- Se han firmado dos acuerdos finales con Illes Balears y Navarra
- Les negociacions, recollides en la Llei orgànica 2/1979 del Tribunal Constitucional, permeten que l'Estat i les Comunitats Autònomes resolguin les seves discrepàncies respecte a l'àmbit competencial constitucionalment reconegut a cadascuna de les lleis i decrets llei autonòmics
- Des del passat 26 de gener, quan Miquel Iceta va iniciar el seu mandat com a ministre de Política Territorial i Funció Pública, fins al passat 30 de juny, s'han signat 26 acords finals
El Ministeri de Política Territorial i Funció Pública ha aconseguit el mes de juny una solució pactada amb Illes Balears i Navarra respecte a dues normes sobre les quals s'havien manifestat discrepàncies per l'àmbit competencial constitucionalment reconegut a cadascuna d'elles.
Els acords s'han aconseguit en el marc de les Comissions Bilaterals de Cooperació. Aquest procediment de negociació, recollit en l'article 33.2 de la Llei orgànica 2/1979, de 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional, constitueix un instrument jurídicament habilitat perquè el Govern pugui dur a terme una cogobernanza eficaç amb les comunitats autònomes, sota la premissa del principi de col·laboració.
El Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, en la seva voluntat de diàleg permanent amb les Comunitats Autònomes, ha aconseguit l'acord que resol el conflicte en relació amb les següents lleis autonòmiques:
- Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per a pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.
En aquest acord, totes dues parts consideren resoltes totes les discrepàncies existents en relació amb els articles 14, 15.1, 16, 17, 18, 22 i la disposició addicional novena.
En concret, s'han resolt les controvèrsies suscitades per una sèrie de disposicions sobre contractació pública recollides en els articles 14, 15.1, 16, 17, 18, en les quals s'estableix un sistema de contractació de material sanitari i medicaments que no inclou algunes previsions bàsiques de la normativa estatal de contractació com el recollit en els articles 120, 126, 132 i 145 de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic.
Per exemple, la norma recorre a la contractació d'emergència, quan la definició dels procediments d'adjudicació i les regles que regulen els actes de preparació i adjudicació d'aquests procediments són competència estatal.
En l'acord, totes dues parts coincideixen que l'Article 14 ha d'interpretar-se i aplicar-se conforme al que es disposa en l'article 120 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.
Així mateix, la Comunitat Autònoma es compromet a promoure la derogació dels Articles 16, 17 i 18 de la Llei, i a modificar l'article 15.
Balears també es compromet a promoure la modificació de la disposició addicional novena, després d'observar que la regulació autonòmica modifica els usos de l'edifici de l'antiga central tèrmica d'Alcudia, així com a les instal·lacions i terrenys adjacents, en un àmbit en el qual exerceix les seves competències l'Autoritat Portuària per tractar-se d'un espai portuari
En relació amb l'article 22, es plantejava una possible vulneració de l'article 10 del TREBEP, que vincula el nomenament del personal interí, bé a un concret lloc de treball, bé a tasques/programes específics, la qual cosa exclou qualsevol possibilitat de desplaçament o redistribució d'aquest.
En l'acord, totes dues parts coincideixen a entendre que quan es parla de “personal estatutari” s'entén que es refereix a personal estatutari de carrera.
Es tracta d'un acord parcial. El mes de març passat ja es va aconseguir un altre acord amb Illes Balears sobre la resta de preceptes que van ser objecte inicial del procediment de l'article 33.2 LOTC. Per tant, han quedat resoltes totes les controvèrsies.
- Ley Foral 20/2020, de 29 de Diciembre, de Presupuestos Generales de Navarra Para El Año 2021. Navarra.
La Disposició Addicional 17 de la Llei foral de 20/2020, de Pressupostos Generals de Navarra per a l'any 2021 requeria al Govern de Navarra perquè en el termini de sis mesos realitzés un estudi sobre la situació real de les quanties de les pensions a Navarra i els fluxos d'ingressos i despeses.
A més, se li encomanava realitzar una estimació de l'afecció pressupostària que tindria la complementació de les pensions més baixes al SMI/SMI actual, en primera instància, i a 1.080 euros en una segona fase. En aquest estudi s'havien de valorar les tendències de l'actual sistema públic de pensions.
En l'acord final, totes dues parts consideren solucionades les discrepàncies competencials, en interpretar que la Disposició Addicional 17 dirigeix el mandat al Govern de Navarra de realitzar un estudi valorant la situació dels pensionistes en la Comunitat Foral de Navarra, els resultats de la qual seran traslladats als òrgans competents sense que en cap cas pugui tenir per objecte valorar la possibilitat de complementar les pensions que s'integren en el Sistema de Seguretat Social en la Comunitat Foral.
Des del passat 26 de gener, quan Miquel Iceta va iniciar el seu mandat com a ministre de Política Territorial i Funció Pública, fins al passat 30 de juny, s'han signat 26 acords finals.