- El ministre de Política Territorial i Funció Pública s'ha compromès a “reduir dràsticament” la temporalitat en l'ocupació pública
- El Ministeri treballa en un Pla de Captació del Talent i en un Pla Estratègic de Reforma del model d'accés a l'ocupació pública, que tingui més en compte la capacitat i l'aptitud
- S'elaborarà un projecte de llei d'Avaluació per a institucionalitzar la pràctica de l'avaluació de les polítiques públiques
- El ministre ha destacat la cooperació i la coordinació com a instruments de treball amb Ajuntaments, CCAA, Ciutats Autònomes i el Govern d'Espanya
- Iceta s'ha compromès a portar “com més aviat millor” al Congrés l'Estatut Bàsic del Municipi de Menor Població que “garantirà una prestació de serveis públics de qualitat a la ciutadania, independentment del lloc de residència”
- Ha insistit que vol estar al capdavant del Ministeri dels pactes. En set setmanes en el càrrec, el ministre ha signat 13 acords que han evitat portar al Tribunal Constitucional conflictes de competències
Madrid, 18 de març de 2021.- El ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, ha anunciat aquesta tarda que el mes vinent de juny es publicarà l'Oferta Pública d'Ús d'enguany.
El ministre ha comparegut per primera vegada en la Comissió de Política Territorial i Funció Pública del Congrés, on ha desgranat el full de ruta del seu mandat, “compromès amb el diàleg en el sentit més ampli”.
Segons ha explicat, la guia de les seves polítiques és el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que inclou la Modernització de les Administracions Públiques, dotada amb 4.000 milions d'euros, 1.000 dels quals els invertirà el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública. D'aquests 1.000 milions, 970 seran gestionats directament per les CCAA i les EELL i 30 milions el propi ministeri.
Iceta ha agraït la labor que duen a terme els “servidors públics” i ha subratllat el compromís del Govern i del President: “El meu propòsit serà fer valer aquest compromís i tractar de millorar les seves condicions de treball, consolidar les seves ocupacions i incrementar la seva valoració ciutadana”.
Reduir la temporalitat
El ministre s'ha compromès a “reduir dràsticament” la temporalitat en l'ocupació. També ha recordat que els Pressupostos Generals de l'Estat per a 2021 han elevat per primera vegada la taxa de reposició fins al 100%, arribant en determinats àmbits i circumstàncies al 115%.
Segons ha assegurat, continuarà dialogant amb les CCAA (amb majors ràtios de temporalitat), la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i les organitzacions sindicals perquè “les persones que exerceixen un treball estructural en l'Administració el facin des d'una plaça fixa”.
Entre les mesures per a aconseguir-ho, figura la reforma de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, per a establir l'obligatorietat que les administracions públiques cobreixin les places que ocupen persones sense contracte fix.
També ha anunciat que s'està treballant per a regular una nova ampliació dels processos d'estabilització. “Observem que s'estan desenvolupant de manera més lenta de l'inicialment previst”.
A més, ha apostat per promoure l'estabilització amb caràcter fix del personal interí que realitza de manera permanent funcions de tipus estructural, “des del respecte als principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés a la funció pública”.
Rejovenir les plantilles
El ministre també ha assenyalat com un altre dels reptes pendents reduir l'edat mitjana de les plantilles públiques (52 anys, enfront dels 42,5 anys en el sector privat).
En aquest sentit, ha anunciat que s'està treballant en l'elaboració d'un Pla de Captació del Talent i en un Pla Estratègic de Reforma del model d'accés a l'ocupació pública, que tingui més en compte la capacitat i l'aptitud i menys l'habilitat memorística, com ocorre en molts països del nostre entorn.
Iceta també ha destacat que la futura llei de Funció Pública, l'esborrany de la qual s'està elaborant, “establirà les bases d'una reforma integral, profunda i ambiciosa del règim de l'ocupació pública en l'Administració General de l'Estat”.
Rendició de comptes
D'altra banda, el ministre ha recordat que la Modernització de les Administracions Públiques també suposa institucionalitzar l'avaluació de les polítiques públiques des d'una perspectiva integral. Segons ha explicat, s'està treballant a impulsar la creació d'un Sistema Públic d'Avaluació de Polítiques Públiques en les Administracions. Iceta també ha anunciat que el Govern elaborarà un projecte de llei d'Avaluació.
L'impuls de la governança i la transparència en l'actuació de l'administració pública és un altre dels compromisos que ha manifestat el ministre, tal com recull l'IV Pla de Govern Obert. El ministre confia enviar al Consell de Ministres el Reglament de desenvolupament de la Llei de Transparència en aquest primer semestre.
També s'ha compromès a reformar la normativa bàsica estatal en matèria d'incompatibilitats. D'aquesta manera, “es regularan de forma més efectiva les condicions de compatibilitat amb l'activitat privada, es delimitaran adequadament les activitats exceptuades i es contemplarà, entre altres aspectes, un sistema d'incompatibilitats al cessament per al personal directiu”, ha explicat.
Reactivar el govern local
Iceta ha destacat que l'últim gran eix de les reformes incloses en el Pla de Transformació, Recuperació i Resiliència contempla reforçar la cooperació entre els diferents nivells de l'administració.
El ministre s'ha compromès a portar al Congrés “com més aviat millor” l'Estatut Bàsic del Municipi de Menor Població. “Volem donar als petits municipis més facilitats per a exercir les seves funcions”, ha explicat. Aquest Estatut pretén garantir una prestació de serveis públics de qualitat a la ciutadania, independentment del lloc de residència.
També s'ha referit a la necessitat de “reactivar el govern local amb més competències, dotar-lo de més mecanismes de finançament local i més llibertat de moviments”. En aquest sentit, el ministre ha apostat per “revertir la retallada de competències” que va suposar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, aprovada en 2013.
La coordinació amb les entitats locals també passa, ha explicat, perquè la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) sigui un “soci preferent”.
Cooperació més sòlida
Iceta ha detallado cómo la gestión de la crisis sanitaria “ha demostrado que la coordinación es un instrumento de escucha y un mecanismo de trabajo para los planes ministeriales”.
El ministre ha posat com a exemple la labor de les Delegacions del Govern, “ajudant a Governs autonòmics i locals” en l'aplicació i gestió de les decisions que s'han anat prenent en els Estats d'Alarma. També ha defensat el “paper protagonista” de l'Estat de les Autonomies en la construcció de l'Estat de Benestar i ha assenyalat com a prioritari l'impuls al municipalisme.
El Ministeri dels pactes
Iceta ha defensat el federalisme, que ha definit com a “unió i llibertat, una filosofia política basada en la fraternitat”.
El ministre també ha subratllat el compromís del Govern amb el ple desenvolupament de les competències autonòmiques i estatuts d'autonomia, “treballem dia a dia amb els diferents governs autonòmics per a avançar en els processos de transferències”. En aquest sentit, ha destacat que s'està finalitzant la negociació del traspàs de la gestió d'institucions penitenciàries amb el País Basc i es negocien nous traspassos de serveis i funcions amb Navarra, Andalusia i Castella-la Manxa, a més d'estudiar la petició de noves transferències a Galícia.
“Junts som més forts”, ha insistit Iceta, que ha mostrat la seva voluntat d'aconseguir una disminució de la conflictivitat entre administracions. “Aquest vol ser el Ministeri dels pactes”, ha insistit. Com a exemple, ha destacat que en les set setmanes que porta en el càrrec, ha signat 13 acords que han evitat portar al Tribunal Constitucional conflictes de competències. “Resolem molts més conflictes dels que finalment cal portar al tribunal Constitucional”, ha conclòs.