- El ministre de Política Territorial i Funció Pública insisteix en la seva primera compareixença en la Cambra Alta en la voluntat de cooperar i aconseguir pactes i ofereix a tots els grups parlamentaris i a les administracions una “oferta permanent” de diàleg
- Ha destacat la necessitat d'impulsar una reforma de la legislació en l'àmbit local, que implica “revertir la retallada de competències que va portar amb si la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL)” i incloure l'Estatut Bàsic dels Municipis de Menor Població
- També s'ha referit a la necessitat de dotar a l'autonomia local amb recursos econòmics “suficients, adequats i sostinguts en el temps per a exercir les competències que els són pròpies”
- “Els treballs per a buscar solucions a l'excessiva temporalitat ja estan en marxa”
El ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, ha manifestat aquest matí, en la seva primera compareixença en la Comissió d'Entitats Locals del Senat, la seva voluntat d'impulsar el municipalisme com “un dels eixos fonamentals” d'actuació del Ministeri.
El ministre ha insistit que el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública és “el ministeri de la cooperació i els pactes” i ha reiterat la “oferta permanent de diàleg” del Govern a tots els grups parlamentaris i a les Administracions, “amb independència del color polític dels seus Governs”.
Iceta ha defensat que “les tècniques federals de cooperació són la millor guia per a solucionar els problemes”. En aquest sentit, ha assegurat que “existeix marge de millora per a aprofundir en el seu desenvolupament”.
El ministre ha defensat el “paper determinant” dels governs locals en la modernització i progrés del país, des de la seva constitució: “Són instruments per a la igualtat, per a la prestació de serveis i la garantia de drets. Han tingut i tenen un rol essencial per a la cohesió social i territorial”.
Durant la crisi sanitària, ha insistit, s'ha posat en relleu el seu “paper protagonista, com a administració més pròxima a la ciutadania i essencial per a la gestió adequada de la pandèmia sense deixar a ningú enrere”. Per això, ha apostat per “el reconeixement institucional que es mereixen” i afavorir “un impuls polític decidit” perquè puguin fer front als desafiaments presents i futurs.
El ministre ha explicat que el projecte municipalista del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública es reflecteix en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Així, el Ministeri invertirà 1.000 milions d'euros en el component 11 del Pla de Govern -Modernització de les Administracions Públiques- que té per objectiu impulsar mesures de transformació digital i modernització de les Comunitats Autònomes i Entitats Locals. Aquestes jugaran un paper clau en la gestió dels fons. En l'àmbit local, suposaran l'execució de 391,4 milions d'euros en tres anys, gairebé un 40% del total.
Les reformes, ha prosseguit, també persegueixen reforçar la cooperació entre totes les administracions, prestant “especial atenció” als Ajuntaments. El ministre ha subratllat el paper de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) com “la referència en l'àmbit municipal” per al Govern.
Així, ha destacat que els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del Ministeri per a enguany recullen un increment d'un 5% en la subvenció a la FEMP. També ha destacat que la participació de la FEMP és cada vegada més freqüent en les Conferències Sectorials. “És indubtable que se li està donant un clar impuls polític i aquest és el camí que continuarem”, ha insistit.
Además, el ministro ha destacado la necesidad de impulsar una reforma de la legislación en el ámbito local, que implica “revertir el recorte de competencias que trajo consigo la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (LRSAL)” e incluir el Estatuto Básico de los Municipios de Menor Población.
L'objectiu, ha justificat, és garantir que les entitats locals estiguin investides de competències efectives que els permetin “donar resposta des de la proximitat a les necessitats de la població i aconseguir municipis més inclusius i equitatius”.
Estatut Bàsic dels Municipis de menor població
D'altra banda, Iceta ha defensat la “singularitat pròpia” dels municipis de menor població, la qual cosa “obliga al fet que disposin d'una normativa adaptada a la seva realitat específica”. Segons ha explicat, es tracta de donar-los “més facilitats per a exercir les seves funcions”, en el marc de l'Estratègia davant el repte demogràfic.
En aquest sentit, considera que ha de ser possible la cooperació i el suport dels municipis amb més recursos i de les Comunitats Autònomes a les quals pertanyen “sense que això suposi una pèrdua competencial” i al mateix temps es garanteixi “la qualitat democràtica i dels serveis públics”.
Per a això, ha explicat, l'Estatut abordarà el foment de les agrupacions de personal amb seu administrativa comuna per a prestar serveis a diversos municipis. En la pràctica això significaria que diferents municipis podrien compartir llocs com els de Secretari o Arquitecte Municipal.
A més, els petits municipis tindran a la seva disposició mecanismes d'assistència per part d'altres Administracions Públiques. Les Comunitats Autònomes o les Diputacions podrien assumir, per exemple, la gestió ordinària dels serveis públics municipals amb el previ consentiment d'aquests municipis.
Els Ajuntaments també podran encarregar la selecció de personal a les Diputacions. Els funcionaris així seleccionats podran moure's entre tots els Ajuntaments que participin en aquest sistema.
Dotació econòmica
D'altra banda, s'ha referit a la necessitat de dotar a l'autonomia local amb recursos econòmics “suficients, adequats i sostinguts en el temps per a exercir les competències que els són pròpies”.
Si bé és competència del Ministeri d'Hisenda, Iceta s'ha referit a la decisió del Govern de suspendre l'aplicació de les regles fiscals en 2020 i 2021 com a mesura extraordinària. Això permet als Ajuntaments utilitzar els seus romanents de tresoreria per a col·laborar en la reconstrucció econòmica i social davant la crisi socioeconòmica generada per la COVID-19, la qual cosa significa alliberar prop de 15.000 milions d'euros.
També ha defensat que els PGE per a 2021 doten a les Entitats Locals amb recursos un 9,7% superiors als de l'anterior exercici. A més d'incrementar la seva participació en els Ingressos de l'Estat en un 3%, els ajuntaments disposaran de 1.852 milions d'euros en transferències per a finançar polítiques de despesa. A més, ha apostat la reforma del sistema de finançament local, “en paral·lel a la del finançament autonòmic”.
D'altra banda, ha informat dels parlamentaris que la pròxima convocatòria de la Comissió Nacional d'Administració Local se celebrarà per primera vegada al Senat. “Amb això volem donar a aquesta Cambra la importància que mereix en l'arquitectura institucional com a fòrum per a propiciar acords entre nivells territorials, en justa correspondència amb el seu caràcter de Cambra de representació territorial”.
El valor del públic
Entre els principals valors que marcaran el treball del Ministeri, Iceta ha posat en relleu els serveis públics, la importància dels quals, ha insistit, ha posat de manifest l'emergència sanitària: “A l'hora de la veritat, l'única cosa que ens separa del desastre és el públic”.
El ministre ha subratllat la importància de les treballadores i treballadors de les administracions públiques, “que han demostrat amb la seva labor compromesa més enllà de les seves obligacions per què és necessari comptar amb uns serveis públics prou dotats i eficaços”.
Iceta se ha comprometido a reducir “drásticamente” la “elevada” temporalidad de la función pública, también en la Administración Local: “Nuestro compromiso es trabajar por conseguir una tasa de temporalidad inferior al 8% en el conjunto de las Administraciones Públicas”.
En este sentido, ha recordado que el pasado 25 de marzo se reunió la Comisión de Coordinación del Empleo Público, en la que se abordó la reforma del Artículo 10 del Texto Refundido del Estatuto Básico del Empleado Público. “Los trabajos para buscar soluciones a la excesiva temporalidad ya están en marcha”, ha insistido.