El president del Govern, Pedro Sánchez, ha presidit este dilluns a Madrid l'acte commemoratiu del 'Dia de Record i Homenatge a totes les víctimes del colp militar, la Guerra i la Dictadura', en el qual s'ha rendit un homenatge a una vintena de personalitats, entre elles, Consuelo Berges, destacada figura del feminisme i els drets civils nascuda en Ucieda, Cantàbria.
En l'esdeveniment, celebrat a l'Auditori Nacional de la Música, ha participat també la delegada del Govern a Cantàbria, Eugenia Gómez de Diego, qui ha reivindicat "la importància de preservar la memòria de dones com Consuelo Berges, exemple de fortalesa, valentia i independència en un context d'enorme adversitat". Gómez de Diego ha subratllat el llegat de Berges com a traductora, periodista, escriptora i defensora de la igualtat, així com el seu paper en la lluita pel vot femení, alineada amb figures com Clara Campoamor.
Consol Berges (Ucieda, 1899) va ser una dona de conviccions fermes i una inquietud intel·lectual que va marcar la seua trajectòria. En les seues col·laboracions en premsa i revistes, va defensar idees llibertàries i drets fonamentals en un temps de profundes desigualtats. Membre de la Lògia maçònica d'Adopció Amor de Madrid des de 1931, va dedicar part de la seua vida a la consecució de la igualtat de drets entre homes i dones, un compromís que es va sumar al seu activisme polític i social.
L'homenatge, que va incloure el reconeixement a una vintena de personalitats, forma part de les iniciatives del Govern per a recuperar i dignificar la memòria de les víctimes del franquisme, en línia amb la Llei de Memòria Democràtica.
Durant aquest, el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar que l'Executiu impulsarà, al llarg de 2025, la commemoració dels 50 anys de llibertat a Espanya, en complir-se l'any vinent cinc dècades de la mort del dictador Francisco Franco i l'inici de la Transició Espanyola.
50 anys de llibertat
Sota la denominació ‘Espanya en llibertat’ tindrà lloc esta commemoració amb un “únic objectiu” que és “posar en valor la gran transformació reeixida en este mig segle de democràcia, i homenatjar a totes les persones i col·lectius que l'han feta possible” -va explicar el president-. Un temps en el qual el nostre país va passar de “ser una dictadura, pobra i aïllada, a una de les democràcies més plenes del món. Una economia moderna, oberta i sostenible, una societat tolerant i inclusiva, i una potència internacional, compromesa amb el multilateralisme, l'europeïsme i la pau”.
La commemoració es traduirà en “més d'un centenar d'activitats culturals i esdeveniments de diversa índole que inundaran els nostres carrers, escoles, universitats i museus, a partir del 8 de gener”.