La delegada del Govern a Cantàbria, Eugenia Gómez de Diego, ha anunciat este dimarts la declaració del Carnestoltes de Santoña com a Festa d'Interés Turístic Nacional, un reconeixement atorgat per la Secretaria d'Estat de Turisme per la seua “singularitat, arrelament i valor cultural”. Així li ho ha traslladat este matí a l'alcalde del municipi, Jesús Gullart, i a la regidora de Turisme, Sara Lagarma, durant una reunió celebrada en la seu de la Delegació.
“És una gran satisfacció poder donar esta notícia”, ha assenyalat Gómez de Diego, qui ha destacat que es tracta d'una “festa amb tant d'arrelament” que “els santoñeses i santoñesas han mantingut visca des dels seus inicis”. La delegada ha subratllat la importància del Judici en el Fons de la Mar, la “qualitat de les murgues” i “la bellesa de les disfresses” com a elements diferencials del carnestoltes santoñes.
Segons ha destacat Gómez de Diego, esta declaració “és un impuls més per a Santoña i per al turisme de Cantàbria”.
Per part seua, l'alcalde ha celebrat la declaració com “una fita” que “premia la història i la cultura d'un poble bolcat amb el seu carnestoltes”, un esdeveniment que, ha recordat, constituïx “una dels nostres senyals d'identitat”. Gullart ha agraït el treball coordinat entre l'Ajuntament, les penyes, associacions el Govern de Cantàbria i el Govern central, i ha definit la distinció com “el reflex del sentir de tot un poble”.
Sisena celebració reconeguda
Segons ha detallat el Ministeri de Turisme, el Carnestoltes de Santoña es converteix en la sisena celebració càntabra reconeguda amb esta distinció a nivell nacional i se suma així a la Vijanera (Silió), l'Acte Sacramental i Cavalcada de Reyes (Santillana del Mar), La passió vivent (Castro Urdiales), la Batalla de Flores (Laredo) i la Festa de l'Orujo (Potes). A més, les Guerres Càntabres que se celebren en Els Corrals de Buelna estan declarades Festa d'Interés Turístic Internacional.
La Secretaria d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez Grau, ha assenyalat que “la història del Carnestoltes de Santoña demostra que és una celebració vibrant, que ha superat desafiaments històrics gràcies als seus veïns, per a convertir-se en un esdeveniment de gran importància cultural”, destacant també la seua dimensió turística en atraure cada any a milers de visitants per l'originalitat de les seues celebracions, la qualitat de les seues murgues, la bellesa de les seues disfresses i l'ambient festiu que inunda el municipi.
El reconeixement del carnestoltes de Santoña posa en valor la resiliència de la comunitat, que va mantindre visca la tradició fins i tot durant els períodes de prohibició durant la dictadura franquista. La festa va ser recuperada oficialment en 1981 pel moviment veïnal local.
Història del Carnestoltes de Santoña
El Carnestoltes de Santoña es va celebrar per primera vegada en 1864. Malgrat enfrontar a períodes de prohibició durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, la tradició es va mantindre visca gràcies a la perseverança dels seus veïns, els qui van trobar maneres de continuar celebrant. La recuperació del Carnestoltes en 1981 va ser una fita en la història de Santoña, impulsada pel moviment associatiu de les penyes locals.
L'originalitat del Carnestoltes de Santoña es manifesta en el Judici en el Fons de la Mar, una representació teatral única que fusiona la tradició marinera amb la creativitat i l'humor. Les murgues, amb la seua sàtira i la seua crítica social, són un altre element clau que fomenta la participació ciutadana i l'expressió artística. El Carnestoltes s'estén per més d'un mes, oferint una àmplia gamma d'activitats per a tots els públics.
Amb la declaració del Carnestoltes de Santoña ascendeixen a 160 el nombre de Festes d'Interés Turístic Nacional a Espanya.