Albalate de l'Arquebisbe.- La Delegació del Govern a Aragó ha commemorat hui al castell d'Albalate de l'Arquebisbe el “Dia del record i homenatge als homes i dones que van patir l'exili com a conseqüència de la Guerra i la Dictadura”, tal com establix la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica. El delegat del Govern a Aragó, Fernando Beltrán, ha recordat que esta data enllaça la nostra història amb la d'Europa, amb el final de la barbàrie nazi i feixista. “Però per a Espanya, i especialment per a Aragó, és també una jornada de memòria íntima, de noms i de vides que un dia es van veure obligades a marxar-se. Este acte forma part del compromís del Govern d'Espanya de mantindre viu, any rere any, un homenatge i un record per a sanar la ferida que va deixar l'exili”, ha asseverat Beltrán.
“Les comarques del Sota Aragó i del Sota Martín van ser, a més, dos de les zones de la província amb major nombre d'exiliats. Darrere de cada xifra hi havia famílies separades, projectes de vida interromputs i generacions senceres marcades per l'absència. Va ser també la història del talent bandejat: la dels qui van haver d'abandonar la seua terra per defensar la llibertat, per pensar diferent o, senzillament, per sobreviure”, ha afegit.
La Llei de Memòria Democràtica fixa el dia 8 de maig per al record de l'exili a l'ésser esta la data en la qual en 1945 es va produir la victòria europea sobre el feixisme i el nazisme, un fet històric al qual van contribuir de manera decisiva els homes i dones de l'exili espanyol.
Antonia Millán Hernández, de 88 anys, va ser una dels milers d'aragonesos que van deixar la seua terra. El va fer en braços dels seus pares quan tenia només sis mesos i va travessar la frontera per.
La Jonquera al març de 1938. Hui ha sigut una de les protagonistes de l'homenatge al seu poble, Albalate de l'Arquebisbe, al qual ha acudit amb el seu carnet de refugiada. Antonia ha explicat que la seua família va caminar fins a França i va dormir els primers dies en l'arena de la platja d'Argelès-sud-Mer, per a passar després pel camp de concentració allí situat. Després, va poder emprendre una nova vida en la zona de Saint Tropez. Més de 70 anys després, va tornar al seu poble per a quedar-se. “Els meus pares van haver d'anar-se d'Espanya perquè eren republicans. Jo vaig nàixer en Albalate de l'Arquebisbe i vull morir al poble en el qual vaig nàixer”, ha relatat.
Per al delegat del Govern d'Espanya a Aragó, Antonia posa rostre a una història que “no és només passat”. “Parlem també del present i del futur. Perquè en un moment en el qual ressorgeixen discursos de negació i d'odi a Europa i en el món, és necessari girar la mirada cap als qui van resistir la barbàrie amb dignitat”, ha afegit Beltrán. En este sentit, ha recalcat que, enfront dels qui pretenen imposar la desmemòria, “el Govern d'Espanya posarà tots els mitjans de l'Estat de Dret per a protegir la memòria democràtica i la dignitat de les víctimes del franquisme. No es tracta de reobrir ferides, sinó de tancar-les des de la veritat, la justícia i la reparació”.
L'acte ha comptat amb una contextualització històrica d'Alberto Sabio, director de la càtedra María Domínguez de Memòria Democràtica, qui ha fet, a més, una semblança d'alguns dels exiliats de la zona. “Este acte és un recordatori sobretot per a la gent jove perquè, a través de la memòria democràtica, ajudem a fer entendre que la democràcia sempre pot ser més transparent participativa i social, però també que la democràcia es pot deteriorar”, ha argumentat el catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Saragossa. Sabio ha destacat la importància d'incorporar a la història d'Aragó i d'Espanya l'experiència dels exiliats que segueixen amb vida i la percepció que tenen de l'exili els seus familiars.
L'alcaldessa d'Albalate de l'Arquebisbe, Celia Trullén, ha destacat també la importància que els joves coneguen la història i que els municipis se sumen també als actes que reconeixen la vida dels qui van haver de fugir, que reforcen la memòria històrica i enforteixen la democràcia.
Així mateix, en este homenatge ha pres la paraula Francisco Sánchez, en representació de l'Associació Pous de Caudé. L'acte ha acabat amb una ofrena floral en la qual han participat els subdelegats a Osca, Carlos Campo; a Saragossa, Noelia Herrero, i a Terol, Enrique Gómez.
