Azaña en el teatre Goya amb Margarita Xirgu després de la representació (Publicada en Nou Món, 25 desembre 1931). | Arxiu General de l'Administració
Intel·lectual en l'Edat de Plata de la cultura espanyola: 1911-1931
Invitació a les noces de Manuel Azaña amb Dolores de Rivas Cherif, celebrada el 27 de febrer de 1929 a l'Església dels Jerònims de Madrid. | Col·lecció particular de Juliol i José María San Luciano.
Azaña i Lola. Revista Estampa. Foto Azaña i Lola (portada revista Estampa, 17 de setembre de 1932) | Biblioteca Nacional d'Espanya
George Borrow, Els Zincali (Els gitanos d'Espanya). Traducció de Manuel Azaña. Madrid, Edicions La Nau, 1932-CPMS | Col·lecció particular d'Enrique Moral Sandoval.
G. K. Chesterton, L'esfera i la creu. Traduïda de l'anglés per Manuel Azaña. Madrid, Biblioteca Nova, 1 930. CPMS | Col·lecció privada d'Enrique Moral Sandoval
El problema espanyol-Alcalá de Henares, Casa del Poble d'Alcalá de Henares, 1911 | Col·lecció paticular de Juliol i José María San Luciano
El jardí dels frares. Madrid, CIAP, 1927. Amb dedicatòria manuscrita a José María Vicario). | Col·lecció particular de María José Navarro.
Entre novembre de 1911 i octubre de 1912 roman a París. S'incorpora al Partit Reformista i, al febrer de 1913, es converteix en secretari de l'Ateneu de Madrid, càrrec que exerceix fins a 1920. Signatura el manifest de la Lliga d'Educació Política Espanyola.
Durant la Primera Guerra Mundial, Azaña és un ferm defensor de la causa aliada. Visita el front de guerra en tres ocasions. Publica el seu primer lliure Estudis de política francesa contemporània. La política militar (1919).
A finalitats de 1919 viatja París, al costat del seu bon amic Cipriano de Rivas. Al seu retorn, funden junts La Ploma. En 1923 dirigeix la revista Espanya.
Fracassada la seua candidatura a diputat per Pont de l'Arquebisbe en 1918 i 1923, després del cop d'estat/colp d'estat de setembre de 1923 manifesta el seu rebuig a la dictadura de Cosí de Rivera i en 1924 escriu Apel·lació a la República, on declara incompatible la monarquia amb el vertader liberalisme, que és essencialment democràtic, i participa en la creació d'Acció Republicana en 1925.
En 1926 rep el Premi Nacional de Literatura per la seua Vida de don Joan Valera. En 1927 apareix El jardí dels frares. Durant este període, Azaña, que domina el francés i l'anglés, traduïx nombroses obres (La Bíblia a Espanya de Borrow, Memòries de Voltaire, L'esfera i la creu de Chesterton o l'Antologia Negra de Cendrars).
En 1929 es casa amb Dolores de Rivas Cherif, germana de Cipriano.
Al juny de 1930 és elegit president de l'Ateneu de Madrid. Publica la seua obra de teatre La corona, que s'estrenarà al desembre de 1931 a Barcelona, ja amb Azaña convertit en president del Govern.
Paraules d'Azaña
Sobre Democràcia i República:
En essència hi ha dos mètodes per a governar a un poble: l'absolutisme irresponsable, vertader "Antic Règim", és a dir el que va precedir a l'Europa continental a la Revolució francesa, i el liberalisme organitzat en democràcia, per la instauració del qual s'ha pugnat a Espanya, més d'un segle, sense aconseguir el seu triomf complet.
La nostra salvació reclama un règim d'acord amb el sentit humà de la vida: el liberalisme i les garanties de la democràcia.
El liberalisme reclama per a existir la democràcia […] Democràcia vol dir que els homes lliures defensen, exerceixen, garanteixen per si mateixos la seua pròpia llibertat. I si no el fan no són lliures, encara que siguen liberals.
Si a qui se li dóna el vot no se li dóna l'escola, pateix una estafa. La democràcia és fonamentalment un avivador de la cultura.
Aquests són els carreus de la nostra política: sufragi universal, Parlament, premsa lliure.
Manuel Azaña, Apel·lació a la República, 1924.
Oposem al pretés assentiment tàctic esta declaració principal: som republicans. Sostenim que la instauració de la República a Espanya no vindrà només a satisfer els designis de la democràcia pura, sinó que, a més, obrirà el camí, hui tancat pels poders històrics, al govern just, raonable, humà, que complix als pobles lliures.
Afirmem que a Espanya el problema polític primer consisteix a mudar d'institucions.
La República també ens permetrà conviure millor amb les democràcies del món.
Manifest d'Acció Republicana. Madrid, maig de 1925.
Tots cabem en la República, a ningú es proscriu per les seues idees; però la República serà republicana, és a dir, pensada i governada pels republicans, nous o vells, que tots admeten la doctrina que fonga l'Estat en la llibertat de consciència, en la igualtat davant la llei, en la discussió lliure, en el predomini de la voluntat de la majoria, lliurement expressada. La República serà democràtica, o no serà.
Venim a la trobada del país, no com a estèrils agitadors, sinó com a governants; no per a subvertir l'ordre, sinó per a restaurar-lo […] Tenim consciència de la nostra responsabilitat i de les dificultats que ens esperen i estem resolts a afrontar-les, sense escatimar cap sacrifici.
Nosaltres no podem rematar estes declaracions posant-los com a conclusió la promesa d'una era de felicitat, de ventura i de grandesa. La llibertat no fa felices als homes; els fa simplement homes.
La revolució en marxa. Al·locució en el míting republicà de la Plaça de Bous. Madrid, 28 de setembre de 1930.
Sobre el sufragi femení:
És argument especiós el de la impreparación de la dona per a les qüestions polítiques.
El mateix podria dir-se dels homes […] El que nosaltres afirmem és que no hi ha raó per a tractar desigualment als dos sexes en eixa funció senzillíssima de votar […] Tot el que vota, home, o dona, sap molt bé el que vol, i el sentit del seu vot […] I és una injustícia argumentar amb la inclinació conservadora del sexe femení, que posaria en perill la llibertat […] encara que del sufragi universal femení haguera de resultar un reforç del conservadorisme, no seria això motiu racional per a refusar-los el seu dret […]. El chusco seria que les dones defensaren demà el que han deixat perdre els homes.
Donya fulana de tal Vota! Espanya, 22 de març de 1924
