Revista a les tropes. Biblioteca Nacional d'Espanya.

Desfilada de tropes. Biblioteca Nacional d'Espanya.

Desfilada de tropes. Biblioteca Nacional d'Espanya.

El 16 de febrer de 1936, la coalició d'esquerres agrupada en el Front Popular gana les eleccions. El 19 de febrer Azaña es fa càrrec del Govern i el 10 de maig és elegit president de la República.

Al juliol de 1936 l'exèrcit d'Àfrica es revolta contra el Govern de la República. El cop d'estat/colp d'estat fracassa i degenera en un enfrontament entre els lleials a la República i els militars revoltats.

La Presidència de la República abandona la capital a mitjan octubre i s'instal·la a Barcelona. Azaña viu l'enfrontament entre els anarquistes i la Generalitat de Catalunya, els "successos de maig de 1937", que donen lloc a la seua obra La vetlada a Benicarló.

Azaña es trasllada a València i pronuncia al seu Ajuntament el primer dels seus últims quatre grans discursos (21 de gener de 1937); els altres tres tindran lloc al juliol de 1937 (Universitat de València); al novembre de 1937 a l'Ajuntament de Madrid, ciutat que visita per última vegada, igual que la seua ciutat natal, Alcalá de Henares; i, finalment, el que pronuncia el 18 de juliol de 1938 a l'Ajuntament de Barcelona que finalitza demanant: "Paz, Pietat i Perdó".

La guerra, que assolarà Espanya durant tres anys, obri la primera pàgina de l'enfrontament amb els totalitarismes que desemboca en la II Guerra Mundial.

Davant la inoperància de la Societat de Nacions i la falta de suport a la República per les potències occidentals, Azaña s'adona que es perdrà i destina els seus esforços a aconseguir una pau en les millors condicions possibles, a través de la mediació internacional.

Entrevista amb el periodista estatunidenc John Gunther:

I am an intellectual, a democrat, and a bourgeois. (Soy intelectual, demócrata y burgués).

John Gunther, Inside Europe. Nova York, Harper & Brothers,1938, p. 171.

Sobre la Pàtria:

Tots som fills del mateix sol i tributaris del mateix rierol. Ací està la base de la nacionalitat i l'arrel del sentiment patriòtic, no en un dogma que excloga de la nacionalitat a tots els que no el professen, siga un dogma religiós, polític o econòmic […]. Nosaltres veiem en la pàtria una llibertat, fonent en ella, no sols els elements materials de territori, d'energia física o de riquesa, sinó tot el patrimoni moral acumulat pels espanyols en vint segles.

Discurs pronunciat a l'Ajuntament de Barcelona el 18 de juliol de 1938.

Sobre el cop d'estat/colp d'estat:

En estos moments de violència, quan s'ha desencadenat contra el Poder legítim de la República una agressió sense exemple, jo no diré una paraula més de violència […] Diré solament paraules d'alé i gratitud […]

Els que han promogut este colp de força contra el Poder públic, esta agressió contra la llei, este alçament en armes, no coneixen al poble a qui pretenen subjugar […]

He de dir-vos, com ja us el ha dit el Govern, quina és la nostra gratitud i la nostra admiració pels quals combaten en favor de la República […]

Ajudeu al Govern. Seguiu les seues indicacions. Conjumineu els vostres esforços […]

Compteu amb mi.

Paraules d'alé i gratitud als defensors de la República. Al·locució radiada, 23 de juliol de 1936.

Sobre la Guerra d'Espanya:

Quins són els motius d'esta invasió que estem patint? […] no és per enderrocar la República. No els importa molt el règim interior d'Espanya […] No. Vénen a buscar les mines; vénen a buscar les primeres matèries; vénen a buscar els ports, l'Estret, les bases navals de l'Atlàntic i del Mediterrani. I tot això per què? Per a donar escac a les potències occidentals interessades a mantindre este equilibri, en l'òrbita política internacional del qual, precisament, Espanya ha vingut rodant durant molts decennis. Per a donar escac el mateix a la potència anglesa que a la francesa. Per a això és la invasió d'Espanya.

Discurs en el paranimf de la Universitat de València, 18 de juliol de 1937.

Sobre la Societat de Nacions:

Reunió a Ginebra. La comèdia habitual […]. La raó, el motiu que Ginebra, secundant la política britànica, es desentenga del nostre plet, és primerament la feblesa d'Espanya. Si en lloc de dotzena i mitja de vaixells d'escàs poder, tinguérem en el Mediterrani huit o deu grans cuirassats, el dret d'Espanya brillaria a Ginebra amb tanta força com el sol valencià […]

Quadern de La Pobleta, 31 de maig de 1937.

Sobre sí mateix:

Cap polític espanyol d'estos temps ha raonat i demostrat tant com jo, pareguen bé les meues tesis o pareguen malament. Voler dirigir el país, en la part que em tocara, amb estos dos instruments: raons i vots. Se m'han oposat insults i fusells. En pau siga dit.

Quadern de La Pobleta, 17 de juny de 1937. Conversa amb Fernando dels Rius.

Sobre els revoltats:

Si triomfara un moviment de força contra la República, recauríem en una dictadura militar i eclesiàstica de tipus espanyol tradicional. Per moltes consignes que traduïsquen i molts malnoms que es posen. Sabres, casullas, desfilades militars i homenatges a la Verge del Pilar. Per eixe costat, el país no dóna una altra cosa.

Quadern de La Pobleta, 6 d'octubre de 1937.

Sobre la reconciliació:

… i quan la torxa passe a altres mans, a altres homes, a altres generacions, que s'acordaran, si alguna vegada senten que els bull la sang iracunda i una altra vegada el geni espanyol torna a enfurir-se amb la intolerància i amb l'odi i amb l'apetit de destrucció, que pensen en els morts i que escolten la seua lliçó: la d'eixos homes, que han caigut embravits en la batalla lluitant magnànimament per un ideal grandiós i que ara, abrigats en la terra materna, ja no tenen odi, ja no tenen rancor, i ens envien, amb els centellejos de la seua llum, tranquil·la i remota com la d'una estrela, el missatge de la pàtria eterna que diu a tots els seus fills: Paz, Pietat i Perdó.

Discurs pronunciat a l'Ajuntament de Barcelona, 18 de juliol de 1938.

Sobre la guerra:

Agraïsc i compartisc, senyor ambaixador, els vostres vots per la pacificació d'Espanya. Una pau nacional, una pau espanyola, d'homes lliures, per a un poble lliure. La que els uns i els altres hem anomenat, no sempre amb propietat, guerra civil, està extingida en els seus mòbils, perquè el terrible experiment d'estos trenta mesos conduïx, fins i tot als més violents, a abjurar de cert nombre d'errors apassionats, causa de la discòrdia nacional. Queda la invasió estrangera, únic aliment de la guerra.

Contestació al discurs de l'Ambaixador de la República francesa. Barcelona, 31 de desembre de 1938.