Senat, Madrid (Espanya)
Carmen Calvo ha demanat treballar "des d'este país i des d'este Govern procurant ser els millors demòcrates en cadascuna de les nostres responsabilitats".
"Ells van pagar amb les seues vides de manera cruel i injusta per ser diferents, per reivindicar la llibertat", ha dit la vicepresidenta, que ha afegit que "la pitjor indignitat que podem afegir als seus assassinats és l'oblit".
"La veritat dels seus assassinats ens obliga a no oblidar mai i a impedir-li-ho als qui pretenen que el fem o que neguem esta realitat. Sobre els seus assassinats, sobre el dolor que han deixat a supervivents, a les seues famílies i a generacions senceres, hem de continuar construint l'única ètica possible de la convivència de la nostra democràcia" ha assenyalat.
Calvo ha demanat a les dones que prenguen "una particular veu que lidere la dignitat que representa per a tots impedir reculades, oblits i odis". Les dones del món "saben de la discriminació" ha assenyalat i "devem entre tots donar un major impuls i una major energia" en la defensa de la democràcia. "Transcendeix de la representació política de cadascun de nosaltres, és un compromís de l'únic sentit que la humanitat té, reconéixer-se a si mateix, reconéixer-nos en la nostra diversitat", ha resolt.
L'acte d'Estat, presidit per la presidenta del Senat, Pilar Llop, ha comptat amb els testimoniatges d'Isaac Querub president de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE) i d'Ita Bartuv, supervivent de l'Holocaust. A més, han assistit la ministra d'Educació, Isabel Celaá, representants del Cos Diplomàtic acreditats a Espanya, diputats i senadors, membres de la comunitat jueva, de la comunitat gitana i d'associacions republicanes espanyoles.
El Parlament Europeu va establir el dia 27 de gener com el dia del record a les víctimes de l'Holocaust coincidint amb la data en la qual es va alliberar el camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau. Espanya va incorporar esta data de commemoració després de l'Acord del Consell de Ministres de 10 de desembre de 2004.