08 de juny de 2023.- La Comandància de la Guàrdia Civil de Burgos, amb un acte oficial desenvolupat en l'Aquarterament de l'Avinguda Cantàbria d'esta capital, ha commemorat el 179é. Aniversari de la creació del Cos, que ha estat presidit pel Tinent Coronel cap de la Comandància, Alfonso Martín Fernández al qual ha acompanyat el subdelegat del Govern, Pedro Luis de la Font Fernández.
També ha comptat amb la presència de nombroses autoritats civils, judicials i militars, entre les quals cal destacar el President del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, José Luís Rodríguez Concepción i el General cap de la Divisió Sant Marcial i Representant Institucional de l'Exèrcit de Terra en les Comunitats Autònomes de Castella i Lleó i Cantàbria, Juan Carlos González Díez.
El Tinent Coronel Martín Fernández ha passat revista a la formació i després de saludar a les autoritats convidades ha començat l'acte amb la lectura d'un extracte dels decrets fundacionals del Cos; el primer dictat a 28 de març de 1844 pel Marqués de Peñaflorida i el segon donat a palau a 13 de maig de 1844, pel Ministre de la Guerra, Ramón María Narváez.
Durant l'acte han sigut condecorats 13 Guàrdies Civils -una Oficial, un Sotsoficial, dos Cap 1r i nou Guàrdies-, tots en la categoria de Cruz al Mèrit de la Guàrdia Civil amb distintiu blanc.
En esta data tan assenyalada la Guàrdia Civil ha entregat un diploma a un component del Cos que ha passat a la situació de reserva durant l'últim any, com a reconeixement a la seua dedicació a la Institució i a la seua trajectòria professional.
En nom de tots els homenatjats, la Comandant María Cristina Boo Paradela ha dirigit unes paraules als presents, discurs al qual ha seguit l'al·locució del cap de la Comandància, el Tinent Coronel Martín Fernández.
A continuació, s'ha dut a terme un emotiu acte d'homenatge als Caiguts, després del qual s'ha entonat l'Himne del Cos; com a colofó han desfilat les Unitats presents: Esquadra de Gastadors de la Comandància, Unitat de Música de la Divisió Sant Marcial, Secció d'Honors de la Comandància, guia i unitat canina, esquadra de motoristes del Subsector de Trànsit i del SEPRONA.
Història del Cos
La Guàrdia Civil es va crear el 28 de març de 1844, mitjançant un Reial decret, com un Cos especial de força armada d'infanteria i cavalleria amb la denominació de Guàrdies Civils.
La responsabilitat d'organitzar aquest Cos se li va encomanar al Mariscal de Camp Francisco Javier Girón i Ezpeleta, II Duc de Fumada, que el 20 d'abril va presentar un informe sobre l'organització del Cos que va provocar la derogació immediata del primer Reial decret, que ni tan sols va arribar a entrar en vigor, i la publicació d'un nou el 13 de maig de 1844, sent aquesta data la que històricament es commemora.
La nostra història és molt prolixa des de la seua fundació; inicialment va estar composta per 14 terços integrats al seu torn per 39 companyies d'infanteria i 9 esquadrons de cavalleria i la seua primera plantilla, per 14 caps, 232 oficials i 5.769 de tropa.
L'1 de setembre de 1844, dia de la designació del Duc de Fumada com a primer Inspector General de la Guàrdia Civil, va tindre lloc la presentació oficial del Cos amb una parada militar davant les autoritats on 1.870 guàrdies van desfilar organitzats en les seues companyies i esquadrons fent gala de marcialitat i mostrant una nova uniformitat en la qual era nota distintiva un original barret de tres pics d'origen francés: ‘el tricorni’, que amb el temps es convertiria en un dels símbols representatius de la Guàrdia Civil i del nostre país.
Després d'aprovar-se els reglaments militars i de serveis, el 20 de desembre de 1845 es va aprovar la Cartilla del Guàrdia Civil, definit com l'autèntic codi moral del Cos, els preceptes del qual continuen vigents hui dia.
Destacant-se en el compliment diari del seu deure, d'ajuda i salvaguarda al ciutadà, li va ser concedit el 4 d'octubre de 1929 el títol de Benemèrita, tractament perpetuat amb el pas dels anys i que ha forjat el caràcter de l'Institut.
Amb la finalitat de prestar un millor servei a la societat espanyola, al llarg de la seua dilatada història, la Guàrdia Civil ha creat noves especialitats per a cobrir de la forma més eficaç les competències que li han sigut assignades, sempre concorde als temps viscuts.
La Guàrdia Civil hui
La Guàrdia Civil, com a element vertebrador de l'Estat, és present en totes les comunitats autònomes, Ceuta i Melilla; desenvolupa funcions de seguretat pública en més del 80% del territori nacional i en la mar territorial. Disposa de més de 2.250 unitats, de les quals 2.015 són punts d'atenció al ciutadà.
La Guàrdia Civil, policia integral, a més d'exercir funcions de seguretat ciutadana i d'ordre públic, lluita contra el terrorisme, crim organitzat i delinqüència general, ha de vetlar pel control de les armes i explosius, el Resguard Fiscal de l'Estat, el trànsit interurbà -excepte en aquelles Comunitats Autònomes que el tinguen assumit-, la custòdia de les vies de comunicació, ports i aeroports i la protecció de la naturalesa.
Treballa per terra i aigües continentals, mar, aire i el ciberespai i per a això compta amb nombroses unitats especialitzades per a l'acompliment de totes les missions que el Cos té adjudicades: Seguretat Ciutadana, Agrupació de Trànsit, Protecció de la Naturalesa, Servei Aeri, Servei Cinològic, Servei Eqüestre, Desactivació d'Explosius i Defensa Nuclear, Radiològica, Biològica i Química (NRBQ), Servei Marítim, Activitats Subaqüàtiques, Subsòl, Servei de Muntanya, Servei Fiscal, Intervenció d'Armes, així com Unitats de Recerca (Servei d'Informació i Policia Judicial) i Unitats especials d'Intervenció (UEI, GAR i GRS), entre altres.
En l'actualitat, la Guàrdia Civil també és present a l'estranger, desplegada en les diferents missions internacionals en les quals participa, en labors d'assessorament i col·laboració amb policies d'altres països.