La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat hui que l'Estat assumirà 83.252 milions d'euros de deute de les Comunitats Autònomes. Es tracta d'una mesura sense precedents que beneficia a totes les comunitats del règim comú, independentment que hagen contret deute amb el FLA o un altre mecanisme de finançament extraordinari de l'Estat.
En el cas de Cantàbria, la condonació del deute per part de l'Estat aconsegueix els 809 milions d'euros. Això suposa reduir el deute càntabre en un 24% respecte al tancament registrat en 2023.
L'objectiu d'esta proposta, que ha sigut remesa hui mateix a les Comunitats Autònomes per al seu debat en el Consell de Política Fiscal i Financera del dimecres, és corregir el sobreendeudamiento al qual es van veure abocades les administracions autonòmiques durant la crisi financera que contrasta amb el suport que han rebut durant el Govern de Pedro Sánchez per a afrontar la crisi sanitària derivada de la pandèmia o els efectes de la guerra a Ucraïna.
“Amb menys deute hi ha més Estat de Benestar”, ha assenyalat Montero en explicar que, gràcies a esta mesura del Govern, les CCAA veuran reduït de manera significativa el seu passiu i estaran en millor posició per a reforçar serveis públics com la sanitat, l'educació o la dependència.
Així mateix, la titular d'Hisenda ha ressaltat que esta actuació inèdita permet a les comunitats guanyar autonomia financera i poder eixir als mercats en millors condicions.
La vicepresidenta primera ha destacat que la condonació de part del deute autonòmic és coherent amb la política de suport a les CCAA que el Govern progressista ha brindat des del primer dia per a garantir els recursos suficients a les comunitats per a prestar serveis públics de qualitat en contextos molt complexos com una pandèmia o l'impacte de la guerra d'Ucraïna.
4.502 milions més per a Cantàbria
Eixa política de suport a les CCAA és la que ha permés que, en els set anys de Govern de Pedro Sánchez, la comunitat de Cantàbria reba, excloent els fons europeus, 4.502 milions més de recursos que en els set anys de Mariano Rajoy. De fet, entre les mesures adoptades es troben els 345 milions de fons COVID transferits per l'Estat a Cantàbria, o els 146 milions de les liquidacions negatives de 2020 de Cantàbria que l'Estat va assumir, entre altres actuacions.
Metodologia per a la condonació
La condonació de part del deute autonòmic és un pas més en eixa direcció d'enfortiment de l'Estat de les autonomies, que a més complix l'acord d'investidura aconseguit amb ERC i permetrà a totes les comunitats de règim comú alliberar recursos del pagament del deute per a destinar-los a serveis públics en benefici de tots els ciutadans.
La ministra d'Hisenda ha explicat que l'assumpció del deute autonòmic part de la premissa de reconéixer que la resposta que es va donar en l'anterior crisi financera per part del Govern central no va ser adequada, la qual cosa va suposar una forta deterioració dels comptes de les Comunitats Autònomes. De fet, es van veure obligades a sobreendeudarse a través de mecanismes com el FLA i, a més, a sotmetre's a fortes restriccions financeres.
La metodologia parteix, precisament, del càlcul del sobreendeudamiento. Així, es compara el creixement del deute autonòmic durant la crisi financera, és a dir, entre el 31 de desembre de 2009 i el 31 de desembre de 2013 amb el creixement del passiu autonòmic durant el període de la pandèmia i el major impacte de la guerra d'Ucraïna, és a dir, del 31 de desembre de 2019 fins al 31 de desembre de 2023. En el primer període, el deute va augmentar en 109.582 milions i, en el segon, en només 29.272 milions, la qual cosa reflecteix el suport que han rebut de l'Estat.
El diferencial aconsegueix els 80.310 milions d'euros i aqueixa la quantia inicial a condonar. El següent pas és fixar el repartiment entre Comunitats Autònomes. Per a això, la metodologia es divideix en tres fases:
- Fase 1. El gruix del repartiment de la condonació es realitza a través del criteri de població ajustada. De fet, el 75% del sobreendeudamiento detectat de 80.310 milions es realitza en funció del pes de la mitjana de la població ajustada de cada comunitat entre 2010 i 2022. Per a Cantàbria esta distribució aconsegueix els 809 milions d'euros de condonació, el 24% del seu deute, un percentatge per damunt de la mitjana del 19,3% del conjunt de CCAA.
- Fase 2. L'objectiu és que cap Comunitat Autònoma quede per davall de la mitjana de condonació per població ajustada. Per tant, s'eleva la condonació d'aquelles comunitats per davall de la mitjana per a garantir que almenys tinguen un 19,3% de condonació de deute. Cantàbria no es veu afectada en esta fase perquè se situa per damunt de la mitjana.
- Fase 3. Es realitzen dos ajustos addicionals. En el primer, s'identifica a la comunitat autònoma que amb la metodologia seguida fins ara presenta una major condonació per habitant ajustat, que és la Comunitat Valenciana amb 2.284 euros. I, a continuació, es fixa una condonació addicional fins a aconseguir eixe mateix nivell per a les comunitats autònomes que han tingut durant el període 2010-2022 un finançament homogeni per habitant ajustat inferior a la mitjana.
En segon lloc, es fixa també una compensació addicional per a aquelles comunitats que hagen exercit a l'alça les seues competències normatives en l'IRPF.
En el cas de Cantàbria tampoc seria necessari efectuar cap ajust.
Els ajustos d'estes fases tenen com a objectiu intentar compensar i igualar a les comunitats en dues ràtios que són susceptibles de generar comparacions, com són el de deute condonat sobre el total i deute condonat per habitant. D'esta manera, l'import total de la condonació per a Cantàbria se situa en els 809 milions d'euros.
“Es tracta d'un esforç sense precedents que beneficia a totes les comunitats de règim comú, tinguen o no deute amb l'Estat”, ha assenyalat Montero. La vicepresidenta primera ha emplaçat a totes les comunitats a tindre un debat constructiu i en positiu sobre esta mesura en el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera. “Crec que seria difícil d'entendre per als ciutadans rebutjar una cosa així”, ha sentenciat Montero