als set Guàrdies Civils palentins assassinats per la banda terrorista ETA. Durant el mateix els edificis de l'aquarterament palentí han sigut designats amb el nom dels agents assassinats.
En l'acte han sigut presents el subdelegat del Govern a Palència, Ángel Domingo Miguel Gutiérrez; el General de Divisió Cap de la Zona de Castella i Lleó, Luis Antonio del Castell; el tinent coronel de la Comandància de Palència, Rafael Campos Martín; i l'alcaldessa de Palència, Miriam Andrés, entre altres autoritats i familiars de les víctimes.
Virgínia Barcones ha explicat que a banda terrorista ETA atacava a la Guàrdia Civil per a atacar a l'Estat espanyol i per a intentar sembrar el pànic entre tots els espanyols. Els integrants de la Guàrdia Civil, i els membres de la Policia Nacional, eren “la primera línia de defensa del país com el continuen sent hui davant qualsevol acte delictiu”.
La delegada del Govern ha afegit que el Benemèrit cos, que sempre està a l'avantguarda en la defensa dels més vulnerables, es va convertir prompte en objectiu de les accions més violentes del terrorisme que substituïx”el plom i les bombes pel diàleg i la vida en democràcia”.
“Les accions terroristes d'ETA van deixar pel camí una reguera de sang, una llarga llista d'assassinats i un dolor infinit en els familiars de les víctimes”, ha afegit. Viudes, orfes, pares i mares les vides de les quals es van tenyir de negre per sempre i l'amargor del qual va patir també la societat espanyola.
El terrorisme va assassinar a 243 guàrdies civils i va ferir a més de 500. ETA va assassinar a 210 guàrdies civils, 150 policies nacionals, 47 militars i 41 policies locals o autonòmics. “Set d'eixos guàrdies civils eren eren palentins. Hui, els retem homenatge designant amb els seus noms els edificis d'este aquarterament”, ha explicat.
Virgínia Barcones ha assenyalat que la societat no oblida a aquells que van ser assassinats pel mer fet de “protegir la nostra llibertat i democràcia”. Se'ls recorda en molts actes que hi ha de llarg a llarg del país.
“No volem, no podem, no hem d'oblidar als set guàrdies civils palentins assassinats pel terrorisme” ha explicat Barcones, qui ha nomenat dels set guàrdies civils assassinats:
Sergent primer Luciano Mata Corral, de Pobla de Valdivia. Assassinat per la banda terrorista ETA en Les Arenes el 22 d'octubre de 1978. Va deixar viuda i dos fills.
Cap Miguel Gordo García, de Villambrán de Cea. Assassinat per la banda terrorista ETA a Barakaldo l'11 d'abril de 1976. Va deixar viuda i un fill.
Guàrdia Civil Francisco Mota Calvo, de Frechilla. Assassinat per la banda terrorista ETA en Azpeitia el 15 de gener de 1979. Va deixar viuda i dos fills.
Guàrdia Civil Antonio Pastor Martín, de Palència. Assassinat per la banda terrorista ETA a Renteria el 29 de juliol de 1979.
Guàrdia Civil Adrián Dionisio Pastor Martín, de Cillamayor. Assassinat per la banda terrorista ETA en Arechavaleta el 23 de novembre de 1986.
Guàrdia Civil Juan José Catón Vázquez, de Palència. Assassinat per la banda terrorista ETA a Madrid el 25 d'abril de 1986.
Guàrdia Civil retirat Justino Quindós López, d'Ampudia. Assassinat per la banda terrorista ETA en Azkoitia el 28 de juny de 1980. Va deixar viuda i dos fills.
La delegada del Govern ha finalitzat assenyalant que les víctimes del terrorisme han de continuar estant sempre presents en la memòria col·lectiva d'este país. “I els seus familiars han de sentir el nostre suport que serveix també per a deslegitimar qualsevol acte terrorista i l'ús de la violència”, ha subratllat per a afegir que les generacions esdevenidores han de ser conscients del dolor que provoca al terrorisme per a impedir que una situació similar torne a succeir.