Els Centres de Vacunació Internacional (CVI) d'Andalusia han atés en el primer semestre de l'any a un total de 12.995 viatgers, una xifra que va acostant-se a les xifres prepandemia de 2019, quan es van comptabilitzar 15.961 persones de gener a juny, i un creixement del 44% dels usuaris d'estos centres respecte a 2022, quan se sumaven de gener a juny 3.252 sol·licitants d'informació prèvia als seus desplaçaments a altres països per motius d'oci.
A Andalusia, les províncies d'Almeria, Cadis, Huelva, Màlaga, Sevilla i el municipi gadità d'Algesires compten amb CVIs depenents de l'Administració General de l'Estat, al qual se suma un gestionat per la comunitat autònoma a l'Hospital Verge de les Neus. Tots ells faciliten informació personalitzada i recomanacions de vacunació, per al que disposen d'un sistema de cita prèvia que evita esperes i fan possible una millor atenció sanitària.
El personal adscrit al CVI, a més de realitzar actuacions de consells sanitaris i prescripció de vacunes en els viatges internacionals, és responsable del Control Higiènic Sanitari en el trànsit internacional de viatgers i mitjans de transport internacional.
Com ja va ocórrer en l'estiu de 2022, el perfil del viatger que visita estos centres és el que es desplaça per motius de turisme, si bé, igual que va ocórrer l'any passat, s'observa un continu increment d'una mena de turisme solidari, especialment entre joves de 18 a 25 anys que es desplacen a llocs remots d'especial risc. És el cas de destinacions de la franja subsahariana com el Senegal, Mali o Uganda.
Este tipus de viatger requereix una avaluació de riscos molt acurada, ja que es tracta d'estades de mitjana o llarga duració –més de quatre setmanes-- a llocs d'escassos serveis i condicions sanitàries, que exigeixen recomanacions especials i administració de vacunes enfront de malalties poc freqüents com el Còlera, la Pòlio, la Meningitis o la Ràbia.
Quant a les destinacions preferides, entre els turistes que s'assessoren en els Centres de Vacunació Internacional d'Andalusia es troben països de l'Àfrica Subsahariana, en concret Kenya i Tanzània, a més del típic associat al turisme mochilero d'Àsia, com Tailàndia, Vietnam o l'Índia.