Madrid.- La vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha presentat avui la proposta de nou model de finançament, que recull els criteris de repartiment dels recursos públics entre les comunitats autònomes. El nou model s'estima que aportarà en 2027, any en què s'espera que entrarà en vigor, 20.975 milions més dels que obtindrien les comunitats si es mantingués el model vigent. Els recursos totals que aquest model distribuirà en 2027 s'estimen en 224.507 milions. En l'últim any liquidat, que correspon a 2023, les comunitats autònomes van rebre 152.484 milions del sistema de finançament.
En el cas d'Aragó, el model proposat suposaria incrementar en 630 milions anuals els recursos que rebria amb el model vigent actualment.
En una roda de premsa en la seu del Ministeri d'Hisenda, Montero ha destacat que el model proposat és beneficiós per al conjunt del sistema autonòmic perquè augmenta els recursos autonòmics per a blindar l'Estat de Benestar, reforça i àmplia la solidaritat interterritorial, incrementa l'autonomia i corresponsabilitat fiscal, respecta i recull les singularitats territorials, garanteix el principi de suficiència perquè totes les comunitats puguin oferir serveis públics de qualitat en tot el territori i redueix les distàncies en finançament per habitant.
Montero ha explicat les bases d'aquest nou model de finançament, complint així la promesa del president del Govern, Pedro Sánchez, de plantejar un finançament més ampli i justa per a les CCAA reconeixent alhora les singularitats de cada territori. Aquesta proposta ha estat remesa al conjunt de governs autonòmics perquè en prengueu coneixement, amb la finalitat que sigui debatuda i analitzada dimecres que ve en un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) extraordinari.
Montero ha destacat que la proposta reflecteix “una gran feina de l'equip del Ministeri d'Hisenda, que ha recollit i analitzat infinitat de propostes de parlaments autonòmics, d'experts o de centres d'estudis” per a idear un model de finançament que respon al “interès general” i que incorpora “uns principis rectors justos, clars i transparents”. Per aquest motiu, ha reclamat a les CCAA que acudeixin a la reunió del CPFF amb “esperit constructiu”.
Bases i principis del nou model
El nou model de finançament autonòmic incorpora nous criteris de repartiment, millores metodològiques i se circumscriu a principis que per a l'Executiu són prioritaris:
· S'inclou una nova proposta de població ajustada que contempla noves variables que donen resposta al repte de la despoblació i incorpora una estratificació més precisa dels grups de població.
· Increment de la capacitat tributària, que eleva l'autonomia i la corresponsabilitat fiscal i reforça el principi de suficiència.
· S'àmplia, reforça i garanteix la solidaritat interterritorial a través d'un mecanisme d'anivellament horitzontal equitatiu, objectiu i transparent.
· L'anivellament vertical també queda garantida amb una aportació addicional de l'Administració central que permetrà elevar la inversió en sanitat i educació pública i en polítiques socials.
· La major autonomia també es reflecteix en la possibilitat que les comunitats rebin la recaptació de l'IVA generat per les pimes en els seus territoris.
· El model s'adapta a les noves realitats en incloure un fons per a fer front al desafiament del canvi climàtic
· Garantia de statu quo, pel qual cap CCAA rep menys que amb l'anterior model.
· Mecanisme complementari de finançament.
La millora del finançament en el cas d'Aragó és perquè és una de les comunitats més beneficiades pels criteris de població ajustada, pel fet que el nou model contempla la variable de costos fixos, que beneficia a comunitats autònomes que afronten el problema de la despoblació.
En concret, la seva població ajustada és un 8% major que la població real. És a dir, per al model de finançament, la comunitat aragonesa té 107.000 habitants més dels que apareixen en el seu padró.
Nous criteris en la població ajustada
Al costat de la major aportació de l'Estat al sistema, un dels elements fonamentals del nou model és el criteri de població ajustada, on Aragó es veu beneficiada especialment. Aquest determina el nombre d'habitants de cada comunitat autònoma ponderant variables que influeixen en el cost dels serveis i les necessitats de finançament.
Així, el repartiment dels recursos autonòmics es defineix en funció de les característiques demogràfiques, socioeconòmiques i geogràfiques de les comunitats autònomes. Per exemple, la despesa sanitària serà major en una comunitat molt envellida, mentre que una altra comunitat tindrà majors necessitats en educació si té major proporció d'habitants en edat escolar.
Com ha recordat María Jesús Montero, el Govern va obrir el mes de febrer passat amb les comunitats un procés de negociació per a actualitzar els criteris que determinen la població ajustada. Finalment, no va ser possible aconseguir un consens i van ser les pròpies comunitats els qui van reclamar a l'Executiu que presentés una proposta, tal com ha ocorregut.
Després de la incorporació de les millores metodològiques, les grans variables que configuren la proposta millorada de població ajustada del Govern és la següent:
- Població padró. Una de les variables més rellevants. Suposa el 30% de la ponderació de la població ajustada.
- Població protegida equivalent. Pretén representar la despesa sanitària, partida pressupostària més àmplia en l'àmbit autonòmic. El seu pes és del 38%. Per al seu càlcul, es divideix en 20 grups d'edat, deixant enrere els set del model vigent. Això permet una major fiabilitat en la delimitació dels recursos necessaris per als diferents grups de població. És a dir, els costos sanitaris s'aproximen en funció de l'edat dels beneficiaris.
- Educació. Per a determinar la despesa educativa es té en compte el nombre d'habitants entre 0 i 17 anys, la ponderació dels quals aconsegueix el 17%. I, a més, s'introdueixen una altra dos nous criteris, com són el nombre d'habitants entre 18 i 24 anys i el nombre d'alumnes universitaris que es traslladen a estudiar a altres comunitats. Això reconeix el cost que suposa que una comunitat aculli a estudiants d'altres regions en el seu sistema educatiu. Aquestes variables sumen una ponderació del 3,5%.
- Serveis socials. La base és la població major de 65 anys, que utilitza molt més els serveis vinculats a la sanitat o la dependència. La novetat és que es desglossa en dos trams, entre 65 i 79 anys i majors de 80 anys. La ponderació d'aquesta variable és del 7%. Una altra novetat és l'addició del nombre d'aturats sense prestació, amb un pes del 1,5%, com a representativa de la pobresa i l'exclusió social.
Al costat d'aquests elements rellevants per a determinar la població ajustada, el model inclou uns altres que incideixen en el cost dels serveis públics. I que ajudaran especialment a les autonomies que afronten el repte de la despoblació:
· Superfície. Els quilòmetres quadrats de cada comunitat suposen un 1,6% de la ponderació.
· Dispersió. Té un pes del 0,5%. Es determina en funció de les entitats singulars de població habitades.
· Insularitat. Suposa un 0,5% en el càlcul.
· Costos fixos. Es tracta d'un nou criteri defensat per nombroses CCAA. Compta amb una ponderació del 0,4%, beneficia especialment a comunitats afectades per la despoblació i reconeix la dificultat existent en algunes comunitats per a aconseguir economies d'escala a causa de la seva escassa població.
Precisament Aragó surt tan beneficiada pels criteris de població ajustada perquè el model té en compte elements relacionats amb la despoblació. Per exemple, incorpora la citada nova variable de costos fixos, que implica reconèixer el sobrecost que suposa per a les comunitats autònomes amb poca població exercir les seves competències quan no aconsegueixen economies d'escala. En aquest sentit, Aragó figura com una de les comunitats que més es beneficia de la variable de costos fixos.
També obté avantatge en altres criteris que també guarden relació amb la despoblació, com és la superfície del territori.
Increment de la capacitat tributària
La major part dels recursos de les comunitats autònomes procedeixen dels impostos cedits i la proposta presentada pel Govern contempla incrementar la capacitat tributària de totes les comunitats, la qual cosa es traduirà en més ingressos i autonomia.
Actualment, la capacitat tributària de les comunitats es determina per la recaptació normativa dels següents impostos:
· El 50% de l'IRPF i l'IVA.
· El 58% dels impostos especials sobre el tabac, l'alcohol, la cervesa i Hidrocarburs.
· El 100% d'Impostos com a Successions, Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, Especial sobre Determinats Mitjans de Transport, tributs sobre el joc i l'Impost sobre l'Electricitat.
Aquest nou model de finançament planteja un increment d'aquesta capacitat tributària, facilitant així que disposin de més ingressos i una major autonomia fiscal. En concret, els recursos augmentaran en gairebé 16.000 milions en 2027.
La modificació més significativa és l'increment de la cessió per IRPF i IVA. Amb el nou model, per IRPF se cediria el 55% i per IVA el 56,5%. A més, s'inclouran dins dels recursos del sistema de finançament els impostos sobre el Patrimoni, sobre els dipòsits bancaris, sobre activitats del joc i sobre el dipòsit de residus en abocadors.
Anivellament horitzontal
Com ha assenyalat Montero, el model reforça i amplia la solidaritat interterritorial. Això es tradueix a garantir que totes les comunitats aconsegueixin un 75% de la mitjana de recursos per habitant ajustat determinada a partir de la seva capacitat tributària.
D'aquesta manera, les comunitats amb finançament per habitant ajustat per sota de la mitjana rebran més recursos, mentre que les que estan per sobre de la mitjana aportaran per al bé comú del sistema. Això serveix per a, d'una banda, garantir la solidaritat interterritorial i, per un altre, reduir les distàncies en finançament per habitant.
Anivellament vertical
Aquest paràmetre és el que visibilitza de manera més evident el compromís del Govern i l'Estat amb les comunitats autònomes i l'Estat de Benestar. Amb una aportació de 19.000 milions, l'objectiu inicial és reduir en 2/3 la distància de cada CCAA respecte a la que té més recursos, que és la Comunitat de Madrid. Aquest càlcul permetrà que aquelles comunitats més allunyades rebin més recursos enfront de les quals gaudeixen d'una millor posició.
Els recursos que l'Estat aporta inicialment a l'anivellament vertical procediran del 5% del rendiment de l'IRPF i d'una transferència addicional fins a aconseguir reduir en 2/3 la distància de totes les comunitats respecte a la que té majors recursos.
Resta d'elements
Tots els paràmetres anteriors suposen el 99% dels recursos autonòmics, que han quedat assignats després de determinar la capacitat tributària i establir els mecanismes d'anivellament horitzontal i vertical. El model contempla altres elements, però amb menor importància econòmica.
· Mecanisme IVA Pimes. Per a avançar en una major autonomia i corresponsabilitat fiscal, alhora que s'incentiva el desenvolupament econòmic, les CCAA podran rebre una part de la recaptació d'IVA generada per les pimes en el seu territori. Amb aquesta mesura, que haurà de ser sol·licitada per les autonomies, es reconeix l'esforç de les comunitats autònomes en l'impuls i suport a les petites i mitjanes empreses. La quantitat sorgeix de calcular la diferència que existeix en la comunitat entre el pes relatiu de l'IVA liquidat per les pimes d'aquest territori i l'índex de consum. Si l'IVA de les pimes supera l'índex de consum, la comunitat rebrà una transferència positiva per la diferència. En cas contrari, l'import serà negatiu.
Un aspecte rellevant és que els fons d'aquesta fase no són competitius, per la qual cosa un augment de recursos en un territori no implica llevar-los d'un altre.
· Fons climàtic. Davant els desafiaments de la crisi climàtica, es dotarà al sistema de finançament d'un fons climàtic d'uns 1.000 milions. Dos terços del mateix es repartiran entre les autonomies del litoral mediterrani, les més afectades per la seva exposició a l'escalfament de la Mar Mediterrània i el seu efecte sobre el clima. El terç restant el rebran la resta de comunitats. El repartiment es realitzarà sota el criteri de població ajustada.
· Garantia de statu quo. Existirà un element de tancament per a garantir l'statu quo, per la qual cosa cap comunitat, a l'inici d'aplicació del sistema, rebrà menys recursos dels que hauria obtingut amb el model anterior. Aquest mecanisme es finançarà amb aportacions de l'Administració central, que aportarà a aquest efecte uns 400 milions, que beneficiaran especialment a Cantàbria i Extremadura.
L'statu quo és l'últim element del model de finançament i que actua com a tancament. En qualsevol cas, la vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Hisenda ha desgranat altres aspectes de la proposta relacionades amb la gestió tributària i amb el finançament de les competències no homogènies.
Mecanisme complementari de finançament
El model proposat estableix que el finançament de les competències no homogènies pugui procedir d'un major percentatge d'IVA cedit. Aquesta cessió addicional es fixarà l'any base en funció de les quals tingui assignada cada comunitat autònoma.
Es tracta d'un mecanisme opcional. Per tant, si les comunitats el desitgen podran optar per rebre com fins ara el finançament de les competències no homogenis a través d'una transferència evolucionada per l'índex dels ingressos de l'Estat (ITE).
Com succeeix en el cas de l'IVA Pimes, novament es dóna a l'opció de triar, la qual cosa reforça l'autonomia de les comunitats i reflecteix la flexibilitat del nou model de finançament.
Majors responsabilitats en la gestió d'impostos
La vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Hisenda ha assenyalat que la intenció de l'Executiu és reformular el funcionament del model actual, en el qual les comunitats reben uns lliuraments a compte en funció de la previsió de la recaptació tributària. Un model en el qual fins a dos anys més tard no es realitza la liquidació definitiva.
“Volem abordar amb les comunitats una negociació perquè les liquidacions siguin abans i es realitzin de forma més àgil”, ha assenyalat en la roda de premsa en el Ministeri. Sota aquesta premissa, Montero ha anunciat que “les comunitats que així el desitgin podran acollir-se a un sistema de caixa comuna o compartida en el qual els ingressos de l'IRPF i altres impostos arribaran de manera simultània a l'administració estatal i autonòmica”. La decisió de participar en aquest nou sistema de pagaments es manifestarà per cada comunitat en la Comissió Mixta amb l'Estat i podrà ser modificada cada cinc anys.
En la línia de potenciar la cooperació i la coordinació entre l'Estat i les comunitats autònomes, la vicepresidenta també ha anunciat la intenció de l'Executiu de posar en marxa un nou “model de gestió en xarxa del sistema impositiu”. L'objectiu és que les comunitats autònomes puguin anar assumint més competències gestores, sempre en coordinació amb l'Estat.
Un model que redueix les diferències entre comunitats
Montero ha destacat que aquest model millora l'equitat en la mesura en què les diferències entre la comunitat amb més i amb menys recursos per habitant ajustat passa de 1.500 euros amb el model actual a 477 euros amb el sistema proposat abans de la fase de statu quo. Després de la correcció perquè cap comunitat rebi menys diners que amb l'anterior model, les diferències se situen en 700 euros. És a dir, menys de la meitat que el diferencial que llança el model vigent.
La vicepresidenta primera ha insistit en la idea que la proposta del Govern beneficia a totes les comunitats autònomes. I ha avançat la voluntat de l'Executiu d'habilitar un tram específic en el Fons de Compensació Interterritorial per a reforçar el finançament de les CCAA i garantir una aportació addicional a totes les comunitats autònomes que se situïn per sota de la mitjana en el finançament per habitant. Montero ha defensat que aquesta mesura té una lògica econòmica evident. “Si una comunitat està per sota de la mitjana en finançament per habitant significa que és menys dinàmica econòmicament i això es millora a través de més recursos, però també amb millors inversions i infraestructures”, ha conclòs.
Montero ha conclòs que les principals fortaleses del model són que incrementa els recursos per a enfortir l'Estat de Benestar, respecta les singularitats territorials, reforça i garanteix la solidaritat interterritorial, eleva l'autonomia i la corresponsabilitat fiscal i fa compatible la coexistència de mecanismes de negociació multilateral i bilateral.