El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha presentat avui, en el Congrés dels Diputats i dins de la programació de la commemoració ‘Espanya en llibertat.50 anys’, el catàleg de l'exposició ‘L'art en la lluita per la llibertat. Celebrant la Constitució espanyola 28.11.24-21.03.25’, organitzada pel Congrés dels Diputats, i els ministeris de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, i de Política Territorial i Memòria Democràtica.
Com ha assenyalat Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, es tracta d'un “complet recorregut, en forma d'obres pictòriques, escultures, retallades de premsa i cartells, per la nostra Constitució; i també per aquella Espanya que es despullava de la por i mirava amb esperança al futur. Un futur d'esperança que s'havia llaurat amb enormes sacrificis, sobretot, de la ciutadania del nostre país, veritable motor del canvi”.
El ministre ha volgut subratllar, a més, que “l'art, en la seva clandestinitat i marginalitat, es va convertir en un vehicle de resistència, en una eina de lluita enfront del règim franquista”.
“Avui reivindiquem no sols el text de la Constitució, sinó l'esperit democràtic que va abonar el seu naixement i que es plasma en cada traç de les obres que componen aquesta mostra”, ha agregat Torres en la presentació, en la qual també han participat Francina Armengol, presidenta del Congrés dels Diputats, i Isabel García, comissària de l'exposició.
El catàleg presentat avui recull una reproducció de les 38 obres exposades, que van des del Mai 1968, de Joan Rabascall, creat en 1968, fins a l'Art for modern architecture, Coup d'état attempt by Tejero (24.02.1981), de Marine Hugonnier, creat en 2011. És, per tant, i com la pròpia exposició, un recorregut per gairebé 50 anys d'art contemporani espanyol. Segons han assenyalat els comissaris de la mostra, la ja esmentada Isabel García i Javier Pérez, “només una mirada com l'artística podia oferir una idea més o menys aproximada d'aquest temps de la societat espanyola”.
D'aquesta manera, ‘L'art en la lluita per la llibertat’ té per objectiu que el públic faci seva aquesta mateixa idea central de llibertat que emana de l'art; dividint la mostra en tres grans blocs.
El primer, ‘Reivindicacions i consignes en el final de la dictadura’, s'inicia amb la inevitable sacsejada i rèpliques que el Maig del 68 francès va produir en sòl espanyol- amb obres com la ja esmentada Mai 1968, de Joan Rabascall o la imatge 17 de maig de 1968, de Manuel Pérez Barriopedro- i continua amb obres com El Tribunal de Burgos (1971), d'Equip Crònica, L'escapada (1971), de Rafael Canogar, Espectador d'Espectadors (1972) de l'Equip Crònica o Llibertat (1974), d'Agustín Ibarrola. El bloc acaba amb els jocs de textures i colors plens de tensió d'Antoni Tàpies o Joan Miró, obres explícitament reivindicatives com a Consciència de classe (1977) d'Alberto Corazón, o imatges icòniques de fotògrafes com a Colita, Pilar Aymerich, Manel Armengol, o les creacions per a premsa de mites de les vinyetes com Forges o Peridis.
En el segon bloc, ‘Altres mirades en democràcia’, s'aborda des de l'art la violència política present en aquells anys amb obres com a Retaule per a les víctimes de la violència (1976-1978), de Manuel Rivera o l'icònic L'abraçada (1976), de Juan Genovès, també la crítica política com en Retrats seriï 1977-1981 (Felipe González, Adolfo Suárez, Santiago Carrillo, Manuel Fraga Iribarne) 1981, d'Alberto Schommer, o la denúncia de la violència masclista amb La descàrrega, seriï Violència dona,1975-1976 de Marisa González.
Finalment, “Nous reptes, nous llenguatges visuals”, aborda des dels nous llenguatges de l'art temis com l'ecologisme, la crisi d'habitatge, el feminisme, la igualtat LGTBI, la crisi del VIH, la immigració o la crítica dels mitjans de comunicació, amb obres entre altres de Joan Fontcuberta, Carmen Calvo, Ignasi Aballí o Pepe Espaliú
La mostra pot veure's fins al 21 de març de 2025 en dependències del Congrés dels Diputats, amb cita prèvia