El delegat del Govern a Canàries, Anselmo Pestana, ha presidit hui en la seu de la Delegació del Govern l'acte de commemoració del 47 aniversari de la ratificació en referèndum de la Constitució espanyola de 1978.
Ante autoritats civils i militars en el Saló del Tron de la seu de la Delegació del Govern a Las Palmas de Gran Canaria, Anselmo Pestana ha incidit que, la Transició és una “construcció en permanent canvi” i que “la democràcia és un procés que mai acaba”, per la qual cosa els assoliments aconseguits en els últims 50 anys en España després del final de la dictadura de Francisco Franco són un “punt de partida per a continuar avançant, per a continuar construint una societat més justa, més igualitària, més inclusiva”.
“No podem oblidar que la democràcia, com la llibertat, requereix de constant cura i treball. Per això vull fer una crida a tots els sectors de la societat i a totes les persones joves i majors, perquè continuem treballant per una societat més justa, més inclusiva, i més lliure. Que la memòria dels sacrificis i les lluites per la democràcia continuen vives en totes i tots nosaltres, i que ens inspiren a continuar treballant en unitat i avançant en esta etapa de renovadora esperança”, ha afirmat.
“En estos 50 anys de llibertat hem guanyat molt, però també hem de ser conscients que els desafiaments segueixen presents. La polarització política, les tensions socials, el canvi climàtic, les desigualtats econòmiques i la desinformació, sobretot, a través de les xarxes socials, el negacionismo i un altre tipus d'amenaces, són qüestions que requereixen del nostre compromís i de la nostra unitat”, ha afegit.
Anselmo Pestana ha identificat els reptes als quals s'enfronta Espanya, “en un món que alguns pretenen omplir de fets alternatius, postveritats i prementiras, que ja no és que eliminen la veritat, sinó que pretenen fer malbé el món comú que ens venia permetent una raonable deliberació democràtica”.
I ha fet una crida “al combat democràtic d'eixes expressions d'odi que intenten deteriorar el millor que tenim”, la democràcia: “Que no permetem que, sota el pretext d'exercir la llibertat d'expressió, hàgem de respectar opinions simplement racistes, xenòfobes, delictives, acientíficas, contràries a la igualtat”, ha dit.
El delegat del Govern a Canàries ha recordat que fa quasi mig segle “milers de persones van lluitar per recuperar el que ens havia sigut arrabassat: la llibertat, la dignitat i el dret a decidir sobre la nostra destinació en democràcia”, una transició que va culminar amb l'aprovació de la Constitució de 1978, fonament de “una Espanya plural, diversa i compromesa amb la justícia social” i que ara comença a superar en longevitat a la Constitució de 1876, fins ara la més duradora.
“En 1978, Espanya era un país que eixia d'una dictadura de quasi 40 anys, on la repressió política, la censura i la falta de drets eren la norma. La llibertat d'expressió, el dret al vot, la igualtat de gènere i la protecció dels Drets Humans eren sol somnis llunyans per a molts homes, però sobretot per a les dones. Hui, eixos somnis són una realitat quotidiana amb la qual convivim cada dia sense donar-li eixa major importància”, assenyala.
“En estos 50 anys, hem aconseguit assoliments que, en alguns moments de la nostra història, pareixien impossibles. Hem consolidat una democràcia estable, hem passat de ser una economia tancada i centralitzada a ser una de les economies més dinàmiques d'Europa, inserida en una Unió Europea cada vegada més important en la nostra vida. Hem vist com els drets civils i polítics s'han ampliat per a garantir que totes les persones, independentment del seu origen, sexe, orientació sexual o creences, siguen tractats amb igualtat i respecte; que tenim un país les Forces Armades del qual i els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat participen en missions de pau i a ajudar de molts altres països a millorar en la formació dels seus equips humans”, ha afegit.
Anselmo Pestana ha incidit que “la memòria de la dictadura encara continua sent un tema que hem d'afrontar amb l'esperit de reconciliació que caracteritza a la nostra democràcia. Però també ha de ser un recordatori constant que hui vivim en un país lliure, democràtic i divers, en el qual cada persona té veu i vot, en el qual cada persona pot estimar a qui vulga, i en el qual els drets fonamentals són l'eix de la nostra convivència”.
Entrega de reconeixements per promoure l'esperit de la Constitució
Como cada any, la Delegació del Govern a Canàries ha entregat en la cerimònia del 6 de desembre una sèrie de reconeixements a figures i organitzacions que diàriament porten a la pràctica l'esperit de la Constitució, destacant en esta ocasió les seues contribucions en el marc dels articles 44.2, 46, 49 i 124 de la Llei Fonamental de 1978.
- Institut Astrofísic de Canàries (IAC)
En virtut de l'article 44.2 CE, s'ha reconegut a l'Institut Astrofísic de Canàries (IAC), en el marc del seu 40 aniversari, per la seua contribució a la promoció de la ciència i la recerca científica i tècnica en benefici de l'interés general a través de la seua activitat investigadora, tecnològica i de cooperació internacional.
Enguany el IAC ha celebrat quatre dècades de recerca, col·laboració internacional i avanços significatius en l'astrofísica mundial, continuant el seu llegat amb nous projectes i consolidant-se com un dels observatoris més importants del món per a l'estudi de l'univers.
Ha recollit el reconeixement el director del IAC, Valentín Martínez Pillet.
- Luis Hernández Martín, paleògraf (a títol pòstum)
Per la seua contribució a la protecció i enriquiment del patrimoni històric i cultural de l'illa de La Palma, valors que s'emmarquen en l'article 46 de la Constitució espanyola, la Delegació del Govern a Canàries ha concedit el reconeixement, a títol pòstum, al paleògraf palmero Luis Hernández Martín.
Articulista i autor de diversos llibres editats a Canàries en matèria investigadora, Luis Hernández Martín va arribar al camp de la Genealogia per un interés personal convertit en objecte d'estudi des de principis de la dècada dels 90 i per a desentranyar l'arbre genealògic en la cerca dels seus avantpassats en Sant Andrés i Salzes, d'on procedia la seua mare. El seu amor per la paleografia li va portar en 2009 a fundar l'Associació Cartes Diferents Edicions, una institució cultural sense ànim de lucre que es dedica a publicar monografies i revistes sobre Canàries.
Ha recollit el reconeixement la seua filla Camino Hernández Pérez i el seu germà Paco Hernández Martín.
- Grup i Fundació SERVIDIS
En virtut de l'article 49 CE, se li ha concedit el reconeixement al Grup i Fundació SERVIDIS per la seua contribució a la protecció social i econòmica de les persones amb discapacitat, vetlant per la seua integració en la societat i la seua inclusió en el mercat laboral.
El Grup SERVIDIS inicia la seua marxa en Gran Canària fa ara 20 anys, en 2005, com a Centre Especial d'Ocupació destinada a la integració soci-laboral de persones amb discapacitat a través de la prestació de serveis. Dos anys després, en 2007, es crea la Fundació SERVIDIS, que s'ha consolidat com un referent en la creació i implementació de solucions innovadores orientades a promoure l'ocupació digna i estable per a persones amb diversitat funcional, gràcies a l'esforç constant, la visió inclusiva i l'esperit solidari del seu equip directiu.
Han recollit el reconeixement el director del Grup SERVIDIS, Oliver Martín Ramírez, i el president de la Fundació SERVIDIS, Antonio Rico Revuelta.
- María Farnés Martínez Frigola, fiscal superior de Justícia de Canàries
Per la seua contribució a la promoció i l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets ciutadans i de l'interés públic, mandat establit en l'article 124 de la Constitució espanyola, ha rebut el reconeixement la fiscal superior de Justícia de Canàries, María Farnés Martínez Frigola, qui en la seua dilatada trajectòria ha assumit les més diverses responsabilitats, entre elles la de protegir l'interés superior dels menors estrangers no acompanyats arribats a les nostres illes.
Tras accedir al Ministeri Fiscal en 1986 i un breu pas per la Fiscalia Provincial de Guipúscoa, en 1987 María Farnés Martínez Frigola es va incorporar a la Fiscalia Provincial de Santa Cruz de Tenerife, per la qual cosa la pràctica totalitat de la seua carrera ha estat vinculada a Canàries. En 2009 va ser nomenada tinenta fiscal fins a la seua designació, en 2020, com a fiscal cap provincial, càrrec que va exercir fins a l'any 2022, en què va ser nomenada fiscal superior de Justícia de la Comunitat Autònoma de Canàries.
En 2005 va ser designada fiscal delegada d'Anticorrupción, labors que de manera voluntària va compaginar amb les funcions ordinàries de la Fiscalia i entre 2005 i 2012 va portar en exclusivitat totes les causes relatives a la delinqüència econòmica i dels delictes comesos contra l'Administració Pública. També ha sigut coordinadora de delictes econòmics, de corrupció i relatius a la criminalitat organitzada.