Saragossa.- El Govern d'Espanya s'ha reunit aquest matí en la seu de la seva Delegació a Saragossa amb les 18 entitats que col·laboren a Aragó amb l'el procés de regularització extraordinària de persones migrants. La trobada ha servit per a avaluar el primer mes de procés, detectar incidències i recollir propostes per a agilitar i millorar la tramitació. Les organitzacions participants han coincidit a destacar el bon ritme de la iniciativa i han assenyalat que la difusió de faules i la falta de col·laboració inicial d'alguns ajuntaments han estat les principals dificultats detectades durant aquestes primeres setmanes.
El delegat del Govern d'Espanya a Aragó, Fernando Beltrán, ha agraït el “formidable treball” de les entitats inscrites en el registre informant, resolent dubtes i ajudant amb la tramitació als qui s'acosten a elles. A Aragó, s'espera que pugui beneficiar-se fins a 17.000 persones -500.000 a Espanya-. “Són persones que ja estan treballant i vivint amb nosaltres i el que volen és tenir una vida digna. Volem donar-los drets i, per descomptat, ells són conscients que han de ser complidors de les seves obligacions”, ha explicat el delegat.
Les entitats han defensat que aquesta regularització -que es desenvolupa amb normalitat- és “justa, necessària i beneficiosa”, especialment en un context marcat per la falta de mà d'obra i el descens de la natalitat. A més, han confirmat que estan començant a rebre les primeres resolucions provisionals.
Durant la reunió, les organitzacions han alertat que les faules i la desinformació són uns dels principals esculls d'aquest procés, dificulten la labor de les entitats i provoquen preocupació en les persones migrants. “La principal demanda que estem rebent és acompanyament i informació perquè moltes persones s'han vist afectades per les faules. Aquest procés retornarà la dignitat a totes aquestes persones que ja estan treballant aquí i que, per diferents faules, creuen que això pot portar-los més conseqüències negatives que positives, quan ocorre el contrari”, ha indicat Scarleth Castillo, de l'Associació Nicaragua Lliure i el sindicat Osta.
Per part seva, Fernando Beltrán ha recordat alguns de les principals faules difoses sobre aquesta regularització, com que les persones beneficiàries obtindrien automàticament la nacionalitat espanyola, tindrien lliure circulació per tota Europa, es generaria un efecte anomenada o col·lapsarien els serveis públics. “Cap d'aquestes afirmacions és certa. Parlem de permisos de residència i treball vàlids únicament a Espanya i dirigits a persones que ja acrediten una estada prèvia al país”, ha subratllat.
El delegat també ha defensat l'impacte positiu d'anteriors processos de regularització. Segons ha explicat, en l'última regularització realitzada a Espanya cada persona regularitzada va aportar una mitjana de 4.400 euros anuals a les arques públiques. “Això enforteix la Seguretat Social i el sistema de pensions i, a més, estem parlant de persones que, en termes generals, no generen un increment significatiu de la despesa sanitària o social”, ha afirmat.
Quant als perfils de sol·licitants, són molt variats. Carlos Vela, d'ACCEM, ha explicat que, en el seu cas, la prioritat ha estat per als sol·licitants d'asil que ja estaven en els seus programes. “En aquests casos, no necessiten el certificat de vulnerabilitat per haver estat sol·licitants de protecció internacional. També estan acostant-se exusuarios”, ha detallat.
La Delegació del Govern d'Espanya ha recollit els dubtes tècnics de les entitats per a traslladar-los una resposta. A la reunió celebrada en la sala d'actes de la Delegació del Govern d'Espanya a Aragó han assistit CEPAIM, ACCEM, APIP-ACAM, Creu Roja Aragó, Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paúl, Fundació Cruz Blanca, YMCA, Fundació Ezequiel Moreno, Fundació Federico Ozanam, Associació Juvenil Col·lectiu Sahrauí LEFRIG, Associació Nicaragua Lliure-Osta, SOS Refugiats Europa, Fundació El Tramvia, Associació Veïnal Lanuza Casc Vell, Càritas Diocesana de Saragossa, FABZ, ARAPAZ, Associació Cultural Alt Xaló.
